Girona fa balanç del primer any del conveni de postcreixement

Girona ha fet balanç avui del primer any del conveni de postcreixement centrat en implementar polítiques públiques en matèria de transició ecosocial a Girona. Es tracta d’un treball conjunt de l’Ajuntament de Girona amb l’associació Research and Degrowth (R&D) International, la consultora Dark Matter Labs i el grup d’investigació LEQUIA de la Universitat de Girona. Entre les propostes engegades destaca la posada en marxa d’un projecte sobre malbaratament alimentari, així com la inclusió al preprograma europeu de la xarxa NetZeroCities o diverses propostes en clau educatives i acadèmiques.

Aquest migdia, el regidor d’Acció Climàtica de l’Ajuntament de Girona, Sergi Cot Cantalosella; la copresidenta de Research and Degrowth i investigadora del CSIC, Marta Conde; la investigadora i membre del Grup de Recerca de LEQUIA de la UdG, Alexandra Popartan, i el representant de DML, Mike Duff, han explicat les diferents mesures.

“Un any després d’iniciar el pioner conveni de postcreixement estem molt satisfets de poder haver engegat diverses línies de treball per avançar cap a la neutralitat climàtica i dins els eixos de Girona Ciutat Circular. Hem posat un especial èmfasi en el treball i reducció del malbaratament alimentari a la ciutat per fer de Girona una ciutat puntera al país en aquesta qüestió”, ha indicat el regidor Sergi Cot Cantalosella.

Durant aquest primer any del conveni, s’ha dissenyat un pla de ciutat per al malbaratament alimentari amb diferents agents implicats que es començarà a desenvolupar en els propers mesos. El projecte, que porta per nom “Menys malbaratament, més sobirania”, constarà de diferents propostes per reduir la quantitat d’aliments que es llencen.

La proposta inclou mesures per augmentar i millorar la producció agrària de la comarca i la demarcació, posant una especial èmfasi en el foment de l’agricultura regenerativa i agroecològica. Alhora, es vol disminuir el malbaratament alimentari a la ciutat implicant agents com l’Escola Hostaleria i els restaurants, establiments, càterings, menjadors i comerços de la ciutat. També es pretén augmentar l’aprofitament alimentari generant un circuit logístic amb agents com la Plataforma Aprofitem els Aliments, el Banc dels Aliments, Càritas o La Sopa.

A més, sobre la taula hi ha la intenció d’implementar un projecte com el Rexcatering a Girona com a primera ciutat de Catalunya en tenir-ho. Es tracta d’una iniciativa que es duria a terme a diverses escoles de la ciutat i que consisteix en recollir els excedents alimentaris dels centres educatius perquè la ciutadania els pugui comprar.

D’altra banda, s’han posat en marxa 6 línies d’investigació sobre qüestions relacionades amb el postcreixement. En aquest sentit, s’estudiarà, per exemple, l’estat actual i les línies d’actuació sobre la gestió dels residus alimentaris; recursos didàctics per educar en el postcreixement, i la gestió hídrica resilient. Es tracta de treballs de final de màster centrats exclusivament en Girona i realitzats per l’alumnat de màster de la UdG, UAB i propis de R&D.

També s’ha iniciat un programa pioner de microcredencials per a la UdG, coordinat pels agents del conveni, sobre postcreixement i enfocat especialment a tècnics i tècniques de l’administració pública. Es tracta de cursos formatius breus sobre diferents aspectes relacionats amb polítiques públiques en clau postcreixement.

Una altra proposta és la celebració de l’onzena edició de l’Escola Estiu de Decreixement de Research and Degrowth International que enguany es realitzarà a Girona. Es tracta d’unes jornades amb taules rodones, xerrades acadèmiques i tallers; una experiència immersiva d’una setmana dissenyada per a activistes, acadèmics, professionals i organitzadors comunitaris interessats en alternatives polítiques i socioecològiques transformadores i algunes estaran obertes al públic.

L’onzena edició de l’Escola d’Estiu de Decreixement se celebrarà del 9 al 13 de juny, i coincidirà amb l’Audiència Pública Climàtica 2025 i la presentació de l’informe de mesures pel postcreixement que es presentarà el mateix dia 12 de juny.

Aliances estatals i internacionals

Més enllà d’aquestes propostes, l’Ajuntament de Girona i les entitats impulsores han explicat aquest conveni pioner sobre el postcreixement a diferents punts de Catalunya, de l’Estat i d’Europa. Alhora s’han recollit propostes i s’han fet aliances estatals i internacionals. Destaca la participació en el 10è Congrés Internacional de Decreixement de Pontevedra; les Jornades Oiartzun Burujabe del País Basc i l’11è Congrés Internacional de Decreixement d’Oslo; així com les xerrades a l’Institut de recerca Rachel Carson Center i en el festival ciutadà Klimaherbst de Munich, i a l’Ajuntament de Graz (Àustria). En l’àmbit català, destaca la participació activa en la 25a assemblea anual de la Xarxa de Ciutats i Pobles per la Sostenibilitat celebrada a Centelles el passat març.

També s’ha explicat el projecte i s’ha fet pedagogia a la ciutat de Girona amb diferents iniciatives o trobades com amb la Cambra de Comerç de Girona, entre d’altres. En aquest sentit, s’han revisat els recursos educatius municipals en matèria ambiental i social i s’ha confeccionat una guia per a la integració dels principis del postcreixement en l’educació ambiental, entre altres.

Per últim, cal destacar que en el marc d’aquest conveni, Girona va ser escollida en un programa europeu per treballar la neutralitat climàtica conjuntament amb Bordeus. Es tracta del projecte Twinning Learning Programme, que se situa dins la plataforma europea NetZeroCities. Durant 18 mesos es comparteixen i transfereixen bones pràctiques envers la transició energètica, la renaturalització o la mobilitat sostenible, per poder acabar essent membres de ple dret de NetZeroCities amb els beneficis financers que comporta pels projectes europeus. Paral·lelament, s’ha establert un vincle entre un projecte inspirat en el conveni a la ciutat de Ioannina, Grècia, en el qual s’establiran relacions futures.