El Govern de Catalunya ha dissenyat una prospectiva energètica a l’horitzó 2050, que té com un dels eixos vertebradors la sobirania energètica amb energies renovables, a més d’assolir la neutralitat climàtica, entre d’altres. El repte, molt ambiciós, és reduir la dependència energètica del 94,2% actual al 6,7%, cosa que ens permetria estar més al marge dels conflictes geopolítics recurrents.
Què és realment una comunitat energètica? Més enllà de compartir unes instal·lacions d’energies renovables? Gil Salvans tècnic de l’agència local d’energia d’Osona, clarifica aquest concepte, com a peça clau en la democratització de l’energia i la transició energètica, i aborda en aquesta entrevista els reptes i els obstacles, principalment la manca de definició de marc legal. Malgrat les barreres tècniques, insisteix que cal valentia política davant els interessos empresarials, i que cal difondre entre la ciutadania que l’autoconsum és viable.
La Diputació de Barcelona inverteix en instal·lacions de biomassa per a ús tèrmic i finança projectes executius per implantar-ne instal·lacions en equipaments municipals.
La transició energètica és un camí que passa per la promoció de les energies renovables, l’eficiència energètica, l’autoconsum i l’estalvi de costos en els municipis. I per la reducció de les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle.
