Font: Renovem-nos
La cimera d’Antalya vol accelerar l’acció climàtica mentre dos nous balanços científics mostren la distància entre els compromisos, les emissions i els impactes sobre el planeta.
La COP31 ha començat el 9 de novembre a Antalya, Turquia, i s’allargarà fins al dia 20. Amb la presidència turca i Austràlia al capdavant de les negociacions, la conferència de les Nacions Unides sobre el canvi climàtic situa al centre l’execució dels compromisos: convertir els plans nacionals en polítiques, projectes i inversions que redueixin les emissions i reforcin l’adaptació.
Els objectius que es proposa aquesta COP inclouen accelerar la transició energètica, facilitar l’accés al finançament climàtic i concretar el suport a una transició justa. En la seva agenda d’acció, la presidència proposa que l’electricitat cobreixi el 35% del consum final d’energia mundial el 2035, davant de poc més del 20% actual. És una fita d’electrificació proposada per la presidència, que veurem si acaba en els acords que els estats acabin negociant.
Les renovables frenen les emissions, però el total encara augmenta
El Global Carbon Budget 2026, publicat el 10 de novembre pel Global Carbon Project, ofereix una primera mesura de la distància que encara cal recórrer. Preveu que les emissions mundials de CO₂ d’origen fòssil, inclosa la producció de ciment, baixin un 0,4% enguany, fins als 38.200 milions de tones. És una projecció provisional: l’interval d’incertesa va del −1,5% al +0,6%, de manera que encara no es pot descartar un petit augment.
L’expansió de la solar, l’eòlica i el vehicle elèctric contribueix a contenir les emissions. Tanmateix, la baixada prevista també respon al xoc energètic associat al conflicte de l’Iran, que ha reduït el consum de petroli. Els investigadors adverteixen que el desplegament de tecnologies netes encara no és prou ràpid per assegurar un descens sostingut. A la Unió Europea, la projecció apunta a una reducció de les emissions fòssils de l’1,5%.
El balanç global obliga, a més, a mirar més enllà dels combustibles fòssils. Les emissions netes pels canvis d’ús del sòl, com la desforestació, arribarien als 5.100 milions de tones. Sumant ambdós components, les emissions totals de CO₂ serien de 43.300 milions de tones, davant dels 42.800 milions del 2025. La disminució del component fòssil quedaria, doncs, més que compensada per l’augment del component territorial.
L’OMM alerta de més calor i riscos fins al 2027
Les conseqüències d’aquesta acumulació d’emissions ja són visibles. L’actualització sobre l’estat del clima presentada per l’Organització Meteorològica Mundial (OMM) el primer dia de la COP31 situa el 2026 entre els quatre anys més càlids registrats. Entre gener i setembre, la temperatura mitjana global va ser aproximadament 1,47 °C superior a la del període preindustrial 1850–1900. Aquesta dada parcial d’un any no equival al nivell d’escalfament a llarg termini amb què s’avalua l’objectiu d’1,5 °C de l’Acord de París.
El nivell mitjà del mar ha assolit el màxim de la sèrie de satèl·lits, iniciada el 1993, i les dades preliminars apunten a un desè any consecutiu de rècord de calor acumulada als oceans. L’OMM adverteix que El Niño, que s’ha intensificat des de l’agost, pot elevar el risc de calor extrema, sequeres i precipitacions intenses fins ben entrat el 2027. Aquest fenomen natural redistribueix calor entre l’oceà i l’atmosfera i se superposa a l’escalfament causat per l’activitat humana.
Per això, l’OMM reclama reforçar les observacions, les previsions i els sistemes d’alerta primerenca. El repte d’Antalya és donar resposta als dos fronts alhora: accelerar la reducció estructural de les emissions per limitar els riscos futurs i protegir la població dels impactes que ja no podem evitar. Els objectius de la cimera s’hauran de valorar per la seva capacitat de transformar aquesta trajectòria.