Així, la nova gestió es basa en aspectes com la utilització d’espècies autòctones o ben adaptades, l’increment de la biodiversitat, l’optimització de l’ús d’aigua, l’eficiència en el manteniment i en afavorir la connectivitat ecològica. Actualment, ja es treballa amb diverses estratègies per fer de les zones enjardinades espais més sostenibles:

• La substitució d’arbrat, quan s’escaigui, per noves espècies de clima mediterrani o que s’adaptin i siguin resistents a la sequera i a la contaminació.
• La sega diferenciada (o retardada) per millorar la qualitat del sòl i la retenció d’humitat, a més a més de potenciar la biodiversitat.
• L’ús de restes d’arbres morts com a refugi d’ocells i hotel d’insectes.
• El control biològic de les plagues per fomentar l’equilibri de l’ecosistema.
• La reutilització dels residus de jardineria com a compost o en forma de triturat.
• L’afavoriment de diverses espècies vegetals amb flor en alguns escocells.
• El canvi de la gespa continental per gespes termòfiles i d’altres espècies amb poca necessitat d’aigua.

Aquests nous criteris en la jardineria del municipi busquen l’equilibri entre l’estètica, el manteniment del bon estat estructural i fitosanitari dels espais i l’augment de la biodiversitat. També es tenen en compte les especificitats de cada zona verda amb l’elaboració de plans específics de manteniment

.