Font: UAB
Un estudi internacional a gran escala realitzat en 13 països de la Unió Europea (UE) conclou que el destí polític de les propostes de política climàtica no el determina el grup més sorollós, sinó un gran grup intermedi. Aquest grup no està sempre ni a favor ni en contra, i el seu suport canvia segons la política climàtica concreta, cosa que sovint determina si una proposta compta amb suport majoritari.
Les mesures climàtiques vigents difícilment permetran complir els objectius de l’Acord de París. Que noves mesures polítiques puguin acostar l’objectiu de limitar l’escalfament global a 1,5 graus i combatre el canvi climàtic depèn en gran mesura de l’opinió pública i del suport polític. Un equip científic, en què van participar els investigadors de l’ICTA-UAB Jeroen van den Bergh i Ivan Savin, va realitzar una enquesta a gran escala en 13 països de la UE per identificar quines mesures són més o menys acceptables políticament, i per què.
L’estudi no només buscava mesurar les opinions i actituds de la població, sinó també captar amb precisió la postura fonamental dels participants respecte a la política climàtica. Això va donar lloc a quatre perfils: partidaris, neutrals, opositors i un bloc clau, que l’estudi denomina el “centre condicional”. Entre els enquestats, el 36 % són partidaris, favorables a la majoria de les propostes climàtiques, i el 21 % són opositors, majoritàriament en contra. Tanmateix, un grup ampli, el 33 % dels enquestats, pertany al centre condicional, molt més flexible: formen la seva opinió en funció de cada política climàtica concreta i no tenen una predisposició prèvia ni a favor ni en contra. Per això, l’estudi se centra especialment en aquest grup frontissa per entendre què determina les seves preferències en matèria de polítiques climàtiques i què implica això per al comportament electoral. Les persones amb opinions neutrals respecte a les propostes climàtiques representen el 10 % restant.
El factor més important: l’equilibri personal entre costos i beneficis
El factor més decisiu per determinar si el grup del centre condicional donarà suport a una política és el seu càlcul personal de costos i beneficis. A tot Europa, la població prefereix polítiques que facilitin a persones i empreses fer canvis favorables al clima —com ajudes governamentals i subvencions— davant d’aquelles amb impactes financers més visibles, com impostos al consum o restriccions de comportament.
Això és especialment cert en el centre condicional, on els costos i beneficis esperats influeixen més que factors habitualment citats com l’afiliació política, les actituds envers el clima o variables sociodemogràfiques com els ingressos, el lloc de residència o el nivell educatiu. La població es mostra més entusiasta davant polítiques que donin suport a l’adaptació cap a pràctiques favorables al clima que davant prohibicions totals. Per exemple, una proposta de prohibició general dels cotxes amb motor de combustió va ser rebutjada pel 73 % del centre condicional. Tanmateix, si la proposta es formula de manera que permeti la seva substitució per combustibles sintètics, la taxa de rebuig baixa al 39 %. Keith Smith, autor de l’estudi, afirma que l’elasticitat d’aquest grup és molt notable i demostra fins a quin punt els detalls d’una proposta poden ser decisius per a la seva acceptació pública.
Fons climàtics: la població vol beneficis visibles
L’estudi també mostra que la població preferiria que els ingressos generats per fons climàtics, com el Sistema de Comerç d’Emissions de la UE, s’inverteixin en projectes d’adaptació, com inversions en tecnologies verdes o serveis de transport de baixes emissions, així com en mesures de compensació per a les llars. Tanmateix, de manera sorprenent, les compensacions per a treballadors en risc pel canvi climàtic es consideren menys importants. Això s’observa especialment en el grup del centre condicional, que prefereix que els fons es destinin a serveis públics visibles.
Motius per a l’esperança
Els autors també van analitzar el possible impacte de petits i plausibles canvis dins del grup del centre condicional. Si la proporció de persones “indecises” dins d’aquest grup es desplacés cap al “suport”, el nombre de propostes amb suport majoritari podria augmentar considerablement: de 4 de 15 a 10 de 15. Per a Smith, aquests resultats mostren la influència del centre condicional en la viabilitat de les propostes climàtiques a Europa. “Si fins i tot una petita part d’aquest grup pot ser convençuda, podrem trobar majories per a una àmplia gamma de polítiques climàtiques concretes a Europa”, afirma.
Un disseny de l’estudi que permet investigacions més específiques
Un altre èxit important de l’estudi, segons Smith, és el seu disseny innovador. Les respostes dels participants es van comparar en dos eixos per mesurar tant la distribució dins de la població com la coherència de les seves respostes. L’equip investigador va crear un perfil poblacional per a cadascun dels models analitzats i un perfil d’opinió per a tots els participants. Això els va permetre analitzar amb precisió quin tipus de proposta resultava més popular entre cada grup de votants. Segons Smith, aquest disseny també seria molt adequat per a futurs projectes de recerca a Suïssa.
Article de referència: Smith K, Mlakar Z, Levis A, Sanford M, et al. Climate Policy Feasibility across Europe Relies on the Conditional Middle. Nature Climate Change. 11.03.2026.
