Sense temps per evitar el col·lapse
Les dades presentades per un grup d’investigadors en plena COP, entre els quals es troba el professor de la Universitat de Barcelona Martí Orta, dibuixen un panorama desolador: si no es cancel·len la majoria dels contractes fòssils actius, l’escalfament global quedarà fora de control
Entre les 250 majors empreses del sector del petroli i el gas, només el 0,13% de l’energia que produeixen és renovable
FOTO: GETTY
Durant la celebració de la COP30 al Brasil, concretament a mitjans de la setmana passada, un equip internacional de científics va fer arribar a Nature una carta [2]. En ella, els experts alertaven que els estats estan negociant acords climàtics alhora que mantenen —i fins i tot impulsen— l’expansió del sector fòssil. L’avís va passar massa desapercebut —com era d’esperar— entre les declaracions de líders i les escenificacions diplomàtiques. Però el seu missatge central és, probablement, el més important de tota la cimera: si no s’atura l’explotació de combustibles fòssils ja contractada, el futur climàtic quedarà compromès de forma irreversible.
És exactament el mateix diagnòstic que defensa Martí Orta, professor associat a la Universitat de Barcelona i investigador de l’Institut d’Investigació de la Biodiversitat (IRBio), que acaba de publicar juntament amb altres investigadors, una anàlisi global sobre la coherència —o més aviat la incoherència— entre l’Acord de París i les reserves mundials de petroli, gas i carbó. La seva conclusió és clara: «No té cap sentit invertir un sol euro més en explorar o desenvolupar noves reserves. Ja hem trobat molt més del que podem cremar sense trencar tots els límits planetaris».
Els càlculs del seu equip són tant precisos com alarmants. A 1 de gener del 2025, la humanitat disposava d’un pressupost de carboni d’unes 130 gigatones per mantenir l’escalfament per sota d’1,5 °C. El problema? El món emet 42 gigatones cada any. Si no es redueix dràsticament, a principis del 2028 la barrera d’1,5 °C ja s’haurà superat.
L’existència mateixa de milions de tones de combustibles fòssils ja localitzats i contractats compromet qualsevol escenari d’estabilització climàtica. El planeta conté 41.000 gigatones equivalents de CO₂ emmagatzemades en forma de combustibles fòssils. I de totes elles, 3.265 ja han estat descobertes. D’aquestes, 1.500 gigatones ja estan desenvolupades, és a dir: pous perforats, gasoductes i oleoductes en ús. «Amb 130 gigatones de marge i 1.500 ja compromeses, només hi ha una conclusió possible: cal cancel·lar la majoria de contractes vigents».
Els punts d’inflexió —el col·lapse de l’Amazònia, el desglaç del permafrost, la mort dels boscos boreals, la inestabilització de les glaceres— podrien desencadenar emissions massives de CO₂ i metà de forma natural, fent inútil qualsevol esforç posterior d’emissions zero.
Però cancel·lar contractes no és tan senzill. L’actual arquitectura jurídica internacional protegeix les inversions de les petrolieres mitjançant tribunals internacionals d’arbitratge. Si un estat rescindeix un contracte per motius climàtics, les empreses poden exigir compensacions multimilionàries, no només per la inversió perduda sinó pels guanys futurs que deixaran d’obtenir. «És impossible complir l’Acord de París amb el marc legal actual. L’única sortida és canviar-lo», defensa Orta.
Proporció d’energia primària generada a partir de fonts renovables per les 250 empreses més grans de petroli i gas. Els percentatges indiquen la proporció de la producció primària (hidrocarburs i renovables) que prové de fonts renovables
INFOGRAFIA: NATURE SUSTAINABILITY
La carta publicada a Nature durant la celebració de la COP30 reforça aquest missatge i reclama obrir un debat global urgent sobre com desactivar, de manera coordinada, el poder jurídic i polític de la indústria fòssil durant les negociacions climàtiques.
El paper del lobby
L’altre element clau que frena la descarbonització és la presència massiva del sector fòssil a les cimeres climàtiques. Segons Orta, una quarta part de les persones acreditades com a negociadores a la COP són lobbistes del petroli i el gas. I tot i que les grans petrolieres afirmen formar part de la solució, les dades ho desmenteixen.
Entre les 250 majors empreses del sector, només el 0,13% de l’energia que produeixen és renovable, tal com expliquen membres del mateix grup d’investigadors en un altre article publicat el mes d’octubre. A escala mundial, el sector fòssil només aporta el 4% de les renovables totals. «El greenwashing és total —alerta Orta—. La seva presència a les negociacions no respon a cap compromís climàtic, sinó a la protecció de 457.000 milions de dòlars anuals de beneficis».
Martí Orta i altres membres del grup d'investigació de l’Institut d’Investigació de la Biodiversitat (IRBio) durant la celebració de la COP30 a Belém (Brasil).
INFOGRAFIA: RENOVEM-NOS
Quan se li pregunta quin és l’escenari si no es cancel·la cap contracte actiu, Orta respon sense matisos: «L’escenari és dantesc. Entraran en joc tots els punts d’inflexió climàtica del planeta».
Els punts d’inflexió —el col·lapse de l’Amazònia, el desglaç del permafrost, la mort dels boscos boreals, la inestabilització de les glaceres— podrien desencadenar emissions massives de CO₂ i metà de forma natural, fent inútil qualsevol esforç posterior d’emissions zero. «Tenim tres anys per mobilitzar l’economia mundial de forma massiva cap a les renovables. Només tres».
Malgrat els avisos científics, molts governs —incloent-hi estats europeus— encara subvencionen l’exploració i el desenvolupament de noves reserves. Les petrolieres, per la seva banda, han invertit 6,3 trilions de dòlars en l’última dècada per mantenir el negoci.
És un carreró sense sortida. Si es compleix l’Acord de París, aquestes inversions no tindran retorn. Si es volen rendibilitzar, el planeta supera els 2, 3 o fins i tot 4 graus d’escalfament. Tot i la gravetat de la situació, Orta manté una certa esperança: «Tot es pot fer. Només depèn de la voluntat política».
"Cal aturar tota nova exploració i desenvolupament fòssil, cancel·lar la majoria de contractes existents mitjançant un nou marc legal internacional", Martí Orta, professor i investigador de la Universitat de Barcelona
Per fer-ho, però, cal aturar tota nova exploració i desenvolupament fòssil, cancel·lar la majoria de contractes existents mitjançant un nou marc legal internacional i invertir massivament en renovables per substituir la demanda energètica.
Segons les projeccions del seu equip, cancel·lar un terç dels contractes actuals permetria estabilitzar-se entorn dels 2 graus d’increment de la temperatura, un escenari ja molt dur però encara governable. Si no se’n cancel·la cap, el futur és imprevisible. «Estem davant del desafiament més gran de la història de la humanitat, sens dubte».