Mont-roig del Camp, al Baix Camp, una vila rural i agrícola amb vocació marinera i turística, un indret vora mar on gaudir del temps sense trobar res a faltar. Massa urbanitzat? Ja no és el que era? Potser, però encara amb molt caliu. Encara, com diuen aquells, a les seves hortes es fan tomàquets amb gust a tomàquet i l'oli (denominació d'origen Siurana, poca broma) és a mig camí entre un aliment i una poció màgica com la del Panoramix. Es més, diuen que el mosaic de colors terrosos de la seva plana, custodiada pels suaus relleus de Colldejeu i Llaberia, va seduir l'ànima artística d'en Joan Miró omplint la seva meravellosa paleta de colors. Fantàstic. Mont-roig encara ho té (ho tenia, millor dit) tot per sortir-se'n en això que hem convingut a dir-ne desenvolupament sostenible. Bé. Al web oficial s'hi destaca que, a més, el municipi gaudeix 'd'unes platges arenoses de més de 12 quilòmetres i que us ofereix, com excepció, les precioses cales de Miami Platja'... Som molts els que pensem que Miami Platja és un monument al mal gust, una obra mestra de l'especulació urbanística, una jugada de gol dels mestres del 'pelotazo'. Però és que la que se li bé a sobre al pobre Mont-roig és encara pitjor. Seguim llegint al web de l'Ajuntament: 'El Pla d'Ordenació Urbanística de Mont-roig del Camp aposta per un model de desenvolupament sostenible'. Aquesta és boníssíma. Deixeu-me que us faci cinc cèntims dels projectes que recull aquest model de sostenibilitat. Aquesta vila de 8.800 habitants té aprovat un pla d'ordenació urbanística que preveu, entre d'altres equipaments, la construcció de prop de 10.000 habitatges, un nou camp de golf i un gran hotel de luxe de la cadena Sheraton que serà un dels més espectaculars que es construeixin a l'Estat. Dóna la casualitat que tot just surto d'un dinar amb el conseller Baltasar on hi era en Ricard Fernández, Secretari del Departament de Medi Ambient i Habitatge. Em parla del model de desenvolupament urbanístic que s'està intentant desenvolupar a casa nostra i em posa com a contrast les aberracions urbanístiques i l'orgia constructiva que viu la Costa del Sol 'això no passarà mai a Catalunya'. Li dic la paraula màgica: Mont-roig. Em contesta amb un mot que ho diu tot: 'touché'. Touché. Tocat. Mont-roig és la gran pedra a la sabata del Govern, el bacteri al cultiu deixa't fora de la nevera. Se'ls ha colat. El perill, però, és la propagació del bacteri, la contaminació del cultiu. Com dimonis ens hem pogut deixar que ens muntin aquest sidral a Mont-roig? D'on ha sortit aquest bacteri? Algú s'imagina el que serà aquest municipi una vegada desenvolupat el Pla Urbanístic que estan a punt de perpetrar els seus impulsors? Si Miró baixés des de l'Olimp dels Deus i s'acostés al seu estimat Mont-roig amb els seus pinzells i la seva paleta prendria un llenç i pintaria 'El Crit' d'Edward Munch. Espereu-vos, els veïns de tota la vida de Mont-roig aviat duran a la cara la mateixa expressió que va pintar Munch a la figura del quadre quan vegin acabada l'obra dels sicaris del ciment. Seria fantàstic llegir la rèplica d'algú que ens pogués raonar aquesta aberració, des de dins o des de fora del consistori. L'opinió de la Generalitat ja la coneixem: touché.