Des que ChatGPT es va llençar el 2022, cada setmana el fan servir entre 800 i 1000 milions de persones arreu del planeta.

FOTO: GETTY

Una companya de feina que acaba de tornar de Roma em relata, fascinada, la meravella que és ChatGPT. No els ha calgut, m’assegura, llegir cap guia ni preparar res, perquè en arribar li han preguntat directament a la IA què havien de visitar i per què; li han demanat que els faci una proposta de recorregut per als tres dies que hi han anat, tenint en compte que viatgen amb la seva filla petita.

A més, diu, cada cop que arribaven a un indret, l’algoritme els ha il·lustrat sobre què feia que aquell monument o edifici fos important i li ha mostrat imatges sintètiques de com devia ser quan es va construir i com era i vestia la gent de l’època. Brutal. També l’han fet servir per traduir textos i missatges, i fins i tot, per enviar a la família i penjar a xarxes socials fotos seves a llocs icònics com el Colisseu transformades en dibuixos a l’estil de l’estudi japonès Ghibli.

Com la meva companya, des que ChatGPT es va llençar el 2022, cada setmana el fan servir entre 800 i 1000 milions de persones arreu del planeta per a pràcticament de tot: des d’aprendre més sobre un tema a practicar un nou idioma, dissenyar les vacances d’estiu o, simplement, fer retrats amb la pàtina Totoro.

I tanmateix, tot i que sovint la bateria del mòbil o de l’ordinador no es gasta quan hi fem consultes i peticions, el cert és que cada ús que en fem, d’aquestes eines basades en IA, consumeix una quantitat ingent d’energia i de recursos escassos, com ara aigua dolça.

Tanta aigua com tot Dinamarca

Ja comença a haver-hi nombrosos estudis que han quantificat la petjada ecològica de fer servir la IA: per començar, mig litre d’aigua dolça i l’equivalent a 14 bombetes LED enceses durant una hora per cada text de 100 paraules o cada conversa amb entre 10 i 40 prompts que fem.

Aquestes xifres surten d’un estudi de la Universitat de Cornell, que quantificava així cada interacció amb ChatGPT i alertava que tot i que podria semblar poca cosa a nivell individual, calia pensar que cada dia ChatGPT pot atendre entre 100 i 200 milions de peticions al dia, de visites, la qual cosa suposa 100 milions de litres d’aigua dolça. Un recurs escàs a què una quarta part de la població del món no té accés.

"Cada conversa amb ChatGPT pot consumir fins a mig litre d’aigua dolça i l’equivalent a 14 bombetes LED enceses durant una hora"

Aquesta xifra de Cornell s’adiu amb les prediccions de l’OCDE, que estima que per al 2027 la IA podria utilitzar entre 4,2 i 6,6 mil milions de m3 d’aigua cada any. Això és molt més del que utilitza un país com Dinamarca i la meitat del consum del Regne Unit.

«La gent no és conscient de l’aigua que es consumeix per generar una imatge amb IA», assegura en declaracions a EFE Álvaro Peña, expert en intel·ligència artificial. «I menys encara que generar contingut amb IA pugui arribar a implicar mig litre d’aigua per poques interaccions», afirma i afegeix que no se solen tenir en compte, a l’hora de calcular l’impacte de la IA, totes les etapes que requereixen aigua i també energia, des de la fabricació de xips a la refrigeració dels servidors.

ChatGPT, la que més consumeix

Els sistemes d’IA generativa, com ChatGPT, Copilot, DALL-E o Meta necessiten tant per a entrenar-se com per a funcionar grans centres de dades, que emmagatzemen la informació i també aporten enormes capacitats de càlcul. Un estudi fer la Universitat Carnegie Mellon, a Pittsburgh (EUA), quantificava que ChatGPT utilitzava 1700 milions de paràmetres en cada consulta que atén, el que equival a l’impacte mediambiental que té un vehicle de benzina o dièsel circulant 6 km. De nou, una consulta aïllada sembla insignificant, però si es tenen en compte els milions de visites diàries, la xifra adquireix una altra significat.

Per cert, en l’estudi van testar fins a 88 eines diferents d’IA i sense dubte ChatGPT era la que més energia consumia.

Les infraestructures de dades necessiten refrigeració constant, perquè generen moltíssima calor quan fan els càlculs necessaris per a cada resposta. Per evitar que es reescalfin els servidors, s’apliquen sistemes de refrigeració que utilitzen aigua, la majoria potable.

"Només el procés d’entrenament de GPT-3 va consumir 700.000 litres d’aigua i va generar 224 tones de CO₂"

Una investigació de la Universitat de Colorado Riverside i de Texas Arlington apuntava que només el procés d’entrenament de GPT3 als centres de dades de darrera generació de Microsoft va suposar un consum directe de 700.000 litres d’aigua dolça. I un altre treball, en aquest cas de la Universitat d’Oxford, calculava que una sola sessió d’entrenament precisament de GPT-3, el model d’OpenIA al darrere de ChatGPT, produïa 224 tones de CO2.

Segons explica Maria Prado, portanveu d’energia, clima i mobilitat de Greenpeace, en declaracions a EFE, «la refrigeració dels centres de dades empra entre 1 i 9 litres d’aigua per kilowat hora d’energia. I el 80% d’aquesta aigua s’evapora». A més, adverteix, l’electricitat per alimentar els centres pot evaporar fins a 7,6 litres per kW/h, i això implica que l’electricitat necessita molta més aigua que la refrigeració en si.

Només el 2023 un estudi de Deloitte exposava que el consum energètic dels centres de dades que empra la IA va representar l’1,4% del consum elèctric mundial. En aquest sentit, l’Agència Internacional de l’Energia (AEI) preveu un augment de més del 75% de la demanda d’electricitat d’aquests centres abans del 2026, degut a les criptomonedes i a la IA. I quantifica la petjada ecològica de la IA en 10 cops superior al motor de cerca de Google.

Prendre’n consciència

 I tot això, per no parlar de la necessitat de minerals rars per a fabricar els xips, l’obtenció dels quals té un enorme impacte ambiental, ni tampoc de l‘ingent quantitat de residus electrònics que genera la IA. A Nature Computational Science els quantificaven en 2600 tones, només en 2023. O el que és el mateix, l’equivalent a més de 1300 milions d’smartphones.

I aleshores, què? Hem de deixar de fer servir aquestes eines formidables? La resposta és, per a la majoria d’experts consultats, que no, però sí que cal prendre consciència de l’impacte ambiental que tenen i apostar per pràctiques sostenibles. Per començar, exigir als governs que imposin transparència a les empreses i criteris de sostenibilitat hídrica, energètica i ambiental. Cal buscar sistemes més eficients per refrigerar infraestructures i dissenyar algoritmes més eficients.

I segurament des d’un punt de vista individual, fer-ne un ús responsable, prendre consciència de com i per a què fem servir aquestes eines. Moltes vegades una cerca a Google és més que suficient. Perquè el fum no el veiem, però hi és.