Un projecte europeu estudiarà els conflictes causats pel canvi climàtic i les lluites de l'aigua

L'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la UAB lidera la recerca, dotada amb un pressupost de 3,8 milions d'euros
Font: UAB
25/02/2010

Investigadors de catorze institucions de recerca, liderades per l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA) de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), analitzaran durant els propers tres anys com els fenòmens hidro-climàtics -sequera, inundacions i augment del nivell del mar- intensifiquen les tensions socials i els conflictes en onze regions de la Mediterrània, del Magreb, de l'Orient Mitjà i del Sahel, i proposaran actuacions concretes per garantir la seguretat de la població i la pau a cada zona. El projecte, batejat amb el nom de CLICO -Canvi Climàtic, Conflictes Hídrics i Seguretat Humana-, es posa en marxa aquest mes de febrer amb unes jornades els dies 25 al 27 a Bellaterra. 

La velocitat a la que s'estan produint els canvis en el clima a tot el planeta no té precedents en la història de la civilització i suposa una amenaça per a la seguretat humana, sobretot en les regions més exposades a la sequera, les inundacions o l'augment del nivell de mar, fenòmens que provoquen o agreugen els conflictes violents i desastres humanitaris com la fam i les onades de refugiats climàtics. 

La Unió Europea (UE) ha mostrat ja la seva preocupació per les conseqüències socials i polítiques dels conflictes hídrics derivats del canvi climàtic, tant pels que es poden produir en països membres -entre pobles i ciutats d'un mateix país- com pels que es puguin donar entre Estats en àrees pròximes, com pot ser l'Orient Mitjà. Per trobar-hi solucions ha nascut el projecte CLICO, finançat per la UE en el marc del 7è Programa Marc de Projectes de Recerca. Amb un pressupost de 3,8 milions d'euros, tindrà una durada de tres anys. És l'únic projecte europeu de recerca de l'àmbit de les ciències socials i humanes coordinat per una universitat i un institut de recerca espanyols. 

Es tracta d'una iniciativa en què participaran catorze institucions d'Europa, Nord d'Àfrica, l'Orient Mitjà i el Sahel i que mobilitzarà alguns dels millors investigadors del món en l'estudi dels recursos hídrics, la vulnerabilitat de les poblacions, la seguretat humana i la pau. Entre ells destaquen científics com Neil Adger, un dels autors de l'informe sobre l'adaptació de les poblacions al canvi climàtic de l‘IPCC (Panell Intergovernamental sobre Canvi Climàtic) i professor del Centre Tyndall per a la Recerca del Canvi Climàtic de la Universitat d'East Anglia d'Anglaterra; i Peter Gleditch, investigador del Peace Research Institute de Noruega. Per primera vegada, un projecte de recerca aplegarà, a més, investigadors israelians i palestins per estudiar junts les problemàtiques de l'aigua d'ambdues comunitats.

Buscant les relacions causa-efecte
El projecte CLICO pretén omplir el buit que hi ha actualment pel que fa a estudis sobre les relacions de causa-efecte entre el canvi climàtic, la hidrologia, el conflicte social i la seguretat de les poblacions afectades, elaborant una anàlisi estadística exhaustiva -la primera d'aquestes característiques- de les variables climàtiques, hidrològiques i socioeconòmiques de cada regió. La recerca estudiarà especialment l'impacte del canvi climàtic en els medis de subsistència de la població més vulnerable, i aportarà una mirada crítica sobre el paper que juguen les institucions públiques en la seva protecció. 

Els investigadors treballaran de manera transdisciplinària en l'anàlisi d'onze casos on hi ha conflictes relacionats amb els recursos hídrics: l'illa de Xipre, la biosfera Andalusia-Marroc, Níger, Alexandria, Sudan, el desert del Sinaí (Egipte), el Delta de l'Ebre i les conques dels rius Sarno (Itàlia), Seyhan (Turquia), Jordà (Israel-Palestina-Jordània) i el Nil (Egipte-Sudan-Etiòpia). 

Els resultats del projecte seran sintetitzats en un document final que proposarà solucions per millorar la seguretat de les poblacions en les regions estudiades i noves idees sobre les polítiques públiques i les institucions necessàries per promoure la pau i la seguretat humana sota condicions hidro-climàtiques canviants. El projecte contempla tres reunions de treball a Egipte, els territoris palestins i Etiòpia i la creació d'un centre de formació sobre canvi climàtic i seguretat humana per a estudiants graduats i postgraduats.

Relacionats

Entrevista

 

Yunus Arikan és cap de polítiques globals d’ICLEI-local governments for sustainability. Aquesta entitat, amb més de 1.500 membres ha estat veu dels governs locals i regionals a la COP25. Arikan, ens recorda a l'entrevista que vivim a un món urbà i que no s'aconseguirà res sense adonar-se'n de la potència dels actors urbans, i destaca que per fi estem entenent que el finançament per l'acció climàtica ha d'arribar a les ciutats.  Ha volgut també enviar un missatge clar des del món local, l'esperança que els nous plans nacionals de mitigació siguin més ambiciosos i tinguin en compte als governs locals.

Notícia
Laura Zúñiga Càceres assisteix a la Cimera Social del Clima

Berta Càceres va ser assassinada al 2016 pel seu compromís  amb la defensa del territori de la comunitat lenca, a Hondures.  I s’ha convertit en un símbol dels més de 1.500 activistes ambientals que han sigut assassinats en els últims 15 anys.  La seva filla, Laura Zúñiga Càceres, va assistir a la Cimera Social pel Clima, el passat 11 de diciembre 2019 per explicar quina és la realitat del que està passant a Hondures i l’assassinat de la seva mare com un femicidi polític i territorial.

Butlletí