Un full de ruta per a les entitats ambientals

La Generalitat de Catalunya presenta el Pla de suport al tercer sector ambiental de Catalunya, elaborat a partir d'un intens procés participatiu
Ambientòleg, X3 Estudis Ambientals
18/07/2011 - 00:00
Segons el diputat a les Corts Carles Campuzano, "cap dels grans objectius de les polítiques públiques dels governs poden ser assolits sense aliances amb el tercer sector". Recentment, el govern de la Generalitat i unes 120 entitats sense ànim de lucre que formen part del tercer sector ambiental de Catalunya (TSAcat) han posat en marxa un nou instrument per reforçar el seu paper en la gestió de l'entorn.

Aquest instrument és el Pla de suport al tercer sector ambiental a Catalunya (2011-2014), que es va presentar el 12 de juliol al Palau de la Generalitat de Catalunya, en un acte presidit pel conseller de Territori i Sostenibilitat, Lluís Recoder, i en el qual van assistir 134 persones representant 89 organitzacions.

Els reptes del tercer sector ambiental
Segons va explicar la directora general de Polítiques Ambientals, Marta Subirà, aquest pla ha de servir per consolidar un tercer sector ambiental més estructurat, amb unes entitats ambientals fortes, i amb major incidència i reconeixement social. Per aconseguir-ho, el pla planteja nou reptes per al sector: la necessitat del treball en xarxa, la millora de la comunicació externa i interna, l'establiment de noves relacions amb l'Administració, el finançament de les entitats, la implicació de la ciutadania, la construcció d'una identitat comuna com a sector, la innovació organitzativa, la professionalització del sector i el treball amb la resta del tercer sector.

El pla s'estructura en quatre blocs, que fan referència als col·lectius destinataris de les accions del pla. Aquests són: les persones que treballen a les entitats, les entitats en si mateixes, la resta de la societat i el propi medi que és objecte de les activitats de les entitats. A més, de forma transversal, el pla proposa promoure la recerca, el desenvolupament i la innovació (R+D+I), i impulsar l'ús de les tecnologies de la informació i la comunicació.

El pla també incorpora demandes històriques del sector, com poder beneficiar-se de part dels fons del 0,7% de l'IRPF, que actualment només és a l'abast de les entitats d'àmbit estatal, i iniciatives innovadores com una loteria "verda" per finançar projectes ambientals, una eina ja consolidada a llocs com el Regne Unit i els Països Baixos.

Els continguts i pressupost del Pla es concretaran anualment en sengles plans d'acció, i també es posaran en marxa diversos mecanismes de seguiment del pla, amb òrgans com una comissió formada per entitats ambientals i altres agents econòmics i socials, una mesa amb representants de les administracions locals i una comissió interdepartamental dins del govern de la Generalitat.

Des que el 31 de març es va obrir el procés participatiu per elaborar el pla, han participat en la seva elaboració 160 persones representant 119 entitats del TSAcat. S'han recollit 261 propostes a partir d'uns formularis en línia i dues sessions de debat durant el mes de maig. De totes les propostes, un 64% s'han incorporat al pla directament, un 27% ho han fet amb algunes adaptacions, i només un 9% s'han rebutjat bé perquè no eren l'objecte del Pla, o per no ser viables, o bé perquè anaven dirigides a un projecte concret d'una entitat, i no al conjunt del sector.

Establint ponts entre diversos agents
La presentació del pla va comptar amb les intervencions de diversos ponents representant el món empresarial, financer, públic i social, amb la intenció d'oferir els punts de vista dels aliats potencials de les entitats ambientals.

Així, Martí Puig, president del Club EMAS, va exposar el voluntariat corporatiu i la responsabilitat social empresarial com a oportunitats de futur de treball comú amb el TSAcat, i també va reclamar més espais de trobada entre les entitats i les empreses. Per la seva banda, Ignasi López (Fundació La Caixa) va assegurar que al sector financer també li interessava un TSAcat enfortit, i que hi donarien suport. Finalment, Jordi Baucells (Associació Catalana de Municipis) va apel·lar al treball en xarxa i a la innovació per fer front a la crisi. 

Àngels Guiteras, de la Taula del Tercer Sector Social de Catalunya, va fer esment dels punts en comú entre el sector ambiental i el sector social, i va oferir l'experiència de la Taula a les entitats ambientals, les quals tot just estan consolidant espais de trobada estables com l'Obrador del Tercer Sector Ambiental de Catalunya, que aplega una quarantena d'entitats del sector. De fet, des del TSAcat s'acostuma a dir que és el germà petit del tercer sector social, que va uns passos més endavant pel que fa a incidència política i social.

Amb la posada en marxa d'aquest Pla, les entitats ambientals i la Generalitat de Catalunya han fitat el camí per avançar vers un tercer sector ambiental que contribueixi decisivament a fer front als reptes ambientals del país.

 

Més informació sobre el pla a www.gencat.cat/mediamb/tsa.

AdjuntMida
Image icon Foto: Xavier Sabaté 57.28 KB

Relacionats

Article

L’Observatori de l’Aigua de Terrassa, OAT, l’òrgan de participació ciutadana vinculada al servei d’abastament municipal, celebra el cinquè aniversari de la seva creació.

Butlletí