Font: Nacions Unides
El 90% de la capacitat elèctrica nova que s'afegeix cada any al món ja és renovable, i la Xina va superar per primera vegada la seva capacitat solar a la del carbó al juliol, però l'ONU adverteix que l'eficiència energètica s'ha quedat curta i la bretxa entre demanda i oferta per al 2030 pot ser més gran del previst.
El conflicte en curs a l'Orient Mitjà està pertorbant els mercats energètics mundials i disparant els preus dels combustibles. El xoc en el subministrament d'energia no només afecta la situació regional, sinó que també llasta l'economia global.
Segons Francesco La Camera, director general de l'Agència Internacional d'Energies Renovables (IRENA), aquesta crisi també està canviant la comprensió del que significa "seguretat energètica": en el passat, la seguretat energètica s'associava més a les reserves de petroli i gas; avui, els països volen cada cop més construir un sistema energètic més diversificat i descentralitzat que puguin controlar en certa mesura per si mateixos.
En aquest canvi, les energies renovables s'estan convertint en un component important de la seguretat energètica .
De les reserves de petroli a l'autonomia energètica
En una entrevista amb Notícies ONU, La Camera va assenyalar que, després de la crisi energètica de la dècada del 1970, la comunitat internacional va començar a prestar atenció sistemàtica a la seguretat energètica i va crear l'Agència Internacional de l'Energia per ajudar a estabilitzar els mercats.
En aquell moment, la gent associava principalment la seguretat energètica a la quantitat de reserves de petroli i gas que tenia un país.
"El panorama energètic actual ha experimentat canvis fonamentals. El subministrament de combustibles fòssils està molt concentrat, i part del petroli i el gas ha de passar per importants corredors marítims, per la qual cosa els conflictes geopolítics poden afectar ràpidament els mercats mundials”, explica La Camera.
I afegeix: "En canvi, les energies renovables poden provenir d´una gran quantitat de recursos energètics distribuïts per diferents regions, produïts i posseïts per més participants. Les energies renovables poden proporcionar precisament aquest sistema energètic descentralitzat".
La Camera considera que els països amb una proporció més gran d'energies renovables tendeixen a veure's menys afectats per la crisi energètica actual . Per exemple, Espanya ha estat relativament menys afectada; i gairebé la meitat del transport de Noruega ja està electrificat.
La transició energètica s'accelera
La Camera va assenyalar que, en el passat, un dels principals motors del desenvolupament de les renovables era la implementació dels objectius de l' Acord de París ; avui, la seguretat energètica també s'està convertint en un factor important que impulsa aquesta transició. "Ens dirigim cap a un nou sistema energètic dominat per les energies renovables , complementat per biomassa d´ús sostenible i basat principalment en l´hidrogen verd".
Al voltant del 90% de la capacitat de generació elèctrica nova que s'afegeix cada any al món procedeix de les energies renovables. També va esmentar que la Xina , com a participant important en la transició energètica global , va veure com la seva capacitat solar instal·lada superava per primera vegada la seva capacitat de carbó instal·lada a finals de juliol d'aquest any.
Va assenyalar que la qüestió ja no és quina és la direcció del futur desenvolupament energètic, perquè la direcció ja és molt clara; la veritable pregunta és a quina velocitat ia quina escala pot avançar aquesta transició.
De les "molècules" als "electrons"
Els propers anys, la competitivitat de les economies nacionals dependrà en gran mesura de si el sistema energètic pot proporcionar "molècules" (hidrogen verd) i "electrons" (electricitat i emmagatzematge) a menor cost.
Va assenyalar que les energies renovables ja són una de les fonts més competitives d'electricitat. Pel que fa a l'afirmació que l'eòlica i la solar són "intermitents", ha dit que la investigació d'IRENA mostra que, combinant les renovables amb tecnologies com l'emmagatzematge d'energia, es pot formar un sistema de "renovables ferms" per aconseguir un subministrament elèctric continu les 24 hores del dia, tot l'any .
L'electrificació: un pas clau a la transició energètica
En el procés de descarbonització, l'electrificació de tot el sistema energètic és una baula clau, i que els sectors d'ús final com l'edificació, el transport i la indústria també han d'avançar cap a una electrificació més gran.
El creixement de la demanda energètica mundial ha superat les expectatives prèvies, mentre que el progrés en eficiència energètica s'ha quedat per sota del que s'esperava. Això significa que, per al 2030, la bretxa entre la demanda i l'oferta d'energia podria ser més gran del que s'imaginava .
Per tant, assolir només l'objectiu de "triplicar la capacitat renovable instal·lada per al 2030", juntament amb l'objectiu d'abandonar els combustibles fòssils, potser encara no és suficient per situar el món en una trajectòria coherent amb els objectius de l'Acord de París.
L'objectiu "35 per a 35", és a dir, aconseguir que l'electricitat representi el 35% del consum final d'energia per al 2035. Aquest objectiu té en compte la realitat del creixement de la demanda energètica i de la millora de l'eficiència per sota del que s'esperava, i que per això es pot convertir en un dels temes importants per debatre la transició. Canvi Climàtic.
Tres desafiaments
En resum, tres aspectes les àrees en què cal progressar per accelerar la transició energètica.
La primera és la infraestructura. El futur sistema energètic necessita una xarxa més interconnectada i flexible, capaç dequilibrar-se en temps real. La intel·ligència artificial i la digitalització poden ajudar a optimitzar el sistema elèctric. Alhora, també es necessita infraestructura com els ports per sustentar el nou sistema energètic.
La segona és l'entorn jurídic i regulator. Alguns canvis institucionals actuals segueixen afavorint els combustibles fòssils, incloses algunes subvencions. Aquestes polítiques poden endarrerir el desenvolupament del nou sistema energètic.
La tercera és el talent . La transició energètica implica que l'estructura laboral també canviarà, cosa que exigeix reciclar els treballadors i formar alhora el personal que pugui servir el futur sistema energètic.
Per als països en desenvolupament, problemes com els costos alts de finançament, la insuficiència d'infraestructures i les xarxes limitades també augmenten la dificultat de la transició energètica.
Les institucions financeres multilaterals han de convertir clarament la construcció d'infraestructures i la modernització de les xarxes en una prioritat i avançar en la construcció de noves infraestructures per al futur sistema energètic en paral·lel amb el desenvolupament.
La clau de la transició és a l'acceleració
Accelerar la transició energètica global requereix esforços tant polítics com a infraestructura. Segons la seva opinió, la tasca més urgent és la construcció de xarxes. "Xarxes, xarxes i més xarxes: interconnexió, flexibilitat i equilibri de la xarxa . Crec que aquesta és l'àrea més urgent on més cal actuar ara mateix".
