Identificar on es concentra més la calor al municipi i convertir aquesta informació en una eina útil per decidir mesures d’adaptació. Aquest n’és un dels principals resultats del projecte d’illa de calor urbana d'Olesa de Montserrat.
L’Ajuntament d’Olesa de Montserrat ha elaborat un projecte pilot per detectar i mitigar l’efecte illa de calor urbana al municipi. L’estudi proporciona informació objectiva i detallada sobre el comportament tèrmic del poble i ha de facilitar la presa de decisions en matèria d’adaptació al canvi climàtic. L'objectiu és identificar on es concentra més la calor i convertir aquesta informació en una eina útil per decidir mesures d’adaptació.
Aquest projecte està coordinat per la Fundació i2CAT i amb la participació d’AOnChip i l’Ajuntament d’Olesa de Montserra. S'ha desenvolupat en el marc del programa GovTech Territori, de la Secretaria de Telecomunicacions i Transformació Digital de la Generalitat de Catalunya, que impulsa la innovació en els serveis públics mitjançant la incorporació de tecnologies digitals avançades per modernitzar-los, fer-los més eficients i adaptar-los a les necessitats de la ciutadania.
A la reunió de lliurament del projecte hi han assistit representants d’i2CAT, de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC) i de l’empresa proveïdora del sensor utilitzat per a la recollida de dades AOnChip, així com l’alcalde, Marc Serradó; el primer tinent d’alcalde, Jordi Parent; el regidor d’Innovació i Qualitat, Santiago Gallardo; el regidor d’Espai Públic i Equipaments, Raül Asensio, i tècnics municipals del Departament d’Innovació i Qualitat i del Departament de Gestió de l’Espai Públic i Equipaments (on hi ha el Servei de Sistemes d’Informació Geogràfica Municipal).
Combinació de tecnologies per analitzar la temperatura urbana
El projecte ha combinat dades de temperatura recollides al migdia i al vespre pels vehicles de recollida de residus, dades de satèl·lit i informació dels sensors hiperespectrals de l’ICGC. Aquesta fusió ha permès identificar les zones amb més concentració de calor i generar cartografia del comportament tèrmic com a eina de suport a la presa de decisions. El treball s’ha completat amb informació sobre irradiació solar i ombres a partir d’un model solar 3D.
La captació de dades sobre el terreny s’ha fet aprofitant les rutes habituals dels vehicles municipals, que han registrat temperatura i humitat de manera georeferenciada cada 30 segons. Aquesta informació s’ha complementat amb dades satel·litàries i aerotransportades, fet que ha permès identificar zones amb major estrès tèrmic, refugis climàtics, diferències de temperatura entre barris, àrees amb més acumulació de calor i espais amb més o menys ombra.
Com a resultat, s’han generat més de 3.000 fitxers de geoinformació (SIG, Sistemes d’Informació Geogràfica) que properament s’integraran al visor cartogràfic municipal. Aquestes dades permeten orientar actuacions concretes com:
• La plantació d’arbrat amb elevada capacitat d’evapotranspiració i resistent a la sequera
• La instal·lació de tendals i pèrgoles
• La creació d’itineraris d’ombra i confortables
• La renaturalització d’espais, creació de connectors verds i cobertes verdes
• La permeabilització de paviments durs
• La planificació de refugis climàtics
• La implantació de Sistemes Urbans de Drenatge Sostenible (SUDS)
• La identificació de barris amb elevat risc tèrmic i població vulnerable
Cinc línies d’actuació per reduir l’impacte de la calor
De les dades extretes de l’estudi es desprenen cinc accions estratègiques per reduir l’impacte de l’efecte illa de calor i augmentar la resiliència climàtica al municipi:
• Paviments i cobertes: Substitució de paviments durs i asfàltics per solucions d’alta reflectància i instal·lació de cobertes fresques als punts d’impacte.
• Refugis climàtics: Disposar d’una xarxa de refugis climàtics eficaços dia i nit, amb una guia de comunicació preventiva en onades de calor i l’obertura extraordinària d’espais climatitzats per protegir les persones vulnerables.
• Urbanisme sostenible: Substitució de paviments, integració de sistemes de drenatge urbà sostenible i augment de les superfícies permeables per barris.
• Mobilitat confortable: Dissenyar corredors de mobilitat a peu protegits del sol directe, prioritzar la plantació d’arbrat i col·locar tendals en eixos viaris crítics.
• Infraestructura verda: Incrementar la cobertura vegetal del municipi mitjançant la plantació estratègica d’arbrat, la creació de nous espais verds i la connexió dels existents per afavorir l’ombra, l’evapotranspiració i la reducció de la temperatura superficial.
