Un estudi europeu analitza la seguretat ambiental de l'emmagatzematge de CO2 en ecosistemes marins

Font: cordis.europa.eu

26/05/2011

Una de les prioritats de la Unió Europea està fixada a garantir la seguretat ambiental de l'emmagatzematge geològic de diòxid de carboni (CO2). Funcionaris, investigadors i industrials estudien l'aplicació de la tècnica de captura i emmagatzematge de carboni (CSS) en el continent i, el que és més important, tracten d'esbrinar l'impacte a curt i llarg termini que pot generar aquesta activitat en els ecosistemes marins . El projecte ECO2 («Emmagatzematge de CO2 sota el llit marí: impacte en ecosistemes marins») ha rebut 10,5 milions d'euros mitjançant la línia pressupostària «OCEAN» del Setè Programa Marc (7PM) de la UE amb la finalitat d'aportar respostes.

La Comissió Europea considera que la tècnica de CSS pot ser bàsica per reduir les emissions de gasos d'efecte hivernacle i mitigar el canvi climàtic. Diversos Estats membres i Noruega han demanat emmagatzemar CO2 sota el llit marí, però abans de procedir a aquestes tasques és necessari avaluar en profunditat la seguretat d'aquests emplaçaments. Aquí és on entra en joc ECO2.

Així doncs, aquest projecte dirigit per l'Institut Leibniz de Ciències del Mar (IFM-GEOMAR) de la Universitat de Kiel (Alemanya), ECO2 compta amb les capacitats de 27 agents científics i industrials de Bèlgica, França, Alemanya, Itàlia, Països Baixos, Noruega, Polònia, Suècia i el Regne Unit.

ECO2 prestarà especial atenció a l'exploració d'emplaçaments ja existents que podrien dedicar-se a l'emmagatzematge submarí de carboni al Mar del Nord (Sleipner) i el Mar de Barents (Snøhvit), a Noruega. També avaluarà el camp de petroli i gas B3 al Mar Bàltic polonès, ja que s'està considerant la possibilitat de dedicar-lo en un futur a aquesta activitat. Igualment es tindran en compte les filtracions naturals del fons marí per tal d'avaluar l'impacte de possibles fuites de CO2 en els ecosistemes i en la seguretat dels propis llocs d'emmagatzematge. En aquest sentit també s'examinarà el potencial econòmic i les conseqüències legals de fuites des dels llocs d'emmagatzematge sota el llit marí.

Experts en la matèria consideren que les emissions de CO2 de centrals elèctriques i indústries poden reduir-se si es captura i emmagatzema CO2 sota el llit marí.

Per tant, la tasca del consorci ECO2, què reuneix geòlegs, biòlegs, químics, economistes, sociòlegs i juristes, serà realitzar una avaluació de riscos exhaustiva i elaborar directrius per a controlar l'emmagatzematge de CO2 sota el llit marí. Els socis, després de la finalització del projecte el 2015, prepararan una guia de millors pràctiques ambientals per a la preparació i la gestió de llocs d'emmagatzematge.

En darrer terme, l'equip determinarà si s'emeten gasos en els tres emplaçaments seleccionats i quin podria ser el seu transport a través dels diferents estrats del fons marí i la columna d'aigua així com quines serien les reaccions implicades.

Els socis obtindran dades comparatives de filtracions de CO2 naturals de la cúpula de sal Juist (Alemanya), l'illa volcànica Jan Mayen (Noruega) i la conca de trasarco corresponent a la fossa d'Okinawa (Japó). També provaran instruments avançats per a la vigilància de llocs d'emmagatzematge sobre el terreny mitjançant almenys dotze expedicions científiques.

L'equip de ECO2 avaluarà la possibilitat que es produeixin fuites i el seu efecte en organismes i ecosistemes marins tant sobre el terreny com en el laboratori. En aquest últim cas es realitzaran assaigs de modelització matemàtica. Les primeres expedicions tindran lloc aquest any a la primavera i estiu. Els resultats es difondran entre agents interessats i la població en general.

Relacionats

Article

La fundació municipal de l’Ajuntament de València, València Clima i Energia, en col·laboració amb el centre d’innovació Las Naves convoca per primera vegada el concurs fotogràfic “Objectius pel canvi”, que busca conscienciar i visibilitzar les causes i conseqüències del canvi climàtic a la nostra vida diària. 

Reportatge

Cada cop hi ha més morts a Catalunya per malalties respiratòries, més càncers causats per la contaminació atmosfèrica i, fins i tot, més casos de malformacions congènites. Hi arriben virus tropicals com el dengue, el chikungunya i el Zika. Hi apareixen malalties de noms nous com la MERS, la febre Crimea-Congo o la febre de Lassa. El canvi climàtic i la contaminació estan causant indirectament un nou fenomen sanitari: les malalties climàtiques. Catalunya no n'és cap excepció. El futur és incert.

Butlletí