La contaminació acústica és un fet cada vegada més problemàtic en una societat que ha vist com, en les darreres dècades, ha augmentat de forma exponencial el soroll als espais públics i que, de retruc, acaben afectant els espais privats i el dret al descans. Especialment a les grans ciutats, aquesta problemàtica s'agreuja encara més. El 70% del soroll es produeix a la ciutat de Sevilla, segons un estudi realitzat pels ambientòlegs Eloy Flores-Domínguez Rodillo i Jesús María Sánchez González, és produït pels turismes, motocicletes i vehicles pesants. Tot i que l'Organització Mundial de la Salut (OMS) limita a 50 decibels [2] el límit superior desitjable, aquest se supera amb escreix en bona part de les activitats a l'aire lliure i de la contaminació acústica diària.

Tot i que la Organització Mundial de la Salut (OMS) limita a 50 decibels el límit superior desitjable, aquest se supera amb escreix en bona part de les activitats a l'aire lliure i de la contaminació acústica diària.

Aquests resultats poden extrapolar-se a qualsevol altra ciutat de l'Estat espanyol o d'Europa, i s'incrementa encara més si es té en compte el soroll dels clàxons i les sirenes, que ocupa el 5% dels resultats de l'estudi. Queda palès, doncs, que és l'activitat humana la causant de les principals fonts de contaminació acústica avui en dia. Els afectes d'aquest increment, a més, poden ser tant fisiològics com psicològics.

En el primer dels casos, la pèrdua d'audició i els tinnitus o acúfens són dues les patologies més freqüents. En l'àmbit psicològic, es relaciona un augment de l'estrès i l'ansietat. Ja existeixen proves de l'antiguitat en què el soroll tenia efectes no desitjables sobre els éssers humans, però la Revolució Industrial els va multiplicar de forma exponencial. A banda del trànsit, la indústria, les obres públiques, els serveix de neteja i les activitats lúdiques són altres fonts de contaminació acústica que s'han agreujat amb el pas dels anys.