La xerojardineria es basa en fer una bona gestió dels recursos naturals (aigua i fertilitzants), humans i materials, en definitiva en establir un balanç òptim entre els recursos disponibles i les necessitats que ha de satisfer un jardí. És un model autosuficient aplicable a tota mena de climes, però especialment a les condicions climàtiques mediterrànies, amb sequeres periòdiques.

Des de fa uns anys, l’Ajuntament està duent a terme diverses accions, reforçades amb l’aprovació de la moció, enfocades a evitar el malbaratament dels recursos hídrics com per exemple, la plantació de plantes que resisteixen millor la sequera i requereixen menys aigua, l’aplicació de l’encoixinament amb triturats de restes de poda que manté la humitat mentre es degrada i evita les males herbes, i el reg a primera hora del matí per tal que la planta absorbeixi més aigua i evitar que pateixi estrès hídric.

El consistori ha de tenir en compte la proporcionalitat entre les plantes típiques de la xerojardineria, algunes de les quals no són apropiades per a la via pública (com és el cas dels cactus) i la biodiversitat. A més, segons diversos estudis de la Diputació de Barcelona i d’autors com Josep Selga, cal tenir en compte la importància de mantenir i augmentar els espais amb verd urbà que permetin millorar el benestar dels ciutadans. Tanmateix, per raons de biodiversitat no s’aconsella superar en un 15% elements vegetals de la mateixa espècie.

En aquest escenari, l’Ajuntament actua amb equilibri per tal de fer un ús racional de l’aigua i evitar el malbaratament dels recursos naturals.