Voluntaris per la natura

Una jornada analitza el paper i el potencial que té el voluntariat en les entitats de custòdia del territori
Sostenible.cat | X3 Estudis Ambientals
23/09/2009

De vegades passen desapercebuts, però la seva tasca és lloable. Parlem dels voluntaris, persones que lliurement col·laboren amb entitats sense ànim de lucre per millorar el nostre entorn. Sovint els voluntaris de les ONG socials són els que reben més reconeixement, però en el camp del medi ambient i la conservació de la natura també hi tenen un paper destacat.

En aquest context va tenir lloc, el passat 19 de setembre, una jornada sobre voluntariat i custòdia del territori organitzada per la Xarxa de Voluntariat Ambiental de Catalunya (XVAC) amb el suport de l'Obra Social de Caixa Catalunya, la Xarxa Associativa i de Voluntariat de Catalunya i la Xarxa de Custòdia del Territori (XCT). L'acte va servir per plantejar idees, reptes i bones pràctiques relacionades amb la gestió del voluntariat en les entitats de custòdia del territori.

La custòdia del territori és un conjunt d'instruments que utilitzen organitzacions socials i ciutadanes per conservar la natura, el paisatge i el patrimoni cultural de llocs concrets. Aquestes organitzacions, anomenades entitats de custòdia del territori, ofereixen la possibilitat a qui ho vulgui de col·laborar voluntàriament en tasques molt diverses.

Recursos per gestionar el voluntariat
Però quines accions poden dur a terme els voluntaris d'entitats de custòdia? Des de participar en camps de treball o en jornades de voluntariat sobre el terreny (replantacions, neteges de platges, eliminació d'espècies invasores, etc.) fins a donar suport en tasques especialitzades (redacció d'estudis, contactar amb propietaris de terrenys d'interès natural, planificar indrets on l'entitat hi manté acords de custòdia...) o col·laborar en tasques relacionades amb l'activitat diària de les entitats (administració, comunicació, etc.). I a això cal afegir-hi el voluntariat corporatiu, que és el que comporta la participació de treballadors i directius d'empreses.

La gestió del voluntariat s'ha de planificar bé per treure'n el màxim profit, tant per part de les entitats com dels propis voluntaris. Durant la jornada es van donar a conèixer dues eines per afrontar la gestió de voluntaris en entitats de custòdia. La primera, la Guia de gestió del voluntariat ambiental (PDF), editada l'any passat per la XVAC i que aporta idees per optimitzar les accions de les entitats en aquest camp. La segona, l'eina El voluntariat ambiental a les entitats de custòdia, editada també l'any passat per la XCT i a disposició de les entitats membres d'aquesta xarxa.

Una altra eina innovadora que es va presentar va ser l'aprenentatge servei, una activitat educativa que permet a escolars i voluntaris fer una acció de servei a la comunitat i, al mateix temps, aprendre a través de l'experiència. Àngel Arroyes, del Centre Promotor d'Aprenentatge Servei, va explicar les bases d'aquest instrument pedagògic sorgit a començament del segle XX als Estats Units i que, segons alguns estudis, ha reduït el 80% de l'abandonament escolar en aquells centres nord-americans on s'ha implantat.

Bones pràctiques
La segona part de la jornada va servir per conèixer tres experiències de voluntariat en entitats de custòdia del territori. M. Pau Moli, de DEPANA, va recalcar la importància de la feina dels voluntaris gràcies a la qual es poden executar molts dels projectes de l'entitat. Moli va presentar el projecte "Natura i ciutadania" per conservar espais naturals que no gaudeixen d'una protecció suficient, i va explicar com gestionen les demandes de voluntaris mitjançant un catàleg de vacants per a projectes concrets i un formulari via web (DOC).

Hèctor Hernández, de l'Associació Mediambiental La Sínia, va destacar la utilitat d'establir aliances entre entitats de custòdia del territori com la seva i entitats d'altres àmbits que apleguen molts voluntaris (com ara Creu Roja, grups excursionistes i d'altres). Aliances com aquestes comporten que l'entitat de custòdia prepari i coordini la part més tècnica de les activitats de voluntariat, mentre que l'entitat de voluntaris s'encarrega de gestionar la participació dels ciutadans interessats. Hernández també va presentar els nous projectes de voluntariat de l'entitat.

Per últim, Jordi Quintana, de la Fundació Mar, va presentar el projecte SILMAR, un instrument d'implicació ciutadana en la conservació del medi litoral i marí que l'entitat ha engegat enguany amb el suport de la Fundación Biodiversidad. SILMAR s'estructura a partir de diferents estacions de control repartides pel litoral (set en l'actualitat al llarg de la costa gironina) i gestionades per equips de dos participants com a mínim. Aquests equips fan immersions per avaluar la biodiversitat present en les zones que controlen, unes dades que la Fundació Mar valida posteriorment i que es fan públiques a través d'un web.

El debat final entre els assistents es va centrar en com preparar els voluntaris per a tasques que requereixen coneixements tècnics elevats, i en el paper de filtratge que juguen els formularis via web per canalitzar les moltes demandes de persones que volen col·laborar desinteressadament amb les entitats de custòdia.

Relacionats

Article

El procés participatiu que decidirà com serà el Parc de Ca n'Oriol entra en una nova fase aquest diiluns: està accessible la plataforma Participa Rubí i proposar les idees així com descobrir i valorar les propostes de la resta de la ciutadania que han sorgit de l'enquesta prèvia. És la tercera fase d'un procés que ha de culminar amb l'avantprojecte.

Butlletí