Font: Ajuntament de Viladecans i Vilawatt
Setze ponents van portar a la reflexió sobre com fer la transformació renovable de forma socialment justa i participada per la ciutadania
Un centenar d’administracions, professionals i persones interessades en la transició energètica es van trobar aquest dimecres 7 d’octubre a Viladecans a la quarta edición del Congrés Nacional de Transició Energètica i Ciutadana Vilawatt. La cita va comptar amb 16 ponents que van portar a la reflexió sobre com fer la transformació renovable de forma socialment justa i participada per la ciutadania. Al llarg de les presentacions es van reiterar idees com la necessitat de que es consideri l’energia un dret social -com l’habitatge, l’educació o la cultura- i la importància de que la gent no només consumeixi l’energia sinó que s’organitzi per compartir i gestionar serveis energètics de forma eficient.
“És millor per a les nostres vides no dependre d’un oligopoli energètic que segueix anclat en els combustibles fòssils: per a les nostres butxaques, per a la nostra salut i perquè el canvi climàtic no condicioni cada vegada més les nostres vides”, va explicar Cote Romero, de Som Comunitats, una aliança d’entitats socials que impulsa comunitats energètiques.
Precisament, al Congrés es van presentar experiències d’energia compartida a Osona, a les Terres de l’Ebre i al País Basc. Totes van coincidir en la dificultat inicial per atreure gent i en el valor que tenen els líders socials i les xarxes de confiança a cada territori per aconseguir-ho. “Tot i que el canvi climàtic cada dia és més perceptible, cal seguir despertant consciències des del pobles i ciutats, des de l’àmbit més proper”, exposava Ginesta Mary, de Nova Osona Energia. Per la seva part, Joan Pons, d’Unèrgica, va alertar de que per fer més fortes aquestes comunitats cal implicar tots els perfils socials, com la gent gran o jove, les dones o les persones migrants i vulnerables.
Al Congrés, van explicar la seva tasca per impulsar la transformació cap a un model energètic net diferents organitzacions, com l’Associació de Municpis per l’Energia Pública o el Pacte d’Alcaldies pel Clima i L’Energia de la Unió Europea. Manel Ferri, de la Fundación Renovables, assegurava que “el transport és el sector en el qual urgeix més l’electrificació”, mentre que Josep Maria Peiró, del col·lectiu CMES alertava que “a Catalunya ens estem estancant en la generació d’energia solar i no ens ho podem permetre. Totes les teulades s’han de cobrir amb plaques, però necessitarem també un 2 % del territori fora de les ciutats”.
En aquest sentit, Jaume Margarit, de l’Institut Català de l’Energia, va reivindicar el valor del pla d’energies renovables, el PLATER, en tramitació, “per determinar els millors llocs per produir energia neta”. Al seu torn, el president de l’empresa pública catalana L’Energètica va avançar que aquesta treballa “per esdevenir mitjà propi per als ajuntament i no només per a la Generalitat com fins ara, per tal de facilitar que els municipis, sobretot els petits que tenen pocs recursos tècnics, puguin fer més accions per produir energia neta”.
Per a Sara Pizzinato, de Greenpeace Espanya, “cal que no consumim més del que realment necessitem i això es pot aconseguir des de tenint una mobilitat pública electrificada suficient com afavorint habitatges eficients energèticament. L’objectiu és viure millor tothom, no només uns quants que malbaraten sense miraments. I que també puguin viure bé fer els nostres fills i nets.”
En aquesta línia, Barcelona Energia va presentar les seves accions per promoure entre els seus clients l’eficiència en els consums.
Els assistents també van poder conèixer una experiència pilot que es duu a terme a Viladecans al centre d’investigació universitària Agròpolis. La iniciativa treballa en un innovador model perquè panells fotovoltaics i cultius comparteixin un mateix terreny i siguin tots dos rendibles. Les anàlisis de la Universitat Politècnica de Catalunya, encara preliminars, mostren ja “resultats prometedors que cal confirmar els propers anys”, segons l’investigador Marcel Macarulla. Així mateix, a la jornada es va presentar el projecte europeu LIFE-ECOss liderat per l’Ajuntament de Getafe per estendre oficines d’assessorament energètic a ciutats d’Europa de l’est a partir de l’experiència de municipis espanyols.
En la cloenda, Jordi Mazón, 4rt tinent d’alcaldessa i regidor de Transició Energètica de Viladecans, va reivindicar més recursos per als ajuntaments per tirar endavant les polítiques per a la transició energètica renovable des de les ciutats.