Font: Ajuntament de Barcelona
Es quadrupliquen els recursos anuals destinats al manteniment dels Sistemes Urbans de Drenatge Sostenible (SUDS) amb l’aprovació de la licitació d’un nou contracte de manteniment per a tres anys, amb un pressupost total de 10,2 milions d’euros. Es tracta d’una aposta per a la consolidació d’un projecte de transformació de l’espai públic cap a un model urbà més resilient i sostenible.
Actualment hi ha 104 espais SUDS a Barcelona; 17,3 hectàrees distribuïdes per tota la ciutat que equivaldrien a la superfície de 14 illes de l’Eixample. Es tracta d’infraestructures verdes-blaves basades en la natura que permeten recuperar el comportament natural del cicle de l’aigua en un entorn urbà. Inclouen una àmplia diversitat de solucions (paviments, parterres, estanys, cobertes, rases, dipòsits, pous...) que compleixen funcions de detenció i retenció, de filtració, d’infiltració i de tractament. S’integren plenament en el paisatge urbà i ja són presents en nombroses actuacions de transformació de Barcelona.
Els SUDS a Sant Martí
Al districte de Sant Martí podem trobar alguns exemples dels diferents tipus de SUDS que existeixen. Aquests elements es van tenir molt en compte quan es va dissenyar la nova plaça de les Glòries Catalanes, per oferir una gestió hídrica eficaç. Una part del parc del Clot també està dissenyada seguint aquesta gestió dels recursos hídrics o la zona dels c. dels Almogàvers i de Tànger, tocant a la Meridiana, al Parc i la Llacuna del Poblenou, on s'ha plantat jardineria i parterres que funcionen com a SUDS.
Altres indrets del districte on es poden trobar altres exemples són el c. Cristobal de Moura, on s’han incorporat sòls estructurals amb paviments permeables a les alineacions de l’arbrat dels carrers. Al mateix carrer, i també a les escorrenties dels c. de Fluvià i de Provençals s'han construït una sèrie de parterres inundables i, sota la zona central d’aquests parterres, s’han executat dos dipòsits soterrats de laminació i infiltració.
Els SUDS poden estar formats per diferents estructures que funcionen com a conjunt. Per exemple, la plaça de Dolors Piera compta amb 25 parterres, 22 escocells, un dipòsit amb solera drenant i 12 zones de paviment porós per afavorir la infiltració de l’escolament de l’interior de l’illa. Altra exemple el trobem al llarg del c. de Bolívia, entre Fluvià i Selva de Mar., on trobem 31 parterres, 102 escocells, 25 dipòsits de graves i 3 zones de paviment porós per afavorir la infiltració de l’escolament.
La implantació dels SUDS s’emmarca en el Pla Clima i amb l’ampliació d’aquests espais en els propers anys, es preveu que el 2030 a la ciutat hi hagi més de 1.300 parterres inundables, prop de 900 escocells d’infiltració, 500 pous d’infiltració i 430 paviments permeables, entre altres elements destacats dels SUDS.
Els efectes dels SUDS
Els SUDS permeten gestionar l’aigua de pluja i contribueixen a reduir el risc d’inundacions i els abocaments de contaminants al litoral durant els episodis de pluja intensa. També redueixen el sobreeiximent dels sistemes unitaris de sanejament. També permeten incrementar el verd urbà i millorar el confort climàtic.
Com que actuen com un filtre natural, retenint els contaminants presents a les aigües d’escorrentia urbana, protegeixen els aqüífers i milloren la qualitat dels recursos hídrics. L’aigua infiltrada contribueix a recarregar l’aqüífer de Barcelona, una reserva estratègica que posteriorment s’utilitza com a aigua freàtica per al reg dels espais verds, la neteja dels carrers i el clavegueram i el manteniment de fonts ornamentals i llacs naturalitzats.
