Font: Nacions Unides [1]
El relator especial de les Nacions Unides sobre defensors del medi ambient en virtut de la Convenció d'Aarhus, Michel Forst [2], ha fet públic un document de posició sobre la repressió estatal de la protesta ambiental i la desobediència civil [3], la qual considera una amenaça important per als drets humans i la democràcia.
El document de posició ofereix una visió general de les observacions del Relator Especial sobre la tendència de repressió i criminalització de la protesta ambiental pacífica i la desobediència civil identificades durant les seves visites a diversos països europeus que són part de la Convenció d'Aarhus.
El document de posició explica que aquesta tendència abasta almenys quatre dimensions: els mitjans de comunicació i el discurs polític, la legislació i la política, l'aplicació de la llei i els tribunals, i ofereix una instantània dels principals problemes de cadascuna d'aquestes dimensions, il·lustrada amb exemples extrets de diversos països.
"La repressió que s'enfronten actualment a Europa els activistes ecologistes que utilitzen la desobediència civil pacífica és una gran amenaça per a la democràcia i els drets humans", Michel Forst
"L'emergència ambiental a la qual ens enfrontem col·lectivament i que els científics han estat documentant durant dècades, no es pot abordar si els que donen l'alarma i demanen l'acció són criminalitzats per això. L'única resposta legítima a l'activisme mediambiental pacífic i a la desobediència civil en aquest moment és que les autoritats, els mitjans de comunicació i el públic s'adonin de com és essencial que tots escoltem el que diuen els defensors del medi ambient" segons Forst.
El document de posició conclou amb cinc crides a l'acció que apel·len que els Estats facin un canvi profund en la manera de respondre a les protestes ambientals, i també insta la comunitat de drets humans a coordinar els seus esforços per donar suport a aquesta crida a l'acció:
1. En primer lloc: els estats han d'abordar les causes arrels de la mobilització ambiental.
2. Pel que fa als mitjans de comunicació i al discurs polític: els estats han de prendre mesures immediates per contrarestar les narratives que presenten els defensors del medi ambient i els seus moviments com a delinqüents.
3. Pel que fa a la legislació i la política: els estats no han d'utilitzar l'augment de la desobediència civil ambiental com a pretext per restringir l'espai cívic i l'exercici de les llibertats fonamentals.
4. Pel que fa a l'aplicació de la llei: els estats han de complir amb les seves obligacions internacionals relacionades amb la llibertat d'expressió, reunió pacífica i associació en la seva resposta a la protesta ambiental i la desobediència civil i cessar immediatament l'ús de mesures dissenyades per a la lluita contra el terrorisme i el crim organitzat contra els defensors del medi ambient. .
5. I pel que fa als tribunals: els estats han de garantir que l'enfocament dels tribunals davant la protesta disruptiva, incloses les condemnes imposades, no contribueixi a la restricció de l'espai cívic.