Font: Ajuntament de Barcelona
S’inicia una prova pilot per avaluar diverses propostes de revestiment de cobertes per reduir l’escalfament d’edificis i, per tant, millorar l’adaptació i la resiliència de la ciutat als efectes del canvi climàtic. És una actuació del Pla Calor que forma part del Pla Clima de Barcelona.
Els revestiments avaluats reflecteixen la llum del sol, de manera que no arribi a transformar-se en calor, i alliberen la calor absorbida. Quan aquestes característiques són altes, es redueix l’entrada de calor als edificis i la necessitat de refrigeració, i també es contribueix a disminuir l’acumulació de calor a l’espai urbà, cosa que ajuda a combatre l’efecte illa de calor urbana.
Eficiència energètica amb estètica tradicional
La primera prova es duu a terme durant tot el període estival en una coberta d’uns 150 metres quadrats de superfície de l’Institut Escola Tres Fonts, al districte de les Corts. S’hi avaluen tres propostes de revestiment: pintura blanca, pintura de color terracota (la cobertura tradicional), i pintura de color terracota amb pigments reflectants.
La pintura blanca acostuma a tenir una reflectància solar alta, però la tercera opció permetria mantenir l’aparença de la cobertura tradicional i, gràcies als pigments reflectants, aconseguir més capacitat de reflectir la radiació solar. D’aquesta manera, es podria millorar el comportament tèrmic dels edificis sense alterar-ne la imatge de conjunt, combinant eficiència climàtica i integració urbana.
Avaluació del consum energètic en entorns controlats
Paral·lelament, l’empresa de pintures Vibrantz Technologies duu a terme un estudi per mesurar, amb més precisió, l’impacte de dos recobriments sobre la demanda energètica dels edificis. Es fa amb dues casetes de terrat idèntiques, una amb pintura de color terracota convencional i l’altra amb pintura de terracota amb pigments reflectants. Totes dues disposen de sistemes d’aire condicionat configurats per mantenir una temperatura interior màxima de 27 ºC: així, es pot comparar el consum energètic de cada espai i determinar fins a quin punt els pigments reflectants contribueixen a reduir l’energia necessària per refrigerar l’edifici sense modificar-ne l’aspecte.
També s’estudia el refredament radiatiu d’una petita superfície de la coberta. Es tracta d’un procés passiu pel qual una superfície dissipa la calor acumulada, principalment emetent-la en forma d’infraroig. A diferència d’una cobertura tradicional, que principalment redueix l’escalfament perquè rebota la llum del sol, el refredament radiatiu pot arribar a refredar una superfície fins a valors propers o fins i tot inferiors a la temperatura ambient. Això la converteix en una opció prometedora per reduir la demanda de refrigeració dels edificis i reforçar les estratègies urbanes d’adaptació al canvi climàtic.
Les proves tenen un sistema de monitoratge continu per registrar, de manera constant, l’evolució de diferents variables: temperatura ambiental, temperatura de superfície, humitat relativa ambiental, irradiància solar i, en el cas de les casetes, també el consum elèctric.
Aquesta iniciativa s’emmarca en el Pla Calor del Pla Clima, concretament en l’estratègia d’impulsar mesures per reduir l’efecte illa de calor i millorar el confort tèrmic.
