L’Observatori de les Energies Renovables presenta l’informe 2025. Catalunya continua lluny dels objectius de desplegament de les energies renovables.
L’Observatori de les energies renovables de Catalunya, OberCat, alerta que les energies alerten d’un alentiment en producció elèctrica renovable en el seu informe de 2025, que xifra la davallada en un 3,1% menys que l’any anterior. Així, l’any passat es van produir 6.940,68 GWh, una xifra també menor a l’energia importada. 7.144 GWh.
En una roda de premsa celebrada a la seu del Col·legi d'Enginyers de Catalunya, els portaveus d’OberCat han insistit en la necessitat de simplificar els tràmits administratius i reduir les taxes per fer viables els projectes que hi ha en cartera a Catalunya i aconseguir no perdre competitivitat. Tot i que celebren les polítiques energètiques del Govern en la línia d’accelerar la transició energètica, amb el PLATER i el Decret llei 22/2025, des de l’OberCat aposten per mesures de viabilitat financera, xarxa i emmagatzematge.
“Catalunya importa més electricitat que la que genera amb fonts renovables”, ha manifestat el portaveu de l’Observatori Víctor Cusí, “és un missatge preocupant perquè implica dependència i problemes de competitivitat i seguretat energètica”. El també portaveu Gorka Martí ha recalcat que l’autoconsum és encara “una inversió rendible” i l’ha situat com una “peça fonamental del sistema elèctric català”, com l’emmagatzematge.
Per la seva banda, Raúl Rodríguez, també portaveu de l’observatori, ha demanat reduir les taxes per als projectes renovables que poden ser fins a nou vegades més altes que l’Aragó, vint que Galícia i 600 que Navarra. “Aquests detalls se sumen als terminis més llargs i procediments més complexos i fan perdre competitivitat a Catalunya”, ha apuntat Rodríguez que creu que l’escenari “no és pessimista, sinó exigent”.
Catalunya retrocedeix en la cobertura renovable i només cobreix amb energies netes el 15,3% de la demanda elèctrica
L'Observatori de les Energies Renovables a Catalunya (OBERCat) alerta que Catalunya s'allunya dels objectius energètics per al 2030. Segons l'Informe de situació 2025, les energies renovables han cobert el 15,3% de la demanda elèctrica catalana, 0,9 punts menys que l'any anterior i molt lluny del 50% fixat per la PROENCAT per a l'any 2030.
L'informe atribueix aquest retrocés a l'augment de la demanda elèctrica, a la reducció de la producció eòlica i a un ritme d'incorporació de nova potència renovable que continua sent insuficient. Les renovables han generat 6.940,68 GWh durant el 2025, un 3,1% menys que el 2024.
Més dependència energètica
Una de les dades més destacades és l'increment de la dependència energètica de Catalunya. El territori ha importat 7.144,97 GWh d'electricitat, una quantitat superior a tota la generació renovable produïda durant l'any. El saldo importador ha augmentat un 6,4% respecte del 2024 i representa el tercer valor més elevat registrat des de 1990.
Segons l'OBERCat, la situació pren una rellevància especial davant el futur tancament progressiu de les centrals nuclears. L'informe assenyala que Catalunya haurà d'accelerar significativament la implantació de noves instal·lacions renovables o bé augmentar la dependència de les importacions elèctriques procedents d'altres territoris.
La nuclear continua dominant el sistema elèctric
La demanda elèctrica catalana ha arribat als 45.250,58 GWh, un 2,7% més que l'any anterior. La generació nuclear continua sent la principal font d'electricitat, amb 22.812,07 GWh produïts pels reactors d'Ascó I, Ascó II i Vandellòs II, que han cobert el 50,4% de la demanda.
Entre les renovables, la hidràulica es manté com la principal tecnologia, amb una cobertura del 8,4% de la demanda. L'eòlica ha aportat el 5,2%, després de reduir la seva producció un 16,8%, mentre que la solar fotovoltaica sobre terreny, tot i créixer un 17,5%, només ha cobert l'1,1% de la demanda elèctrica.
Creix la potència renovable, però a un ritme insuficient
Durant el 2025 s'han incorporat 78,51 MW nets de nova capacitat renovable, dels quals 73,34 MW corresponen a instal·lacions fotovoltaiques i 12,2 MW a energia eòlica.
L'informe destaca també l'evolució de l'autoconsum fotovoltaic. Catalunya tanca l'any amb 138.701 instal·lacions i una potència acumulada de 1.664,27 MW. Tot i això, el mercat mostra una desacceleració després de la finalització dels ajuts Next Generation, l'encariment del finançament i les dificultats administratives.
Hi ha projectes suficients, però continuen els colls d'ampolla
L'OBERCat identifica una cartera potencial de 231 projectes eòlics, amb 8.181,96 MW, i 1.107 projectes solars fotovoltaics sobre terreny, amb 10.913,88 MW. En conjunt, aquesta cartera supera els objectius de potència renovable previstos per la PROENCAT 2030.
Malgrat això, l'informe assenyala que els procediments administratius continuen sent una de les principals barreres per accelerar el desplegament. Entre els obstacles esmentats hi ha els retards en l'aprovació dels plans d'actuació específica, les limitacions de connexió a la xarxa i uns costos de tramitació més elevats que en altres comunitats autònomes.
El paper del PLATER i del nou marc normatiu
L'informe valora positivament instruments impulsats recentment pel Govern, com el PLATER i el Decret llei 22/2025, orientats a agilitzar el desplegament de les energies renovables, l'emmagatzematge i les xarxes elèctriques. Tot i això, considera necessari reforçar les mesures de finançament, simplificar encara més els tràmits i impulsar sistemes d'emmagatzematge energètic per convertir els projectes en instal·lacions operatives.
Manca de professionals qualificats
L'informe també alerta que la manca de personal qualificat s'ha convertit en un altre factor limitant de la transició energètica. Segons dades recollides per FEGICAT, el sector instal·lador català té actualment un dèficit de 21.853 professionals, un 12% superior al de l'any anterior. Per assolir els objectius energètics de Catalunya serà necessari incorporar aproximadament 107.000 nous treballadors fins a l'any 2050.
Més informació: L'informe complet de l'OBERCat analitza l'evolució de les energies renovables, l'autoconsum, l'emmagatzematge, les renovables tèrmiques i els reptes de governança i competitivitat que condicionen la transició energètica a Catalunya.
