Un protocol de bioacústica permet tenir les primeres dades de tendències poblacionals de ratpenats a Catalunya

Font: Gencat

11/06/2021 - 12:00

Es constata que les poblacions de ratpenats més generalistes i resistents han augmentat a Catalunya, mentre que les més vulnerables als canvis, les més especialistes, estan en davallada

Les espècies més generalistes i resistents a les pertorbacions de ratpenats han incrementat les seves poblacions, mentre que les més exigents, les que necessiten ecosistemes en bon estat de salut, mostren una lleugera tendència a disminuir. Així s’extreu de les dades recollides pel Museu de Ciències de Granollers en el marc del programa de seguiment d’aquest grup. Per fer-ho possible, els investigadors han desenvolupat una metodologia basada en una xarxa d’estacions d’escolta d’ultrasons que ha permès analitzar per primera vegada aquestes dinàmiques poblacionals dels ratpenats a Catalunya.

Aquest protocol es duu a terme en el marc de l’Estratègia del Patrimoni Natural  i la Biodiversitat de Catalunya de la Generalitat i en conveni amb la Diputació de Barcelona.

Inventaris com a origen dels seguiments

Malgrat ser un mamífer, els ratpenats han estat uns grans desconeguts i en els darrers anys encara s’han estat citant espècies noves, com el ratpenat argentat trobat el 2011. Actualment ja es coneix que a Catalunya n’hi ha 30 espècies diferents, essent el mamífer més divers, juntament amb els rosegadors.

Aquesta millora en el coneixement del grup ha permès als investigadors anar desenvolupant mètodes més sofisticats de les diferents comunitats i aportar coneixement per millorar les polítiques de gestió dels seus hàbitats.

La bioacústica com un pas definitiu

Impulsat des de Suècia, l’ús de detectors d’ultrasons per enregistrar i analitzar els sons d’alta freqüència emesos pel ratpenats s’ha anat fet lloc entre les metodologies més eficients per l’estudi dels ratpenats. En aquest sentit l’equip del Museu de Ciències Naturals de Granollers ha estat capdavanter en l’adaptació i millora dels mètodes fins al punt d’elaborar un protocol per saber quines comunitats de ratpenats ocupen els diferents hàbitats i elaborar índexs ecològics per il·lustrar què ens diuen aquests mamífers voladors de l’estat de conservació dels seus hàbitats. 

El protocol es basa en la col·locació de detectors en 32 localitats que han enregistrat milions de crits d’ultrasons de ratpenats en els darrers 5 anys, que són emmagatzemats i analitzats per poder valorar l’estat de les comunitats de ratpenats en diferents hàbitats.

Present i futur en mans de la ciència ciutadana

A partir de tenir un protocol clar des del 2019 moltes estacions de detectors d’ultrasons s’estan fent gràcies a la plataforma de ciència ciutadana www.ratpenats.org. Actualment aquest tipus de xarxes de seguiment només es troben instaurades a Catalunya, al Regne Unit i França, i són l’única alternativa per complir les demandes de la Unió Europea per obtenir dades poblacionals d’espècies tan amenaçades com els ratpenats. Així doncs, és una tasca essencial per donar resposta a les demandes de Directrius Europees sobre el coneixement de les poblacions amenaçades de ratpenats.

Un projecte de col·laboració

Aquestes dades s’han utilitzat en el recent Informe de l’Estat de la Natura a Catalunya 2020 i queden emmarcades en l’estratègia ESNATURA per conservar la natura i frenar la pèrdua de Biodiversitat.

De fet, el Museu de Ciències Naturals de Granollers col·labora amb el CREAF, el CTFC, l’ICO i altres entitats que conformant l’Observatori del Patrimoni Natural i la Biodiversitat. Des dels seus inicis el projecte de seguiment de ratpenats també rep el suport de la Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona i des del 2021 s’hi ha afegit el Barcelona Supercomputing Center.


 

Categories: 

Relacionats

Opinió

És necessari replantejament general sobre el mateix concepte de progrés, cap a un equilibri entre el desenvolupament humà i els valors naturals, per a una bona qualitat de vida sense traspassar els límits del planeta.

Entrevista

Francesc Baró és investigador de l’ICTA-UAB, i professor investigador de la VUB (Vrije Universiteit Brussel). Ha dirigit el primer estudi sobre el verd escolar a Barcelona, el qual identifica diferents patrons de desigualtat en l'exposició i l'accés als espais verds dels infants escolaritzats a la ciutat. Reflexionem amb ell sobre justícia ambiental, el paper dels centres escolars en l’articulació de la vida als barris i la necessària naturalització d’aquests espais.

Notícia

L'AMB ha presentat el treball de recerca bibliogràfica Biodiversitat i salut, que constata científicament la correlació entre l'augment d'espècies de flora i fauna a les nostres ciutats i una millora de la salut de les persones.

Butlletí