Font: Ajuntament de Terrassa i EU
Un nou grup de ciutats competeix pels prestigiosos premis Capital Verda Europea i Fulla Verda 2028, que marquen la 16a edició d'aquesta iniciativa. Les ciutats sol·licitants es dediquen a convertir-se en centres urbans més verds, nets i sostenibles.
Pel premi Ciutat Verda Europea hi ha cinc candidates espanyoles: Terrassa i Mataró, i, a banda, Lugo, Múrcia i Saragossa
L'Ajuntament de Terrassa s'ha presentat per primera vegada en aquesta convocatòria de la Comissió Europea i ha estat escollida com una de les cinc ciutats espanyoles, amb més de 100.000 habitants, que optaran a ser Ciutat Verda Europea 2028, juntament amb Lugo, Mataró, Múrcia i Saragossa. Ara serà un equip d'experts els encarregats d'avaluar tècnicament cadascuna de les propostes d'acord amb set temes, com són la gestió de l'aigua i dels residus; la mitigació i adaptació al canvi climàtic, la contaminació acústica i de l'aire i, també, la biodiversitat.
Terrassa es va presentar com un municipi que treballa per convertir-se en una ciutat verda, tant en l'entorn natural com en l'entorn urbà, destacant, en aquest sentit, l'important paper ambiental de l'Anella Verda i el Parc de Vallparadís; el projecte de renaturalització de les rieres; la planificació en la transició energètica cap a les energies renovables, amb el desenvolupament d'un Pla d'Acció per l'Energia Sostenible i el Clima (PAESC); també, l'impuls de les comunitats energètiques, aprofitant que som una de les ciutats líders a Catalunya en autoconsum d'instal·lacions fotovoltaiques; així com el foment del vehicle elèctric i la gestió pública i responsable de l'aigua i els residus, a través de les empreses municipals TAIGUA, amb criteris de sostenibilitat, justícia social i equitat, i Eco-Equip, respectivament.
De fet, per gestionar tots aquests àmbits, a l'octubre de 2024 es va crear l'àrea de Transició Ecològica, on estan incloses les regidories de Rieres, Medi Ambient, Sostenibilitat i Energia, Cicle de l'Aigua, a més de Benestar Animal i de l'Agenda 2030, que contribueixen a donar una visió estratègica de Terrassa perquè sigui una ciutat més verda, saludable, sostenible i resilient, que està alineada amb els objectius europeus de sostenibilitat per als anys 2030 i 2050, com és aconseguir la neutralitat climàtica i avançar, així, cap a un model urbà més saludable i inclusiu.
En total, són disset les ciutats europees que opten amb aquesta candidatura perquè aspiren a tenir centres urbans més verds, nets i sostenibles. Són: Aalborg (Dinamarca), Bielsko-Biała (Polònia), Brescia (Itàlia), Gdańsk (Polònia), Košice (Eslovàquia), Miskolc (Hongria), Nimes (França), Podgorica (Montenegro), Porto (Portugal), Roma (Itàlia), Ternópil (Ucraïna) i Setúno (Itàlia).
Les ciutats finalistes que superin la primera fase, participaran en una segona en què hauran de descriure la seva estratègia de comunicació i presentar el seu pla d'acció per realitzar les iniciatives proposades en cas que resultin guanyadores del títol de Ciutat Verda Europea 2028, una decisió que es donarà a conèixer el 8 d'octubre de 2026 en el decurs d'una cerimònia que se celebrarà a Guimarães (Portugal), l'actual Capital Verda Europea, on es farà entrega d'un premi de 600.000 euros destinats a implementar les accions clau en els seus àmbits d'interès.
Juntament amb aquesta distinció, hi ha la de Fulla Verda 2026, destinada als municipis que tenen entre 20.000 i 100.000 habitants, on competeixen deu ciutats: les espanyoles Àvila, Benidorm, Chiclana de la Frontera, Errenteria, Sant Joan Despí i Esplugues de Llobregat, a més de les portugueses Esposende, Estarreja i Mafra, més la búlgara Vratsa.
