Noves mesures per revitalitzar l’autoconsum

El 2024 la instal·lació de sistemes d’autoconsum a Espanya, tot i haver instal·lat 1.182 MW nous, ha disminuït un 31% respecte de l’any 2023. El descens principal s’ha produït en el sector industrial, amb una caiguda del 22%.

Quan parlem d’autoconsum sovint hom pensa en les plaques fotovoltaiques que es poden muntar a casa, però l’autoconsum va més enllà del sector residencial. Els sectors de serveis i industrial també poden equipar-se amb instal·lacions d’autoconsum i, de fet, avui dia representen a Catalunya el 31% i 29% respectivament, no tan lluny del 36% del sector residencial. Tots tres sectors han tingut un creixement exponencial des de l’any 2019, amb l’aprovació del Reial Decret 244/2019, fins al 2023, empesos pels alts preus de l’energia i la incertesa del sector energètic amb la guerra d’Ucraïna. Però el 2024 la instal·lació de sistemes d’autoconsum a Espanya, tot i haver instal·lat 1.182 MW nous, ha disminuït un 31% respecte de l’any 2023. El descens principal s’ha produït en el sector industrial, amb una caiguda del 22%; mentre que en el residencial ha baixat un 5% i en el comercial i serveis un 1%.

En resposta a aquesta situació, la patronal de l’energia solar (UNEF) ha proposat un paquet de mesures per revitalitzar el sector, com estendre la tramitació simplificada limitada avui a les instal·lacions de menys de 100 kW de potència fins als 450 kW, permetent-les acollir-se al mecanisme de compensació simplificada per tal d’afavorir els autoconsums industrials o desenvolupar la figura del gestor d’autoconsum col·lectiu per agilitzar els tràmits d’aquest tipus d’instal·lacions.

Algunes d’aquestes reivindicacions ja han estat assumides per la Comissió Nacional de Mercats i Competència (CNMC), com el desenvolupament de la figura del gestor d’autoconsum o l’intercanvi d’informació entre distribuïdores i comercialitzadores. D’altres hauran d’esperar canvis legislatius per entrar en vigor.

Un dels aspectes més rellevants, és augmentar la part variable dels peatges que paguem en la factura de la llum per incrementar l’estalvi, ja que Espanya és actualment el segon país d’Europa amb menys part variable en l’esquema de peatges, la qual cosa, si aquest import està en la part fixa, desincentiva la instal·lació d’autoconsum.

La Generalitat de Catalunya per la seva banda, ha posat en marxa un observatori de l’autoconsum en el qual estan georeferenciades totes i cadascuna de les 114.000 instal·lacions en funcionament a Catalunya amb totes les seves dades. La distribució per municipis també revela una distribució molt desigual en el territori, fet que indica que encara hi ha molt camí per recórrer en l’autoconsum. Amb tot, el sector retreu a la Generalitat que bona part de les instal·lacions fetes en els darrers anys encara no han rebut els ajuts que s’havien promès.

La Diputació de Barcelona també ha volgut donar un impuls a l’autoconsum de les comunitats energètiques oferint unes fitxes on es comparen els diferents programaris de gestió de les comunitats. Una eina que sens dubte ajudarà aquests col·lectius a decidir quin programari és el més adequat a les seves necessitats.

També diverses entitats d’economia social liderades per SOM energia han creat una plataforma anomenada SOM comunitats que facilita recursos per crear i gestionar una comunitat energètica o de mobilitat. Malgrat tots aquests esforços institucionals, les comunitats energètiques tenen encara moltes barreres principalment normatives que les desincentiven. La normativa europea (com la Directiva RED II) reconeix les comunitats energètiques, però l’adaptació en l'àmbit estatal i autonòmic de la Directiva ha estat lenta i fragmentada. Aquest fet i l’actual limitació a dos quilòmetres de radi des del punt de generació per pertànyer a una comunitat tampoc no ajuda a generar certesa jurídica i frena les iniciatives ciutadanes.

Però des del punt de vista de la transició energètica el principal repte està en la promoció de l’autoconsum industrial, responsable del 28% de les emissions de Catalunya. Aquí si que, a manca d’un règim regulador clar que obligui garanteixi els drets de connexió a la xarxa, les tramitacions i els temps d’espera per rebre l’autorització per part de les empreses distribuïdores és discrecional i es pot fer etern. La vinculació empresarial entre les distribuïdores i les seves comercialitzadores fa que el rol de l’empresa distribuïdora se supediti a la lògica empresarial de l’empresa comercialitzadora, posant tots els entrebancs possibles quan la resolució favorable a l’autoconsum perjudiqui els seus interessos com a comercialitzadora.

Per això des de l’Associació de Municipis per una Energia Pública (AMEP) s’ha reclamat la lògica de la incompatibilitat entre sectors. De forma que les societats mercantils que desenvolupin alguna o algunes de les activitats de transport, distribució i operació del sistema haurien de tenir com a objecte social exclusiu el desenvolupament d’aquestes activitats, sense que puguin, per tant, realitzar activitats de producció, comercialització o serveis de recàrrega energètica, ni tampoc prendre participacions en empreses que duguin a terme aquestes activitats. Aquesta mesura va ser presentada per part de l’AMEP i l’Aliança per l’Autoconsum conjuntament amb un paquet de reformes del marc legislatiu en una Proposició No de Llei (PNL) al Congrés dels Diputats per actualitzar la regulació de l’autoconsum a l’Estat espanyol.