Font: CREAF
El model d’agricultura i ramaderia alternatiu que defensa el projecte LIFE Polyfarming [1] ha protagonitzat un recent vídeo [2] realitzat per Harvard Graduate School of Design [3] (GSD).
Aquest equip, en col·laboració amb la Fundació LUMA de Arles [4], proposa un nou model de paisatge a les ciutats, que integri zones urbanes amb zones rurals i productives. El seu interès en el projecte LIFE Polyfarming rau en que el considera un referent en desenvolupament sostenible i innovació.
Polyfarming advoca perquè el treball al camp i els seus resultats tornin a estar en mans de la pagesia, enlloc de dependre de grans empreses agroquímiques. Es planteja, per tant, com una via per adreçar-nos cap a una sobirania alimentària [5]. El vídeo realitzat per l’equip de Harvard inclou una entrevista a Marc Gràcia [6], coordinador de Polyfarming i investigador del CREAF [7].
Centre de Desenvolupament Tecnològic, Logroño (Espanya). Exemple d’integració d’un edifici amb l’activitat agrícola al paisatge al voltant. Crèdit: Arquitectura Agronomia.
“Volem projectar una nova forma d’urbanisme basada en la lògica de l’agricultura regenerativa”, comenta la responsable de la iniciativa, Teresa Galí-Izard [8], professora associada del Departament de Landscape Architecture a Harvard Graduate School of Design en el moment de realitzar el vídeo. Galí-Izard és fundadora de l’estudi Arquitectura Agronomia [9] amb seu a Barcelona i a principis de gener de 2020 ha estat nomenada catedràtica de la Universitat Politècnica Federal de Zuric (ETH Zürich [10]). La seva intenció és continuar treballant per difondre i implantar el model de Polyfarming a gran escala: “aconseguirem un canvi real si el repliquem a diferents ciutats”, assegura.
La presentació del vídeo estava prevista per a l’edició de maig de 2020 als LUMA Days [11], a Arles (França), com a part del projecte ‘Landscape landscape urbanism: the garden of the XXI century’. Però la convocatòria es va cancel·lar a causa de la pandèmia per coronavirus. La repetició de la paraula ‘landscape’ al nom del projecte no és casual, sinó que pretén emfatitzar la importància del diàleg entre el paisatge i l’arquitectura. Per aquest motiu, posa l’accent en la necessitat de recuperar el contacte amb la natura i expandir una ciutat tenint en compte el tipus de sòl, l’ús de l’aigua, la presència d’animals i els cicles de les plantes.
Parque de los primeros pasos, Caracas (Veneçuela). Aquest parc prèviament era un pàrquing, ara transformat a un parc amb plantes tropicals locals. Crèdit: Arquitectura Agronomia.
Bases de l’agricultura regenerativa
En aquesta línia, l’equip de Harvard ha desenvolupat una metodologia per aplicar els principis d’agricultura regenerativa a gran escala, utilitzant com a exemple la ciutat d’ Arles, al sud de França. “En el projecte que anàvem a presentar als LUMA Days vam calcular que necessitàvem 200 explotacions agrícoles i ramaderes com Polyfarming per proveir d’aliment la població d‘Arles localment”, explica Teresa Galí-Izard. Aquest càlcul, juntament amb l’explicació tècnica, estarà disponible en un vídeo que es publicarà en breu.
Mapa d’Arles per al projecte ‘Landscape landscape urbanism: the garden of the XXI century’. Crèdit: Teresa Galí-Izard.
A la gravació, Marc Gràcia subratlla que és urgent canviar el model agrícola i ramader actual cap a un sistema sostenible que recuperi la fertilitat del sòl i que, alhora, ajudi a mitigar l’impacte del canvi climàtic. També detalla quines són les tècniques d’agricultura regenerativa que es duen a terme a Planeses per recuperar un sòl sa i rendible. “A vegades ens oblidem d’un element crític, que és el problema de degradació i pèrdua dels nostres sòls, la base principal per garantir l’alimentació de tota la humanitat”, apunta.
El projecte Polyfarming rep el finançament del programa europeu LIFE [12], està coordinat pel CREAF i compta amb la col·laboració de la finca de Planeses [13], situada a Girona (Catalunya).