Aquest concepte fa referència a disposar de tots els serveis bàsics a una distància de 15 minuts a peu o en bicicleta. És a dir, que cada habitant de Cornellà pot desplaçar-se en un temps no superior a 15 minuts (tant a peu, com també en bicicleta) als equipaments essencials de categories com la salut, l’educació, l’oci i qualitat de vida, comerços...

Es tracta d’un paradigma desenvolupat fa uns anys en una universitat francesa, i els experts en urbanisme hi associen molts beneficis socials, econòmics i mediambientals. Per exemple, facilita que es generi menys diòxid de carboni, més activitat econòmica, i més inclusivitat social. Segons un article publicat a l’edició de diumenge del diari El País, l’arquitecte Carlos Moreno -desenvolupador del concepte- explica que ja hi ha més de 200 ciutats al món que l’apliquen, i ha estat adoptat com a recomanació per l’agència ONU-Hàbitat.

De fet, la seva aplicació per part de la ciutat de París va popularitzar el paradigma. La pandèmia de la Covid-19 va impulsar l’interès pel desig de viure en ciutats, pobles i barris funcionals i a escala humana, i en redescobrir la importància de la proximitat. La creació de nous recorreguts per a vianants i l’impuls dels eixos verds previstos al programa Cornellà Natura contribueixen de manera decisiva en facilitar els desplaçaments a peu i en bicicleta i fer de la ciutat de Cornellà un exemple d’aquesta proposta.

Segons l’estudi de la companyia Deyde DataCentric, que podeu consultar aquí, el 61% de la població espanyola viu a ciutats en què té aquests serveis essencials a 15 minuts a peu o en bici. Només dues ciutats de més de 50.000 habitants compleixen els paràmetres per als dos casos: Cornellà i Santa Coloma de Gramenet. Limitant l’anàlisi als desplaçaments en bici, són 23 a tot Espanya.