Foto: Ajuntament de Barcelona

La qualitat de l’aire que respirem té un efecte directe en la salut de les persones

La contaminació atmosfèrica és el principal risc ambiental per a la salut a Europa. Segons dades de l’Agència Europea del Medi Ambient, provoca unes 300.000 morts prematures cada any i entre un 76% i 97% de la població urbana respira un aire més contaminat del que recomana l’Organització Mundial de la Salut (OMS).

Respirar un aire net és un dret vinculat a un medi ambient sa i avançar cap al seu compliment significa també avançar cap a ciutats més habitables, amb més qualitat de vida i més salut. A més, les mesures per millorar la qualitat del l’aire contribueixen també a mitigar el canvi climàtic.

La nova Directiva europea de Qualitat de l’Aire (2024/2881/CE), suposa un avenç important i una oportunitat per a la salut pública i per avançar en garantir el dret a respirar un aire de qualitat. Fixa nous límits per al 2030 més restrictius, que tendeixen, sense arribar-hi, als nivells guia de protecció per la salut recomanats per l’Organització Mundial de la Salut (OMS). Aquests nous valors redueixen a la meitat els límits actuals de contaminants com el diòxid de nitrogen (NO₂) i les partícules fines (PM₂,₅), responsables de milers de casos de malalties respiratòries, cardiovasculars, càncers de pulmó i morts prematures.

La nova Directiva també aposta per la transparència i la informació ciutadana. Amb una xarxa més densa d’estacions de mesura i eines de modelització harmonitzades, els governs podran anticipar situacions de risc i actuar abans que es produeixin incompliments. A més incorpora la mesura de contaminants emergents, com l’amoníac NH₃ a les zones rurals i les partícules ultrafines i el carboni negre a les urbanes. També, preveu la revisió periòdica cada cinc anys de la Directiva i el dret de la ciutadania a recórrer a la justícia per incompliments d’aquesta.
 

La nova Directiva europea de Qualitat de l’Aire (2024/2881/CE), suposa un avenç important i una oportunitat per a la salut pública i per avançar en garantir el dret a respirar un aire de qualitat.

Així, aquesta nova normativa ens obliga a avançar de forma urgent cap al compliment de nivells molt més exigents que els actuals. Això implica afrontar canvis en les polítiques de mobilitat, energia, indústria i urbanisme de les ciutats. També ens obliga a treballar en una nova governança amb més harmonització i més coordinació, i a aprofitar la tecnologia per avançar en una millor gestió de dades i en continu.

Cal no oblidar també, el repte d’equitat territorial i de justícia social, per garantir que  l’aplicació de les polítiques beneficiïn especialment a les poblacions més vulnerables i que no deixin ningú enrere.

Què ens diuen les dades a la Província de Barcelona?

Font: Diputació de Barcelona [2]

A Catalunya, tot i haver millorat els darrers anys amb una reducció significativa dels nivells de el diòxid de nitrogen, de les partícules (PM₁₀ i PM_2,5) i de l’ozó troposfèric, encara som lluny d’assolir els nivells que ens marca la nova Directiva europea i, encara més, dels que recomana l’OMS.

Segons els últims informes que avaluen les dades de les estacions de la Xarxa de Vigilància i Previsió de la Contaminació Atmosfèrica de la Generalitat, l’any 2024 no es van superar els valors límit europeus vigents per contaminants com NO₂, PM₁₀, PM₂,₅, SO₂ o benzè, però si es van superar si prenem com a referència els nous valors fixats per a l’any 2030.

A la província de Barcelona, on es concentra la major part de la població i l’activitat econòmica del país, és on l’impacte és major. Els mapes d’anàlisi mostren les dades de les estacions de la Xarxa de Vigilància i Previsió de la Contaminació Atmosfèrica situades a les diferents Zones de Qualitat de l’Aire (ZQA)  a escala catalana i dins la Província de Barcelona, representant zones de trànsit, industrials i de fons. Les dades corresponen a les mitjanes anuals, un indicador clau perquè representa la contaminació sostinguda -la que respirem de manera continuada i que té més impacte en la salut. També és important considerar la població exposada que és la que ens permetrà calcular els efectes reals en la salut.

Pel que fa les partícules PM₁₀ i PM_2,5, tot i complir l’any 2024 amb la legislació vigent, si els nivells actuals es mantinguessin, el 2030 es superarien en moltes zones els nous valor límit anuals que marca la nova Directiva.

Les fonts de generació d’aquestes partícules són molt diverses. Com a fonts naturals que repercuteixen especialment a les PM₁₀, trobem els aerosols marins, les intrusions de pols del Sàhara i la resuspensió del sòl – factors que el canvi climàtic i les sequeres persistents poden incrementar. Com a  fonts antropogèniques que influeixen tant a PM₁₀ com a PM_2,5, destaquen el trànsit (combustió, desgast dels frens i pneumàtics, resuspensió del sòl), la indústria, les obres, i les calefaccions domèstiques. A més, dins el conjunt de partícules PM_{2,5 ,} cal considerar la formació de partícules secundàries, que no provenen directament d’una font emissora sinó que es generen per reaccions entre compostos. Els principals precursors d’aquestes partícules secundàries són l’amoníac (NH₃) del sector agropecuari, diòxid de sofre (SO₂) dels transport marítim i els compostos orgànics volàtils (VOC’s), entre d’altres.

Respecte el diòxid de nitrogen (NO₂), tot i que el 2024 també es van complir els límits legals actuals, si es mantinguessin aquests valors, l’any 2030 es superarien en dues Zones de qualitat de l’aire (ZQA) el valor límit anual de la nova Directiva. La principal font de NO₂ en els entorns urbans és el trànsit, per això els nivells de NO₂ disminueixen significativament quan ens allunyem de les principals vies de trànsit.

Quant a l’ozó troposfèric (O₃),  ja tenim actualment incompliments en dues ZQA i la tendència no és descendent. Per tant, és probable que a l’any 2030 es continuï superant el nou valor objectiu de protecció a la salut en aquestes dues zones. L’ozó és un contaminant secundari que no s’emet directament, sinó que es forma per reacció entre òxids de nitrogen (NOₓ), compostos orgànics volàtils (COV) i radiació solar.  El canvi climàtic, en augmentar la temperatura i la radiació solar, pot afavorir la generació d’ozó. La gran presència de NO a les ciutats fa disminuir els valors d’ozó localment, per això els nivells més elevats d’ozó generalment es troben situats als entorns suburbans i rurals a sotavent de les grans aglomeracions, on la relació de concentracions de NOx i COV és més òptima per generar ozó. Atès la participació de la radiació solar en la generació de l’ozó, aquest presenta variacions estacionals i diàries molt importants.

Cal actuar amb ambició i urgència

Catalunya i especialment la Província de Barcelona tenen una oportunitat i un gran un repte per davant. És necessari actuar amb ambició i urgència per respirar un aire més net, millorar la salut i la qualitat de vida.

Des de tots els nivells de responsabilitat, cal impulsar actuacions estructurals i permanents, tant tècniques com socials, moltes d’elles transversals i complexes: fer evolucionar el parc de vehicles cap a una flota menys contaminant, implementar les zones de baixes emissions (ZBE) als municipis obligats per llei, millorar el disseny urbà a les ciutats per afavorir la mobilitat activa-a peu i en bicicleta-, reduir l’ús del cotxe i minimitzar l’exposició de la població més vulnerables, reforçar el transport públic, la mobilitat compartida, el consum de proximitat i reduir la dependència de l’e-comerç, optimitzar la distribució de mercaderies, un millor control de les emissions industrials i d’amoníac, descarbonitzar la mobilitat i l’energia, i implicar la ciutadania, entre d’altres.

En l’àmbit de la mesura i l’avaluació, els nous reptes suposaran adaptar i ampliar la xarxa d’estacions, la mesura de nous contaminants en punts crítics i harmonitzar els models de suport a l’avaluació. I pel que fa a la informació i la comunicació de les dades ambientals, caldrà treballar per publicar-les en temps real i disposar de mecanismes per informar la ciutadania sobre els possibles impactes de la contaminació sobre la salut.
 

Els ajuntaments tenen un paper fonamental en el seguiment de la qualitat de l’aire i en la promoció de la mobilitat sostenible.

A Catalunya, el pla de qualitat de l’aire horitzó 2027 preveu aplicar 84 mesures i 386 actuacions específiques per assolir aquests objectius. A escala local, és important que els municipis disposin dels seus plans de Qualitat de l’Aire, que els permetin planificar les mesures adients, d’acord amb les seves competències, per avançar cap a una mobilitat sostenible dins els municipis que els permeti millorar la qualitat de l’aire especialment al voltant de la població vulnerable com són els entorns escolars o les residències de gent gran.

Els ajuntaments tenen un paper fonamental en el seguiment de la qualitat de l’aire i en la promoció de la mobilitat sostenible. Des de la Diputació de Barcelona [3], a petició dels municipis, s’ofereix suport tècnic per conèixer la qualitat de l’aire als entorns urbans mitjançant unitats mòbils, captadors passius i sensors.

A més, es duen a terme estudis per implementar accions de mobilitat sostenible —com la mobilitat activa, el transport públic o les ZBE—, i a partir de 2026 s’inicia un programa d’inversió per donar suport a la seva implementació. També es proveeix de material de sensibilització ciutadana tan important en aquesta temàtica.

En definitiva, la nova Directiva europea de qualitat de l’aire representa una gran oportunitat i marca una fita clara per assolir el dret a respirar un aire net, protegir la salut de la població més vulnerable i construir ciutats més habitables i saludables. Però cal tenir clar que ens interpel·la cap a un canvi de model urbà i social que incorpori criteris d’equitat i justícia ambiental.

Caldrà, doncs, més determinació política a tots els nivells i una coordinació més intensa entre administracions, per garantir un impuls territorial efectiu, amb eines harmonitzades i per a la implementació d’accions efectives i estructurals.