En contra d'una opinió força estesa, el Nadal no és una festa que reiteri sempre els mateixos elements. Antigament va ser pagana, després cristiana i ara molt frívola i consumista. En aquest transcòrrer cap fase elimina l'anterior, per exemple, la festa segueix sent cristiana i alhora neopagana; tenim el pessebre i l'arbre; la il.luminació dels carrers i... els aparells electrònics. Perquè 'qui pot negar que les festes dels torrons i les neules han esdevingut també la dels ordinadors, els mòbils, els DVDs i els PDAs? A diferència de les figuretes del pessebre o els guarniments de l'arbre, la majoria d'aparells electrònics que es compraran aquestes festes no viuran més enllà de la dècada present. Això planteja un problema molt greu. Primer, perquè contenen substàncies molt contaminants i tòxiques. Segon, perquè el 90% són destruits, premsats o incinerats sense recuperar-ne aquestes substàncies- això implica que passaran directament al medi ambient-. I, tercer, perquè les estratègies comercials obliguen a renovar constantment el parc d'aparells electrònics i, com a resultat a incrementar en un ritme elevadíssim la producció de residus. Segons la UE n'hi haurà 7,4 milions de Tm el 2004. La incineració de peces com interruptors, circuits impresos i condensadors, envia a l'atmosfera unes 25 Tm de mercuri i unes 10 Tm de cadmi cada any. Les bateries dels portàtils contenen metalls pesants; les pantalles, fòsfor i l'enumeració es pot anar allargant molt més. Per altra banda, no només l'atmosfera rep aquestes substàncies també es poden filtrar cap al subsòl des dels abocadors i arribar a corrents d'aigua i a terres de conreu. Davant aquesta situació, el Parlament Europeu acaba d'aprovar una directiva que obligarà els estats membres a reciclar tots els residus generats per electrodomèstics, ordinadors i altres aparells electrònics en l'horitzó 2007 tot i que pel 2006 es vol arribar a reciclar-ne el 70%. Alguns estats com els Països Baixos, Dinamarca, Austria o Suècia ja estan molt avançats en aquest terreny però d'altres, com el nostre, hauran de recòrrer encara un llarg camí per situar-se en uns paràmetres acceptables. El més important de la directiva és que es basa en el principi qui contamina paga. En primer terme, seran els fabricants qui hauran d'aplicar l'ecodisseny en els productes electrònics, substituint els materials contaminants per altres que no ho siguin. També seran responsables dels residus que causin els seus productes i n'assumiran el cost del procès de recuperació, tractament valoració o,eventualment, eliminació. Es tracta d'un avenç, sí, però cal no perdre la perspectiva global. Estats Units segueix exportant a Asia gran quantitat de residus electrònics -fins un 80% del total que genera-. Allà, sigui a la Xina, India o Paquistan, milers de homes,dones i nens recorren abocadors a la recerca de preuats materials per una remuneració de misèria i, el que és pitjor ,malmetent la seva salut de manera irreversible. La legislació europea serà inútil a escala planetària si no esdevé l'embrió d'unes regulacions internacionals. El Prestige ens ha fet palès la importància d'aquesta qüestió. No deixa de ser curiós que l'electrònica, una de les eines més importants de la societat del coneixement i base , igualment, del concepte de desmaterialització de l'economia sigui pels seus residus, una de les amenaces menys virtuals i més tangibles a què s'enfronta la humanitat. Però la culpa no es troba en els circuits impresos sinó en els circuits d'interessos de les multinacionals. Aquestes no només s'han despreocupat de l'impacte que generen els seus productes electrònics sinó que han impulsat, amb la força del marketing, tota una cultura tecnooptimista i neofuturista, on tot és misteriosament net. Es la cultura dels que estan connectats a una nova mística dels bits. I si traduiu "connectats" a l'anglès n'obtindreu el nom de la seva Bíblia. Ja sabem que el paganisme i la religió oficial poden conviure perfectament.