La biòloga i ambientòloga Teresa Franquesa reflexiona sobre el paper clau de l’educació ambiental en un context de crisi ecosocial creixent i defensa la necessitat de construir relats mobilitzadors, allunyats del catastrofisme.
Lluny d’una educació basada en l’alarma, defensa que el seu objectiu és ajudar a imaginar futurs possibles, desitjables i creïbles. En un context marcat per problemes complexos, l’educació ambiental ha de donar eines per comprendre què està passant, per què hi hem arribat i com podem avançar cap a escenaris millors. Sobretot, insisteix, ha de passar per l’acció: processos reals de transformació que empoderin les persones i generin resultats tangibles.
Franquesa també alerta dels riscos d’un discurs excessivament catastrofista. Parlar d’educació pel col·lapse, diu, pot ser contraproduent perquè el pessimisme desmobilitza. Sense negar la gravetat de la situació, aposta per generar experiències que demostrin que la cooperació i l’acció col·lectiva poden produir canvis reals i obrir la porta a futurs millors.
Filmmaker: Julián Chamorro
