La Generalitat mantindrà la competència del cànon de residus

El cànon de residus català amenaçat pel projecte de Llei estatal de residus i sòls contaminats finalment continuarà sent una competència de la Generalitat de Catalunya. El Consell de Ministres ha aprovat els avantprojectes de llei de cessió definitiva de l’impost de dipòsit, incineració i co-incineració de residus als governs autonòmics que ho han sol·licitat de Catalunya, País Valencià, Illes Balears, Galícia, Andalusia i Canàries. Segons el Consell de Ministres s’ha aprovat traspassar la competència fiscal als governs que han sol·licitat la cessió “prioritària” del tribut. Va ser al juliol quan el Consell de Política Fiscal i Financera va aprovar la cessió del nou impost estatal als governs autonòmics, un impost que l’avantprojecte de llei de residus estatal amenaçava de centralitzar tot deixant Catalunya sense l’històric i pioner cànon de residus.

Ajuntaments –Barcelona, Lleida, Tarragona, Girona o Mataró, entre d’altres–, sindicats, entitats ecologistes, gestors de residus, cambres, associacions municipalistes i grups parlamentaris –ERC, Junts, CUP i En Comú Podem– signaven al març amb el govern encapçalat pel president Pere Aragonès un manifest en defensa del cànon de residus català amenaçat per la proposta de llei estatal. Mostra del consens polític que hi ha al país sobre la importància del cànon, el manifest era signat per tots els exconsellers de Medi Ambient de la Generalitat: Salvador Milà, Francesc Baltasar, Lluís Recoder, Santi Vila, Josep Rull i Damià Calvet. Del 2004 al 2021 el cànon de residus havia recaptat 647 milions –82 el 2020–, la majoria dels quals (450) s’han destinat als costos de la gestió afavorint la recollida selectiva per damunt de la que genera rebuig i el tractament del rebuig per sobre de la incineració i abocament –uns 170 milions s’han invertit en infraestructures de tractament i valorització i uns 280 s’han retornat als ens locals.