Ara, apujar els impostos als carburants
La fiscalitat sobre els carburants s’ha usat des dels anys 1970 com a factor per reduir la renda monopolística dels països productors de petroli. Evidentment, també actua com a senyal de preu per reduir-ne la demanda, raó per la qual els països importadors de petroli, sobretot a Europa, tenen impostos importants sobre la gasolina i el gasoil.
Una visió moderna de fiscalitat incorpora la fiscalitat ambiental, és a dir la integració d’impostos sobre els elements contaminants (qui contamina paga) i la reducció d’impostos sobre el treball i la renda. La fiscalitat ambiental actua com a mecanisme de correcció de les externalitats ambientals que genera la combustió del petroli, tant en forma d’emissions de gasos amb efecte d’hivernacle (CO2) com en forma de contaminants locals (NOx i partícules, principalment). Experts com Xavier Labandeira [2] fa anys que plantegen els beneficis de la seva aplicació a Espanya i el seu impacte majoritàriament progressiu o nul a efectes distributius [3].
Avui dia (octubre de 2020) la gasolina i el gasoil són molt barats. Des de fa 8 mesos, han baixat el preu a valors que no vèiem des del 2008. I l’Agència Internacional de l’Energia preveu que es mantindran en aquest nivell com a mínim fins l’any 2023 [4].
Espanya té un dels preus dels carburants més barats d’Europa. L’impost als carburants fa que la gasolina i el gasoil siguin entre un 15 i un 23% més cars [5] als països veïns: França, Portugal i Itàlia, sense anar més lluny. Si ho comparem amb el centre d’Europa, la diferència encara és més gran.
Les administracions necessiten i necessitaran més ingressos per fer front a la crisi econòmica que tot just comença. I té més sentit apujar els impostos a productes no essencials com els carburants que no pas a productes alimentaris o de primera necessitat.
En definitiva, ara és el moment d’apujar els impostos a la gasolina i el gasoil. La seva repercussió sobre els consumidors serà acotada, perquè el preu està molt per sota del què ho ha estat els últims 10 anys. A què s’està esperant?