Experts en sostenibilitat, tecnologia tèxtil, educació i drets humans analitzen els reptes del sector en una taula rodona emmarcada en la Festa del Comerç Just i les Finances Ètiques
La Sala Josep Brossa de La Patronal va acollir el passat dia 7 la taula rodona “Què ens roba la roba: els impactes de la moda low cost”, una activitat inclosa dins la Festa del Comerç Just i les Finances Ètiques de Sant Quirze del Vallès. La sessió va reunir especialistes de diversos àmbits per reflexionar sobre les conseqüències ambientals, socials i econòmiques del model de consum tèxtil actual i per plantejar alternatives més sostenibles.
Entre els ponents hi havia Miquel Vidal, consultor en sostenibilitat i excoordinador de la Fundació Formació i Treball; Francesc Mañosa, expert en tecnologia tèxtil d’Eurecat; Xenia Rosales, docent a l’ESDI i fundadora de la firma sostenible Leser; Laia Brossa, professora de l’INS Sant Quirze i impulsora de la Swap Party; i Denisse Dahuabe, sociòloga i col·laboradora de SETEM.
La jornada, moderada per la periodista Marta Polo, va posar sobre la taula una realitat sovint invisible: la connexió entre el consum accelerat de roba als països del Nord i les condicions laborals, els residus i la contaminació que genera la indústria tèxtil al Sud Global.
Un dels missatges més destacats de la sessió va ser la necessitat de canviar la mirada sobre els residus tèxtils. Miquel Vidal va recordar que “la roba que no fem servir no és un residu, sinó un recurs”, i va alertar que prop del 90% de les peces es llencen incorrectament en contenidors no destinats al tèxtil. Segons va explicar, “fins i tot la roba malmesa pot tenir una segona vida si es diposita als circuits adequats de reutilització i reciclatge”.
Pel que fa al futur del sector, Francesc Mañosa va defensar que la tecnologia i la investigació en fibres reciclades són claus per reduir l’impacte ambiental de la indústria, tot i advertir que “la innovació no serà suficient si no canvia també el model de negoci”.
Des de l’àmbit educatiu, Xènia Rosales va destacar que les escoles de disseny ja treballen perquè les noves generacions de creadors incorporin la sostenibilitat i el benestar social com a elements centrals del procés creatiu. En la mateixa línia, Laia Brossa va posar en valor iniciatives locals com la Swap Party de l’INS Sant Quirze, que des de fa set edicions fomenta l’intercanvi de roba entre joves i obre espais de reflexió sobre el consum responsable.
La dimensió social i de drets humans també va ocupar una part central del debat. Denisse Dahuabe va recordar que darrere de moltes etiquetes hi ha cadenes de producció amb vulneracions laborals i ambientals, i va reclamar que les noves directives europees de diligència deguda vagin acompanyades de mecanismes de control més estrictes.
Durant la taula rodona també es van abordar qüestions com el paper de les xarxes socials en l’acceleració del consum, l’auge de les plataformes de segona mà com Vinted o Wallapop, i la responsabilitat tant dels consumidors com de les grans corporacions en la transformació del sector.
La sessió es va tancar amb un missatge compartit d’esperança i acció col·lectiva. Els ponents van coincidir que, malgrat la gravetat de les dades, ja existeixen alternatives reals —des del reciclatge tecnològic fins al disseny conscient o les iniciatives comunitàries— capaces de transformar el sector abans del 2030.
L’acte va finalitzar amb un torn obert de preguntes del públic i amb l’agraïment a la Mesa de Solidaritat i Cooperació per l’organització de la jornada.
