El canvi climàtic alterarà profundament la dinàmica de les brises marines a l’àrea metropolitana de Barcelona, la qual cosa farà que es retinguin més gasos contaminants sobre les zones costaneres i que augmenti el risc sanitari per a milions de persones. Així ho demostra una recerca de l’ICTA-UAB que ha projectat amb alta resolució com evolucionaran les brises marines i la qualitat de l’aire segons els escenaris de canvi climàtic previstos per a 2050 i 2100.
Les brises marines tenen un paper crucial durant els mesos d’estiu: actuen com un regulador tèrmic natural que frena la calor extrema a la costa i, alhora, funcionen com un mecanisme de ventilació que ajuda a dispersar i desplaçar els gasos contaminants urbans des del litoral cap a l’interior del territori. Aquest procés alleuja la contaminació a les zones costaneres, tot i que també trasllada part de l’impacte cap a àrees interiors, com ara la plana de Vic, situada a 70 km de Barcelona.
No obstant això, les simulacions d’aquest nou estudi revelen un canvi de patró sense precedents de cara a l’any 2100: en lloc de penetrar cap a l’interior, el vent tendirà a accelerar el seu component paral·lel a la línia de costa, la qual cosa reduirà la seva capacitat d’avançar terra endins i en retardarà l’arribada entre una i dues hores.
Segons Gara Villalba, investigadora ICREA a l’ICTA-UAB i el Departament de Enginyeria Química, Biològica i Ambiental de la UAB,, les masses d’aire contaminat quedaran, així doncs, retingudes sobre les zones costaneres, precisament les més densament poblades de Catalunya, i això prolongarà l’exposició de la població a nivells perillosos d’ozó. El principal contaminant afectat és l’ozó troposfèric (O₃), un gas contaminant invisible que no s’emet directament, sinó que es forma a l’atmosfera a partir d’altres contaminants (com ara els òxids de nitrogen del trànsit i de la indústria) en condicions d’alta radiació solar i temperatures elevades.
L’estudi demostra que l’augment generalitzat de les temperatures modificarà l’estructura de la capa més baixa de l’atmosfera (capa límit), fet que accelerarà la producció química d’ozó. Com a conseqüència d’aquesta combinació de factors (major producció de contaminants i menor capacitat del vent per arrossegar-lo), es preveu un increment molt significatiu de les concentracions d’ozó a la línia de costa de cara a l’any 2100. «L’estudi apunta a increments d’entre 5 i 7 parts per bilió en les concentracions d’ozó a la franja costanera, litoral i prelitoral central durant els episodis de calor més forts», indica Sergi Ventura, investigador principal de l’estudi.
Això genera una nova preocupació per a la salut pública a les àrees urbanes del litoral, on l’exposició prolongada a l’ozó pot provocar problemes respiratoris i cardiovasculars aguts, especialment en col·lectius vulnerables durant les onades de calor. Aquests resultats impliquen, a més, un canvi en els mapes de risc de contaminació de l’àrea de Barcelona.
Els resultats d’aquest treball posen en relleu que, a l’hora de dissenyar els plans de mobilitat i les polítiques de qualitat de l’aire del futur, ja no n’hi ha prou amb reduir el volum d’emissions dels cotxes i de les fàbriques, sinó que també cal integrar urgentment com l’escalfament global modifica les dinàmiques dels nostres propis vents i dels fenòmens microclimàtics locals.
