Font: Ajuntament de Terrassa
L'Ajuntament ha executat el 84% de les mesures incloses al Pla Municipal de Millora de la Qualitat de l'Aire 2022-25 i ja treballa en la redacció del nou.
Terrassa ha registrat una disminució, progressiva i sostinguda, dels principals contaminants atmosfèrics a la darrera dècada, especialment dels òxids de nitrogen (NO2) i de les partícules en suspensió (PM10 i PM 2,5), que estan associades al trànsit rodat i a l'activitat industrial i, també, l'ozó troposfèric (O3). Aquesta evolució positiva, que apropa la ciutat als objectius de qualitat de l'aire fixats per la Unió Europea per a l'any 2030, és fruit, en bona part, de l'execució del 84% de les 25 mesures previstes al Pla Municipal de Millora de la Qualitat de l'Aire, Horitzó 2025.
Entre les actuacions desenvolupades, destaquen, en especial, les vinculades al model urbà i la mobilitat sostenible, amb un compliment del 88%. Tot i els bons resultats, l'evolució de la qualitat de l'aire també està condicionada per factors externs, com la meteorologia o la configuració urbana, que poden afavorir o dificultar la dispersió dels contaminants.
El tinent d'alcalde de Transició Ecològica, Noel Duque, ha posat de relleu els resultats assolits gràcies a la transversalitat del pla, en què hi participen diferents serveis municipals i que «mostren el compromís d'aquest govern municipal per la sostenibilitat, que es tradueix en accions concretes i resultats mesurables que ens permeten dir que, en aquests darrers 4 anys, Terrassa ha millorat la seva qualitat de l'aire».
La contaminació atmosfèrica continua sent el principal risc ambiental per a la salut. Diversos estudis han demostrat que l'exposició prolongada als contaminants augmenta el risc de patir malalties respiratòries i cardiovasculars i, una millora dels resultats, té especial rellevància per al benestar de la ciutadania. El descens més significatiu correspon als nivells d'òxids de nitrogen (NO2), que han disminuït de manera sostinguda durant els darrers deu anys. Si l'any 2015, coincidint amb el primer pla municipal de qualitat de l'aire, la concentració mitjana anual va ser de 47 µg/m³, el 2025 aquesta xifra s'ha reduït fins els 25 µg/m³, fet que representa una disminució acumulada del 46,8%, nivells similars a l'any 2020, en el context de la Covid.
Per a Duque, «aquests resultats situen Terrassa en la línia dels nous valors límit que la Unió Europea exigirà a partir de 2030», i ha afegit: «podem dir clarament que anem pel bon camí, tot i això, es tracta d'una carrera de fons i cal seguir treballant amb polítiques de millora de la qualitat de l'aire per assolir els reptes ambientals globals i de ciutat, ja que tenen un gran impacte en la qualitat de vida i la salut de la societat actual».
Totes aquestes dades provenen de l'estació de mesura que la Generalitat de Catalunya, l'administració competent en temes de qualitat de l'aire, té a la Rambleta del Pare Alegre i que està integrada a la Xarxa de Vigilància i Previsió de la Contaminació Atmosfèrica de Catalunya. Terrassa forma part de la Zona de Qualitat de l'Aire 2 (Vallès-Baix Llobregat), una de les 15 zones de control ambiental de Catalunya.
Les mesures adoptades
Entre les actuacions que han contribuït de manera més significativa en aquesta millora de la qualitat de l'aire destaquen, entre altres, les noves estacions de ferrocarrils, la implantació de la Zona de Baixes Emissions (ZBE); l'ampliació de les àrees de vianants; les mesures per pacificar el trànsit i la promoció de la mobilitat sostenible. També ha estat determinant el desplegament del Pla Estratègic del Vehicle Elèctric (PEVE), amb la instal·lació de nous punts de recàrrega, i l'electrificació progressiva de la flota de vehicles municipal; la renovació de la flota d'autobusos urbans; la incorporació de criteris ambientals en la contractació pública i, també, les accions d'educació i de sensibilització ambiental. A més, del reforç dels sistemes de monitoratge i seguiment de la qualitat de l'aire.
Els darrers anys, l'Ajuntament ha ampliat i consolidat les eines de control ambiental destinades a mesurar els nivells de diòxid de nitrogen (NO2) a la ciutat. Una és la xarxa de captadors passius, creada el 2019 i formada, actualment, per 32 punts de mesura, la majoria dels quals se situen dins l'àmbit de la ZBE i en entorns pròxims als grans eixos viaris, com les autopistes C58 i C16 i l'autovia B-40. L'altra, incorporada recentment, és la nova estació de referència que està situada al Parc de Vallparadís i que està integrada en el projecte estatal RED.es, que es complementa amb la xarxa de 20 sensors més, desplegada aquest any per reforçar el control i el seguiment de la qualitat de l'aire als carrers de la ciutat.
La qualitat de l'aire ens implica a tothom
L'Ajuntament ja treballa en la redacció del nou Pla Municipal de Qualitat de l'Aire 2026-31, que donarà continuïtat a les mesures que han demostrat una eficàcia més gran, reforçant les més efectives i incorporant, també, de noves per assolir els nous valors de la Unió Europea per 2030, que fixa per al NO2 un límit anual de 20 μg/m3. Les recomanacions de l'Organització Mundial de la Salut (OMS) són, encara més exigents i situen aquest valor en 10 μg/m3.
El nou pla, incorporarà les directrius del nou Pla de Qualitat de l'Aire de la Generalitat i les regulacions de la nova normativa europea. Per tant, inclourà noves actuacions orientades, especialment, a la mobilitat sostenible i a la reducció de les emissions industrials. També preveu actualitzacions de l'inventari d'emissions i dels corresponents mecanismes de seguiment, control i avaluació dels resultats.
En aquest sentit, es reforçaran les polítiques vinculades a la mobilitat, en coherència amb el nou Pla de Mobilitat Urbana Sostenible (PMUS); l'ampliació dels sistemes de monitoratge i control, a través dels captadors passius i els sensors de la xarxa RED.es que permetin avaluar la qualitat de l'aire en aquells espais freqüentats per població vulnerable, com ara centres sanitaris, escoles i equipaments cívics. També impulsarà la progressiva electrificació de la flota municipal; la incorporació de criteris ambientals en la contractació pública i el desenvolupament de programes d'educació i sensibilització ambiental.
Terrassa i la reducció d'emissions
Una de les prioritats de l'Ajuntament de Terrassa és continuar millorant la qualitat de l'aire, i contribuir a reduir l'emissió de gasos d'efecte hivernacle. En aquest sentit, la ciutat compta amb el Pla d'Acció per l'Energia Sostenible i el Clima (PAESC), que planteja reduir les emissions un 55% l'any 2030, com a pas intermedi per assolir la neutralitat en carboni l'any 2050. Terrassa també és un dels municipis adherits al Pacte de les Alcaldies pel Clima i l'Energia, una iniciativa europea per impulsar polítiques actives en matèria de sostenibilitat, eficiència energètica i adaptació al canvi climàtic.
