Font: Parlament de Catalunya i Generalitat de Catalunya
Víctimes i afectats per l'amiant demanen un compromís real per aplicar la llei de l'erradicació d'aquest material en un acte de reconeixement al Parlament
Catalunya ha fet un pas històric amb l'aprovació de la Llei per a l’erradicació de l’amiant, una normativa que neix de la lluita col·lectiva i el treball rigorós d’entitats i associacions. El text és el fruit d'un procés participat que ha recollit les aportacions d’agents socials, col·legis professionals i associacions de víctimes, amb l'objectiu d'eliminar aquest material del territori. Segons ha destacat la consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque i Sureda, al Parlament, es tracta d’una “llei pionera a l'Estat i Europa que ens farà més eficaços, que ens farà guanyar capacitat de coordinació i que millorarà també les prestacions de la nostra actuació”.
El debat i la votació de la llei han estat seguits des de la tribuna de públic per representants del col·lectiu Jubilats de Macosa - Alstom Afectats per l'Amiant, de la Confederació d'Associacions Veïnals de Catalunya, de federacions i associacions de veïns de Barcelona, Badia del Vallès, Sabadell, l'Hospitalet de Llobregat, Santa Coloma de Gramenet, Badalona i Terrassa i dels ajuntaments de Ripollet, Cerdanyola del Vallès i Badia del Vallès.
Acte de reconeixement
Acabada la votació, el president, Josep Rull, ha anunciat que amb motiu de l'aprovació de la llei el Parlament es fa un acte institucional de reconeixement i desgreuge a les víctimes de l'amiant, amb l'assistència i la participació de "víctimes i familiars de persones afectades per l'amiant", i ha convidat els diputats a "participar en aquest acte de dignitat col·lectiva".
En l'acte de reconeixement, Rull ha recordat que la presència d'amiant a Catalunya continua sent "un problema de salut pública de primera magnitud i un repte ambiental de primer ordre" i per això ha posat en valor l'aprovació de la llei per unanimitat. Per al president és "un èxit col·lectiu del país que exigirà recursos i garantir-ne el compliment efectiu" per deixar un futur "millor, més just i saludable a les properes generacions". "Que mai més, un pretès progrés es construeixi a costa de la salut i de la vida de les persones", ha conclòs.
La consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque, que també ha intervingut en l'acte, ha dit que l'amiant ha estat un "perillós assassí de persones" que ha deixat a moltes famílies una empremta "cruel i profunda", i ha destacat la importància de la llei, que és "un pas notable i el marc adequat per actuar".
L'acte, conduït per Isabel Andrés, directora del documental 'La fibra sensible' ha començat amb la intervenció del doctor Josep Tarrés, pneumòleg expert en malalties provocades per l'amiant, que l'ha definit com "la major catàstrofe sanitària, industrial i ambiental del segle XX" i que ho continuarà sent si no s'intervé d'una forma "urgent, rigorosa i compromesa", ha dit.
En el decurs de l'acte, han pres la paraula Ferran Saro, membre del col·lectiu Jubilats de Macosa-Alstom Afectats per l'Amiant, Joan Maria Soler, portaveu de la comissió contra l'amiant de la Federació d'Associacions Veïnals de Barcelona, i, finalment, Miguel Moreno, en nom de les víctimes de l'amiant. En les intervencions s'ha posat en valor l'aprovació de la llei, que Soler ha definit com a "fita històrica", i s'ha recordat les víctimes i persones afectades per l'exposició a l'amiant, així com els familiars que els acompanyen. Tot seguit, s'ha fet un minut de silenci i la violoncel·lista Raquel Pabán, filla d'un afectat, ha interpretat 'El cant dels ocells'.
Una nova legislació
La nova legislació proporciona instruments inèdits per abordar el problema de manera integral, com l'elaboració d'un cens de l'amiant i la realització d'inspeccions generalitzades. La llei estableix un règim sancionador específic i permet una gestió més àgil davant la detecció de materials en mal estat. La consellera ha subratllat que “la llei que avui presentem ens dona instruments que no teníem, ens permetrà, en definitiva, actuar amb més agilitat quan es detecti amiant en mal estat i també establir un règim sancionador específic”.
Pel que fa a les mesures amb impacte directe en la ciutadania, la normativa introdueix noves obligacions per garantir la seguretat en el mercat immobiliari i professional. En aquest sentit, la consellera ha anunciat que des del Govern “impulsarem l'obligatorietat del certificat de presència o absència d’amiant a les compravendes i els lloguers d'immobles anteriors a l'any 2002”, a més de crear un registre d'empreses i professionals capacitats per a la retirada del material.
La nova normativa permetrà abordar de manera integral aspectes clau com l'elaboració d'un cens de l'amiant i la realització d'inspeccions generalitzades per avaluar l'estat de conservació d’edificacions i instal·lacions
En l'àmbit organitzatiu i de reparació, la llei preveu la creació de l'Oficina per a l’Erradicació de l’Amiant per gestionar les actuacions de forma específica i àgil. Així mateix, el text ret homenatge a qui més ha patit les conseqüències del fibrociment. Paneque ha afirmat que “és just que fem un reconeixement solemne a totes les víctimes de l’amiant, a les seves famílies que han patit en primera persona les conseqüències devastadores d'aquest material”, refermant el compromís que les generacions futures no hagin de viure aquesta exposició.
Aquesta fita consolida la feina feta a través del Pla nacional, que des del 2019 ha destinat més de 100 milions d'euros a la retirada d'aquest component. De fet, la darrera convocatòria d’ajuts, de 10,5 milions, es va publicar al Diari Oficial de la Generalitat (DOGC). Amb eines ja operatives, com el mapa de cobertes, i el portal especialitzat amiant.gencat.cat, la nova llei dóna l'impuls definitiu per erradicar un problema de salut pública de primera magnitud.
