Vehicle elèctric: una implementació a la recerca de model

Els participants en el debat han estat: Ramon Pruneda, project manager del departament de Sectors Estratègics de l'Ajuntament de Barcelona; Robert Stussi, president de l'Associació Portuguesa de Vehicles Elèctrics; Roland Steinmetz, director de EVConsult i representant de l'Ajuntament d'Amsterdam; Frederic Marangone, representant de l'empresa fabricant de vehicles elèctrics ZAP. Han estat moderats per Michael Salomon, president executiu de Clean Horizon Consulting. Cal destacar, però, que les intervencions del públic han estat nombroses i intenses.

La importància de les dades
Tots els participants han coincidit en assenyalar que en el moment present la recopilació de dades sobre l'ús del VE i el fet de compartir-les entre els diferents actors que participin en l'esquema d'organització del VE  és fonamental. En canvi, si això no es fa correctament, pot ser un obstacle pel desenvolupament d'aquest tipus de mobilitat. Les dades obtingudes permetran saber cap a on anirà el futur model de negoci i de gestió.

Les dades principals són: la freqüència d'ús de les estacions de recàrrega; el consum en kWh; qui són els usuaris, a través d'una targeta d'identificació del vehicle; el recompte dels possibles incidents tècnics que es registrin a l'estació; i les suggerències dels usuaris.

Ramon Pruneda ha explicat que "la recopilació d'aquestes dades la fa  l'Ajuntament i permet obtenir estadístiques molt útils per saber quines són les tendències en l'ús del VE". A Amsterdam, segons Roland Steinmetz, "la recopilació la fan empreses privades, tot i així l'ajuntament demana les dades a aquests proveïdors i es comparen amb les que es generen en altres ciutats del país, fet que permet tenir informació a escala nacional".

Gestió i privacitat
Les ciutats que estan duent a terme iniciatives pilot per implementar el VE a l'espai urbà arreu del món, com Barcelona, estan desenvolupant els seus propis sistemes a través de targetes intel·ligents que no són homologables entre les diferents ciutats. Un dels temes de discussió ha estat si cal mantenir de moment diferents estàndards de funcionament o cal anar pensant en un de comú per a tots els indrets.

Un dels assistents ha mostrat una targeta electrònica de Hong Kong que serveix per a tot el transport públic, per a realitzar recàrregues elèctriques de cotxes i per pagar en els comerços. Aquest seria un exemple de màxima integració. Malgrat els aparents avantatges, el sistema ha rebut crítiques perquè és exclusiu d'una ciutat i, sobretot, perquè permet crear un registre de tota l'activitat d'un ciutadà, amb els problemes de privacitat que això pot suposar en alguns països amb legislacions  particularment exigents en aquest àmbit.

En aquest sentit, un altre assistent, en aquest cas nord-americà, ha dit que els sistemes de gestió han de servir per millorar el servei i no per restringir les llibertats. També  ha posat en dubte que municipis i companyies de serveis siguin els actors més adients per ocupar-se d'un negoci que és més semblant a les gasolineres, que no pas a les activitats habituals dels actors esmentats.

Coordinar esforços, donar incentius
Malgrat aquesta opinió, un altre punt de coincidència entre els participants en el debat ha estat que "l'única manera d'avançar és crear consorcis que agrupin tots els agents implicats de manera que aquests puguin treballar conjuntament".

Les experiències d'Amsterdam i de la ciutat-estat de Singapur, que han estat exposades després del debat, confirmen que aquesta és la via que va prenent forma arreu del món. Així com també la d'estimular la demanda de VE amb incentius.

Roland Steinmetz ha explicat que l'ajuntament d'Amsterdam vol introduir 10.000 cotxes elèctrics a la ciutat fins al 2015, "fent especial èmfasi en taxis i busos perquè té més impacte  canviar aquestes tipologies que fer-ho amb la resta de cotxes", ha afirmat. També ha dit que "si una persona compra  un cotxe elèctric té electricitat de recàrrega gratis per dos anys". Ara la ciutat holandesa té 100 estacions de recàrrega i  està intentant atraure més operadors privats perquè s'encarreguin de fer-ne 1.000 en el futur immediat.

El model Singapur
Adeline Tung del Singapore Economic Development Board ha presentat el paradigma vigent a la ciutat-estat asiàtica que es basa en transformar els reptes ambientals en oportunitats de negoci. Així ho va fer amb l'escassetat d'aigua, una situació a partir de la qual Singapur ha creat una indústria de gestió i reciclatge puntera.

Aquest país, només una mica més gran en superfície que l'àrea metropolitana de Barcelona, ha aplicat la mateixa filosofia a la mobilitat. Els greus problemes de trànsit que hi havia fa 20 anys es van començar a solucionar el 1998 amb un sistema de peatge urbà que es va convertir en el model de referència per al conegut peatge urbà que el 2003 implantaria Londres. Ara, les autoritats de Singapur han convidat a més empreses a fer proves a la ciutat per a una segona generació de peatges.  Seguint la mateixa línia pel que fa al seu posicionament estratègic en la mobilitat elèctrica, Singapur s'ofereix com a laboratori urbà vivent a socis privats de qualsevol indret del món a través de partenariats amb el sector públic.

Notícies relacionades:
Liti, el recurs clau de la mobilitat elèctrica