Els autors de l’estudi basen el seu treball en la situació històrica de les pluges a les comarques lleidatanes junt amb les noves necessitats que afrontarà el territori en el camp del regadiu. D’aquesta forma, la conca del Segre es trobarà al límit en uns anys i podria no cobrir el cabal mínim que marquen les directives de la Unió Europea.
El treball també explica que les necessitats d’aigua no corresponen amb la màxima disponibilitat de reserves de les conques. Per aquest motiu, es provoquen deficiències hídriques en els mesos d’estiu. L'actual garantia d'abastiment es troba situada al voltant del 85%, és a dir 85 de cada 100 anys es pot garantir el 100% de la demanda d'abastiment d'aigua.
L’estudi va ser encarregat per la Diputació de Lleida l’any 2007, quan la sequera estava en el seu punt més àlgid. El president de l’ens provincial, Jaume Gilabert, ha assenyalat que el Govern ha de descartar futurs transvasaments del Segre ja que l’estudi demostra que no els sobra l’aigua, tot i que no ho ha descartat en èpoques de molta pluja i després de assegurar els regadius.
Importància del regadiu
Un dels elements que destaquen els autors és que al 2026, un cop funcionin a ple rendiment els regadius planificats del Segarra-Garrigues, Segrià Sud, Conca de Tremp i Aramunt, els problemes hídrics seran importants, fet que haurà de portar a una nova gestió de l’aigua. Una de les solucions seria construir nous embassaments, tot i que aquesta opció sembla difícil que es porti a terme, segons ha explicat Antoni Palau.
També serà important el Pla hidrològic de la Conca de l'Ebre, pendent encara d'aprovació, ha de fixar el cabal ambiental del Segre, i que "serà una peça clau per a definir la gestió de l'aigua futura". Així, quan s'estableixi el cabal ambiental -d'ús prioritari per darrera de l'aigua de boca-, obligarà a adaptar la reserva d'embassaments i la resta d'usos al manteniment del cabal establert de manteniment del Segre.
