Els isòtops del carboni atmosfèric relacionen inequívocament el canvi climàtic amb els combustibles fòssils. Els àtoms tenen protons, neutrons i electrons. Tenen més partícules, però sobretot aquestes. Els àtoms de cada element químic presenten sempre el mateix nombre de protons: 6 per al carboni, 8 per a l'oxigen, etc. Però no tenen sempre el mateix nombre de neutrons. Els àtoms amb un nombre de neutrons diferents a la norma són anomenats isòtops. Els isòtops es comporten químicament de la mateixa manera que els àtoms 'normals', però les diferències físiques poden ser molt significatives. Així, l'U-238, l'urani 'normal' amb 238 protons i neutrons (92+146), és un metall convencionals, mentre que l'U-235, amb tres neutrons menys (o sigui, 92+143), resulta fortament radioactiu. Molts dels isòtops són radioactius, de fet. El modest C-12, el carboni 'normal' amb 6 protons i 6 neutrons, té un parell d'isòtops, el C-13 i el C-14. El C-14 és lleugerament radioactiu. Es desintegra amb el pas del temps, cosa que permet datar la matèria orgànica que el conté (com menys C-14 present, més vella és la mostra). El C-13 no és radioactiu, però apareix en determinades molècules que contenen carboni i no en unes altres. Mesurant els percentatges de C-12, de C-13 i de C-14 del diòxid de carboni o del metà atmosfèrics es pot arribar a saber si aquests gasos procedeixen de processos biosfèrics moderns o de la combustió d'hidrocarburs fòssils. Per això sabem que l'augment creixent de diòxid de carboni a l'atmosfera actual (de 290 a 380 parts per milió de mitjan segle XIX ençà) és ocasionat per la combustió de carbó, petroli i gas natural. No ho sospitem, sinó que ho sabem. Ho sabem, però encara hi ha qui ho nega. Per què? És desconeixement o és mala fe? Amb la ignorància o la vilesa, guardem distàncies. Article publicat amb El Periódico [2].