Font: AMB [1]
Segons les dades facilitades per tècnics de l'Institut Català d'Ornitologia [2] (ICO), el Visor de fauna [3] de l'AMB ha recollit un total de 338 espècies observades als parcs i platges metropolitans i al seu voltant durant el 2020. Aquestes observacions inclouen rèptils, papallones, odonats, mamífers i amfibis, però el grup més observat són els ocells.
Segons les dades facilitades per tècnics de l'Institut Català d'Ornitologia [2] (ICO), el Visor de fauna [3] de l'AMB ha recollit un total de 338 espècies observades als parcs i platges metropolitans i al seu voltant durant el 2020. Aquestes observacions inclouen rèptils, papallones, odonats, mamífers i amfibis, però el grup més observat són els ocells. En total, 256 ocells, dels quals més del 70 % són espècies protegides com el pit-roig, el blauet, la puput, la mallerenga o el raspinell. Aquesta dada pren especial rellevància quan es contrasta amb el total d'espècies d'ocells observades a tot Catalunya durant el 2020, que han estat 379, segons dades facilitades per l'ICO, la qual cosa suposa un 67 % d'observacions a través del Visor de fauna metropolità del total d'espècies d'ocells de Catalunya.
Els parcs i platges que han registrat més espècies faunístiques han estat les platges de Viladecans (141) i el Prat de Llobregat (131), el Jardí Botànic Històric (121), el Jardí Botànic (115), ambdós a Barcelona, i el parc de Can Zam (102) a Santa Coloma de Gramenet.
Totes les dades obtingudes s'han recopilat al web de l'AMB a través del Visor de fauna. Aquesta eina recull les observacions als parcs i platges metropolitans, que pot introduir qualsevol persona a través de les aplicacions Ornitho i Ocells dels Jardins. Només cal donar-s'hi d'alta.
Projectes de ciència ciutadana
Moltes de les observacions provenen de les dades que s'han recollit durant les activitats de ciència ciutadana organitzades per l'AMB i els ajuntaments als parcs i platges metropolitans, dins del programa Aprenem a la Xarxa. En aquestes activitats, dirigides per educadors ambientals, els ciutadans s'acosten al treball de camp que porten a terme els experts per fer estudis de fauna i participen directament en la recerca d'informació i coneixement de la biodiversitat.
Els parcs i platges metropolitans
Els parcs urbans i periurbans ofereixen una gran riquesa d'hàbitats (parets, teulades, murs de pedra seca, zones arbrades, racons amb fusta morta, basses i estanys, etc.), que afavoreixen la conservació de determinades espècies silvestres i tenen un paper destacat en la connectivitat ecològica del territori, cosa que facilita la mobilitat d'espècies entre diferents zones verdes urbanes i també amb els entorns naturals propers.
Pel que fa a les platges, tenen un paper important en la funcionalitat ecològica dels espais oberts de l'AMB. En primer lloc, perquè contenen espècies de flora i fauna d'un elevat interès per a la conservació —com la vegetació psammòfila (de zones sorrenques) o el corriol camanegre, que nidifica en algunes d'aquestes platges— i, d'altra banda, perquè són uns elements en forma d'ecotò ecològic, és a dir, de transició entre els ecosistemes terrestres i els marins, que regulen nombrosos processos ecològics, com les migracions i hivernades de múltiples aus.
El 2018, l'AMB va publicar el Pla de millora de la biodiversitat (PMB), al qual es van recollir les línies estratègiques per a una millora i conservació de la biodiversitat i del potencial educatiu dels parcs i les platges de l'àrea metropolitana de Barcelona. Des de llavors, moltes de les actuacions ja s'han implantat i formen part del dia a dia en la gestió sostenible d'aquests espais.