Catalunya redueix els gasos d'efecte hivernacle, però no és suficient

La dada

Autor: Marc Solanes Calderón

Infografia: Sergi Mayench

16/03/2024 - 10:58

Els gasos d’efecte hivernacle representen tots aquells components gasosos de l’atmosfera que absorbeixen i remeten la radiació infraroja del Planeta Terra. Entre ells es troba el vapor d’aigua, el diòxid de carboni (CO₂), el metà (CH4), l’òxid nitrós (N2O), els clorofluorocarbonis (CFC) i l’ozó troposfèric (O3). La seva funció és impedir que part d'aquesta radiació escapi, contribuint així a què la temperatura mitjana de l'aire superficial del planeta sigui d'uns 15 graus centígrads. I que, d’aquesta forma, existeixi una temperatura apta per a la vida.

Malgrat tot, l’emissió massiva d’aquests gasos per part de l’activitat humana contribueix al fet que aquest efecte hivernacle sigui més pronunciat que abans, provocant un augment de la temperatura i alimentant el fenomen de l’escalfament global. A partir de les dades proporcionades pel Departament d’Acció Climàtica i Eurostat, podem veure l'evolució de les emissions de gasos d'efecte hivernacle les emissions d’aquests components a Catalunya, Espanya i al conjunt de la Unió Europea dels 27. 

Prenent com a referència l’any 1990 amb un valor de 100 (es va acordar que els nivells de 1990 corresponguessin a l'índex 100, per tenir una referència sobre el seu augment o disminució), en el període 1990 fins a l'any 2007, les emissions van augmentar a Catalunya i Espanya un 50%, mentre que a Europa ja començaven a retallar-se (-7%). Diversos factors socioeconòmics, demogràfics i de model energètic poden explicar aquesta primera etapa.  A partir del 2007 fins a les darreres dades disponibles, les emissions s'han reduït un 33% aproximadament a Espanya i Catalunya per igual, mentre que Europa ha retallat un 23% afegit. 

Malgrat l'evolució favorable els darrers anys, el resultat no és suficient. Catalunya hauria d'anar molt més ràpida i accelerar l'acció climàtica.

En termes d'aquest valor de referència, tant Espanya com Catalunya estan al nivell d'emissions de l'any 1990 en valors absoluts. Però si es tenen en compte les tones de diòxid de carboni per habitant (tn/hab CO2eq), Catalunya i Espanya han reduït al voltant del 16-17% les emissions fins a les 5,4 i  6,3 tones per habitant respectivament, mentre que Europa va emetre en el conjunt dels 27 països 7,9 tones per habitant de CO₂ equivalent. Totes elles, dades de l'any 2021. Malgrat l'evolució favorable els darrers anys, no és suficient, Catalunya hauria d'anar molt més ràpida i accelerar l'acció climàtica.

De fet, pel que fa a les emissions de diòxid de carboni, Catalunya hauria d'anar molt més ràpida. Així ho van assegurar un grup d'experts de la UPC a 3CAT. De fet, aquesta reducció hauria de ser, com a mínim, del 50% si es vol arribar als objectius dels Acords de París d'estabilitzar l'escalfament en 1,5 graus. Tant és així que, asseguren des del portal, si continuem al mateix ritme que ara –sense reduir la nostra dependència dels recursos fòssils– d'aquí a set anys Catalunya haurà exhaurit el seu pressupost de carboni per no depassar aquest grau i mig d'escalfament.

 


 

Categories: 

Relacionats

Article
Notícia

L'Ajuntament de Santa Perpètua podrà reactivar el Consell Municipal de Medi Ambient després que en la trobada del 15 d'abril diverses entitats i ciutadania a nivell particular mostressin el seu interès per formar-ne part d'aquest òrgan de participació ciutadana. La Regidoria de Medi Ambient va fer una crida ciutadana i va sortir efecte

Butlletí