Un estudi científic recomana excloure i allunyar els parcs eòlics marins de zones protegides de la Mediterrània

Font: UB

21/03/2022 - 15:00

Un equip científic dels àmbits de les ciències marines i la geografia de la Universitat de Barcelona, la Universitat de Girona (UdG), el Centre d’Estudis Avançat de Blanes (CEAB-CSIC) i l’Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC) recomana excloure i allunyar els parcs eòlics marins de les àrees protegides de la Mediterrània a causa dels greus impactes que aquestes instal·lacions poden provocar sobre la biodiversitat marina i el paisatge. Aquesta és una de les principals conclusions del treball publicat a la revistaScience of the Total Environment per l’equip en què participa el professor Jordi Solé, del Departament de Dinàmica de la Terra i de l’Oceà de la Facultat de Ciències de la Terra de la UB.

L’estudi presenta una primera avaluació dels impactes ambientals potencials dels grans parcs eòlics a la Mediterrània i, en especial, a zones de gran fragilitat ecològica i alt valor paisatgístic. Com a cas d’estudi, s’examina el megaparc eòlic marí projectat al cap de Creus i al golf de Roses, on conflueixen vuit àrees marines protegides.

L’equip ha revisat prop de 150 treballs d’arreu del món. Aquesta diagnosi pretén ser útil per a altres indrets de la Mediterrània i altres mars i oceans del món on conflueixin una elevada biodiversitat, l’existència d’àrees marines protegides, un paisatge valuós, i unes activitats pesqueres i turístiques importants a escala local.

L’estudi presenta una primera avaluació dels impactes ambientals potencials dels grans parcs eòlics a la Mediterrània

En concret, l’estudi analitza per primer cop i de manera integral els diversos impactes que poden tenir aquestes instal·lacions en tota la columna d’aigua: des del plàncton fins al fons marí, i des de peixos i crustacis vitals per a la pesca fins a espècies sensibles i protegides, com ara balenes, dofins, tortugues i algunes aus marines.

L’article destaca que els megaparcs eòlics marins poden comportar «greus riscos ambientals per al fons marí i la biodiversitat de moltes zones de la Mediterrània a causa de les particulars característiques ecològiques i socioeconòmiques i la vulnerabilitat d’aquest mar semitancat». Així doncs, «no es poden importar directament models com els del mar del Nord», on s’han instal·lat molts parcs eòlics marins. Per a l’equip, el Mediterrani és característic per la seva «plataforma continental més estreta, però més heterogènia i una proporció d'espècies i hàbitats amenaçats més elevada que en els mars del nord d’Europa».

 

Com a cas d’estudi, s’examina el megaparc eòlic marí projectat al cap de Creus i al golf de Roses, on conflueixen vuit àrees marines protegides. Foto: Lluís Mas Blanch

 

Els parcs eòlics, unes estructures complexes

Les estructures dels aerogeneradors són complexes. Sota l’aigua, els parcs eòlics flotants —els que majoritàriament s’implantarien a la Mediterrània— requereixen sistemes d’amarratges i ancoratges de grans dimensions que poden afectar la integritat del fons marí. Els mamífers marins poden xocar o enredar-se amb aquest cablejat. A més, el soroll generat pels parcs eòlics s’acumula amb altres sons procedents d’activitats humanes —com ara la navegació— i impacta negativament en el comportament dels mamífers marins.

A més, aquestes plataformes surants són també una font d’atracció d’espècies invasores o espècies oportunistes que poden alterar el fràgil balanç local de biodiversitat. Aquest fenomen és especialment preocupant per als investigadors perquè la Mediterrània és el mar europeu més afectat per l’arribada d’espècies exòtiques.

Addicionalment, els aerogeneradors flotants —que fan més de 250 metres d’alçària— poden modificar la dinàmica de corrents atmosfèrica i oceànica locals. Aquesta circumstància pot afectar la producció de plàncton en un mar que, típicament, és pobre en nutrients.

L’estudi també reivindica la necessitat de mantenir la biodiversitat marina per lluitar contra el canvi climàtic i mitigar-ne els efectes. Segons els autors de l’article, s’ha demostrat que els hàbitats marins tenen un gran potencial d'emmagatzematge de carboni i constitueixen una solució a aquesta problemàtica que es basa en la mateixa natura. Per a l’equip científic, els ecosistemes amb major biodiversitat són més resistents als impactes del canvi climàtic.

7 dels 12 mamífers marins que es troben regularment a la regió mediterrània estan catalogats com a amenaçats a la Llista Vermella de la UICN.

 

Àrees protegides al cap de Creus

Els impactes ecològics dels parcs eòlics marins serien «especialment severs en zones de gran biodiversitat i fragilitat com el cap de Creus i el golf de Roses», alerten els autors. En aquest punt, conflueixen fins a vuit àrees marines protegides reconegudes nacionalment i internacionalment. Segons els acords internacionals, cal protegir un mínim del 30 % dels mars i oceans per al 2030. Els investigadors recorden que, actualment, a l’Estat espanyol aquesta xifra representa el 12 %.

El treball alerta dels riscos d’accidents associats a fenòmens meteorològics extrems, que cada vegada seran més habituals amb el canvi climàtic. També adverteix dels problemes inherents als mateixos aerogeneradors, com ara la caiguda de l’estructura al mar i els xocs de vaixells. L’equip científic remarca que aquests projectes comporten la industrialització de la costa en zones d’alt valor paisatgístic. D’una banda, caldria ampliar la capacitat dels ports propers per allotjar la logística relacionada amb la construcció i el manteniment dels parcs eòlics marins. I, de l’altra, els mateixos ports albergarien les infraestructures de producció d’energia a partir d’hidrogen, les quals poden representar riscos específics sobre el medi ambient relacionats amb l’ús de l'aigua i del sòl, l’alliberament de salmorra o les fuites d’hidrogen, entre d’altres.

A l’últim, l’estudi avisa que els impactes no es limitaran només a la costa, sinó que també arribaran als municipis del prelitoral. Aquestes poblacions hauran d’acollir infraestructures (carreteres d'accés, subestacions, línies de transmissió d’electricitat o estructures temporals) que poden malmetre ecosistemes fràgils (aiguamolls, etc.).

La Mediterrània té la proporció més alta d’hàbitats amenaçats (32 %), molt per davant de l’Atlàntic nord-est (23 %), el mar Negre (13 %) i el mar Bàltic (8 %).

Pesca i turisme

El treball científic posa de manifest que l’exclusió de l’activitat pesquera, inclosa la pesca artesanal, de les zones afectades pels parcs eòlics marins pot tenir conseqüències econòmiques, socials i ambientals per als pescadors, la indústria pesquera, les comunitats costaneres que depenen d’aquest sector i la societat en general. A més, els sons, les vibracions i els camps electromagnètics dels cables poden repercutir en les captures.

El debat sobre els impactes potencials dels parcs eòlics marins sobre el paisatge serà molt més intens a la Mediterrània que no pas als països nòrdics, apunten els autors, i té a veure amb la rellevància del turisme costaner i marítim en l’entorn d’aquest mar. Per exemple, el parc eòlic projectat al cap de Creus es construiria entre a 8 i 30 quilòmetres de la costa, mentre que el 2019 la distància mitjana de tots els parcs eòlics marins instal·lats a Europa va ser de gairebé 60 quilòmetres respecte de la costa. A més, en termes econòmics, un treball desenvolupat a la costa catalana va calcular una pèrdua d'ingressos de fins a 203 milions d'euros per temporada turística.

L’article destaca que els megaparcs eòlics marins poden comportar greus riscos ambientals per al fons marí i la biodiversitat de moltes zones de la Mediterrània.

Més recomanacions per protegir el medi ambient

L’estudi tanca amb una sèrie de recomanacions per als responsables polítics amb l’objectiu de «racionalitzar la carrera de propostes d’eòlica marina a la Mediterrània per part d’empreses energètiques». Abans de res, segons els científics, cal aplicar el principi de precaució «per garantir el nivell més elevat de protecció del medi ambient mitjançant la presa de decisions preventives en cas de riscos ambientals evidents, com és el cas de la Costa Brava».

El treball també recorda que s’han de complir els mandats de la Unió Europea en relació amb l’economia blava. Així, els autors aposten per considerar un enfocament ecosistèmic, és a dir, que no només es tinguin en compte la diversitat d’espècies i hàbitats, sinó també les funcions ecològiques per a diferents espècies —zones d’alevinatge, zones d’alimentació, zones de posta, corredors de migració, etc.— i els béns i serveis dels ecosistemes associats.


Relacionats

Opinió

“El problema real de la humanitat és el següent: tenim emocions paleolítiques; institucions medievals i una tecnologia omniscient”, E.O. Wilson

Notícia

L’associació Viure de l’Aire ha presentat un projecte d’energia eòlica de participació ciutadana que proposa la instal·lació de dos aerogeneradors a la serra de Collserola. Han calculat que amb la instal·lació d’aquest dos aparells, de 170 metres d’alçària, es podria abastir al voltant de 8.800 llars de la ciutat i s’evitaria l’emissió de 7.000 tones de CO2 anual.

Opinió

El que podem assegurar és que la COP26 elevarà una vegada més les pressions sobre els nostres polítics per actuar amb valentia, anteposant l’evidència científica sobre el canvi climàtic i la salut de les persones als interessos econòmics i partidistes. Veurem si les pressions per uns i altres bàndols tenen l'efecte tan desitjat com necessari en els acords i podem celebrar que Glasgow 2021 no passa al calaix de la irrellevància.

Butlletí