Decréixer també porta associat uns quants ‘més’ com viure més lent, amb més temps lliure, de manera més conscient, més aprop de les persones que t’envolten... No es tracta, doncs, obsessionar-se amb la paraula: créixer o decréixer. Es tracta de qüestionar el model actual basat en un creixement il·limitat que resulta inviable i que ens ha portat a un possible col·lapse que condiciona de manera irreversible el nostre futur i present.
Ana Huertas és facilitadora per a la transició i la permacultura. Actualment coordina el projecte internacional Municipis en Transició. Huertas aporta al diàleg una visió ecofeminista que posa el focus en la revolució intrapersonal, i el canvi profund en la forma de relacionar-nos, des de l'opressió a la col·laboració, creant una vida que pose les cures al centre. Amb el bagatge d'acompanyar a les comunitats, aborda també la necessitat d'esborrar la dicotomia entre poder públic i ciutadania i de crear espais de diàleg amb la inspiració de la democràcia profunda, per fer realitat els canvis urgents que necessitem.
L’obstacle epistemològic que suposa considerar el creixement premissa de salut econòmica ha de ser superat pels nous paradigmes que necessita el segle XXI
Hem d'adequar les despeses a la renda disponible, però la renda disponible no són els diners que guanyem a final de mes o els estalvis que tenim al banc. La renda disponible són els recursos naturals que cadascú de nosaltres pot fer servir
Els teòrics de l'economia han d'admetre que els seus referents bàsics no responen a la matriu fenomenològica dels segle XXI i han de liderar el canvi per tal que el nou ordre inevitable no es construeixi de qualsevol manera
