Catalunya es troba a la cua de l’Estat espanyol en producció d’energia renovable, amb només un 18% de la seva generació bruta d’electricitat procedent de fonts sostenibles. Segons les darreres dades publicades per l’Institut Català d’Energia, la dependència de l’energia nuclear representa un 56,9% de la producció total.

Les renovables només ocupen una petita fracció del mix energètic català: l’energia eòlica representa el 7,6%, la fotovoltaica el 3,1% i la hidràulica el 6,2%. En contrast, a escala estatal, les renovables tenen un pes molt més significatiu, amb un 52,6% de la generació elèctrica provinents d’energia eòlica (22,9%), solar fotovoltaica (16,7%) i hidràulica (13%), segons es despren de les darreres dades publicades per Red Eléctrica Española.

Aquests resultats evidencien el gran repte que afronta Catalunya per assolir la transició energètica i reduir la seva dependència de fonts no renovables com la nuclear (56,9%) i el cicle combinat (14,9%). Malgrat els objectius de descarbonització establerts per la Unió Europea i l’emergència climàtica cada cop més evident, la implantació de renovables al territori avança a un ritme molt inferior al necessari.

Diversos factors expliquen aquesta situació, com ara la manca de grans parcs eòlics i fotovoltaics, els obstacles administratius i una planificació territorial que fins ara no ha afavorit el desenvolupament d’aquestes tecnologies. Tot i això, alguns municipis i iniciatives locals ja estan demostrant que la transició energètica és possible amb models descentralitzats, democràtics i eficients.