El 90% de la roba que es llença a les llars catalanes no es recicla, la qual cosa implica que només un 10% —unes 18.630 tones— acaba sent gestionada de manera adequada. Els residus tèxtils representen el 5% del total de residus domèstics, i d’aquest petit percentatge que sí que es recicla, entre el 50% i el 60% es reutilitza, ja sigui a través de botigues de segona mà locals (aproximadament un 20%) o exportant-se a països del sud global.

La resta, entre un 30% i un 40%, es recicla, gairebé sempre en països asiàtics (principalment s'envia al Pakistan), i un 10% acaba a l’abocador o és incinerat. En total, es calcula que a Catalunya es generen 155.000 tones de residus tèxtils cada any. 

Davant d’aquesta situació, les solucions proposades pels experts entrevistats durant aquest especial sobre residus tèxtils es resumeixen en reduir el consum i fomentar la compra conscient, incrementar l’ús de roba de segona mà, millorar la separació de residus a les llars i establir una xarxa de reciclatge postconsum en l'àmbit local com la que impulsa el projecte RETEXCAT i de la qual formen part empreses com Coleo, que realitzen gairebé tot el procés de reciclatge a Catalunya.

Les dades, a escala europea, són encara més alarmants. Tal com explica la Clara Mallart a l'article 'Moda, segona mà i cultura del consum' [3], el model de producció i consum lineal predominant actualment genera, només a la Unió Europea, uns 6,95 milions de tones de residus tèxtils anuals, és a dir, aproximadament 16 kg per persona cada any.