Un estudi en què participa la UB revela les tendències recents en l’evolució de la neu al Pirineu oriental

Font: UB

20/05/2021 - 13:08
La recerca analitza per primer cop l’evolució recent de la neu a les cotes elevades del Pirineu català.

La recerca analitza per primer cop l’evolució recent de la neu a les cotes elevades del Pirineu català.

Un estudi publicat a la revista International Journal of Climatology, en el qual han participat investigadors de la UB, analitza per primer cop l’evolució recent de la neu a les cotes elevades del Pirineu català. La recerca mostra que en els darrers vint anys, a més de 2.000 metres d’altitud no ha disminuït la neu, sinó que hi ha hagut un augment de precipitacions en forma de neu durant l’hivern.

En l’article s’han avaluat les tendències d’acumulació de la neu des del 2000 fins al 2020, i des del 1985 fins al 2020 en el cas de l’estació meteorològica de Núria (Vall de Núria, 1.971 metres). L’estudi s’ha basat en els registres meteorològics de les estacions de muntanya del Servei Meteorològic de Catalunya (SMC), situades a més de 2.000 metres.

A més de 2.000 metres, la recerca ha detectat un augment de la precipitació en forma de neu durant l’hivern. Aquesta tendència ha estat observada tant des de l’any 1985 com des de principis dels 2000, fins al 2020. En la resta de la temporada, és dir, exclosos els mesos d’hivern, la majoria d’estacions també mostren una tendència lleugerament positiva, mentre que a les estacions situades a la cara nord del Pirineu occidental l’acumulació de neu mostra una lleugera tendència negativa.

Sobre la relació entre aquest augment de precipitacions de neu amb el context actual de canvi climàtic, els autors exposen: «Si bé la conca Mediterrània és una de les zones del planeta que més s’ha escalfat en les darreres dècades, com a conseqüència de l’increment de gasos d’efecte hivernacle a l’atmosfera, a l’altitud en la qual s’ha centrat l’estudi les temperatures són prou baixes durant els mesos d’hivern per propiciar precipitacions en forma de neu de desembre a març». Segons aquests experts, el mantell nival —la neu acumulada— respon a aquesta presència de precipitacions.

Respecte a les causes de l’augment de les precipitacions de neu en el període estudiat, el fenomen podria respondre a «la variabilitat en el règim pluviomètric característica del clima mediterrani». En conclusió, «les dades de l’estudi demostren la sensibilitat climàtica del Pirineu català, amb sectors on ha augmentat la precipitació en forma de neu en les darreres dècades tot i el context climàtic global».

Pel que fa a l’evolució en un futur, els investigadors assenyalen que els escenaris climàtics projectats pels informes climàtics internacionals apunten «cap a una disminució de la durada de la temporada nival pels extrems (inici i final de temporada), més accentuada en cotes mitjanes i baixes, en bona part a causa de l’escalfament global». Les últimes projeccions de l’Agència Estatal de Meteorologia per al Pirineu oriental projecten un lleuger augment de la precipitació (a l’entorn del 10 %). «Tanmateix —remarquen els experts—, cal continuar prenent dades i ampliar-les a sectors del Pirineu on la disponibilitat de dades és escassa, per monitoritzar millor els efectes de l’escalfament global en el paisatge de muntanya i la repercussió que té en les activitats socioeconòmiques que depenen de la neu».

L’estudi també revela com les estacions situades al vessant nord del Pirineu occidental català acumulen pràcticament el doble de neu per temporada que les situades als sectors orientals del Pirineu català. En aquest sentit, la configuració orogràfica té un paper important.

L’estudi és el resultat del treball conjunt de tècnics i investigadors encapçalats pel Grup de Recerca Antarctic, Arctic and Alpine Environments (ANTALP) de la Universitat de Barcelona. El treball ha estat coordinat per Josep Maria Bonsoms (CESBIO, Universitat de Tolosa, CNES/CNRS/IRD/UPS); Sergi Gonzàlez (tècnic i investigador de l’Agència Estatal de Meteorologia); Marc Prohom i Pere Esteban (tècnics del SMC i membres del Grup de Climatologia del Departament de Geografia de la UB); Ferran Salvador-Franch (professor i investigador de Geografia Física del Departament de Geografia de la Universitat de Barcelona); Juan Ignacio López-Moreno (investigador de l’Institut Pirenaic d’Ecologia, IPE-CSIC) i Marc Oliva (investigador Ramón i Cajal i professor del Departament de Geografia de la Universitat de Barcelona).

Referència de l’article

Bonsoms, J.; González, S.; Prohom, M.; Esteban, P.; Salvador-Franch, F.; López-Moreno, J. I. i Oliva, M. (2021). «Spatio‐temporal patterns of snow in the Catalan Pyrenees (NE Iberia)». International Journal of Climatology, abril de 2021. DOI: https://doi.org/10.1002/joc.7147


 

Relacionats

Opinió

El Vallès és una realitat ambiental, territorial i orgànica que no entén de divisions i segregacions administratives. Té una singularitat poc comuna. No és cap pati del darrere.

Notícia

L'Ajuntament de Terrassa en Ple ha aprovat per unanimitat l'Agenda Urbana de Terrassa i el Pla d'Acció 2022-2030. D'aquesta manera, s'arriba a la culminació d'un procés, que ha estat obert a la participació de la ciutadania i als agents socioeconòmics de la ciutat, per establir les bases estratègiques comunes del futur de Terrassa.

Opinió

La biosfera i jo estem al darrer 1% de les nostres vides», comentava Lovelock al 2020. Actiu fins pràcticament la fi dels seus dies, el 2019 publicà el seu darrer llibre, Novaceno, on apunta amb optimisme un futur en que humans i màquines cooperarem per salvaguardar l’habitabilitat del nostre planeta.  Et trobarem a faltar, Jim, al teu somriure i a les teves disrupcions, un terme que el filòsof Josep Ramoneda descriu com una innovació que marca una ruptura significativa en la manera de fer les coses.

Butlletí