Tot el peix venut des del 9 de juliol

Periodista

24/11/2010

L'esgotament progressiu de la pesca a Europa no és cap secret, però les darreres dades són impactants. La pròpia Comissió Europea va admetre fa pocs dies que "només el 40% dels recursos pesquers s'exploten de forma sostenible". Ho va fer en presentar la seva proposta anual de quotes màximes de pesca (TACs), que preveu una reducció d'entre el 10% y el 50% de les captures per a 64 de les 93 espècies considerades.

D'altres arriben més lluny. Ocean 2012, una al·liança d'organitzacions per la pesca sostenible, avisa a través de l'informe Dependència pesquera que si al 1995 la Unió Europea cobria el 87% del consum de peix amb els seus propis recursos, al 2007 només va assolir el 52%. En un seminari sobre la situació de la pesca a Espanya i a Europa realitzat aquest cap de setmana a Barcelona, Aniol Esteban, coautor de l'informe i membre del think tankbritànic New Economics Foundation, va afirmar que utilitzant de forma tan intensa la pesca d'altres aigües, com les africanes, "posem en perill la sobirania alimentària del Sud".

Segons Esteban, és especialment preocupant l'accentuació d'aquesta tendència, que podem apreciar amb claredat a través de l'anomenat 'calendari de dependència pesquera'. Per exemple, a Espanya, en el supòsit que en començar un any es consumís primer el peix local, al 2006 aquesta pesca només ens hauria durat fins al 10 de maig. Al 1990, el peix local durava un altre mes, fins al 18 de juny. A nivell europeu, segons les darreres dades disponibles (2006) i seguint el mètode del calendari, la pesca obtinguda a les aigües comunitàries pot alimentar la ciutadania només fins al 9 de juliol.

Les causes del problema? Bàsicament, un consum en creixement sostingut en col·lisió amb una mar cada cop més esgotada. El problema és que "fer les coses malament, surt barat, i fer-les bé, car" va resumir al seminari Esteban, denunciant que "és més econòmic comprar peix congelat portat de Namíbia que peix fresc d'aquí", una realitat amb la que tenen molt a veure els acords de pesca internacionals i la promoció de la pesca industrial per damunt de l'artesanal. "Econòmicament és absurd anar cada cop més lluny quan es podrien restaurar els recursos d'aquí", va remarcar l'expert.

Queda per veure si, finalment, es complirà la voluntat expressada per la Comissió Europea de fixar per a 2011 "quotes de pesca basades en l'assessorament científic". En aquests moments, les xifres de captures màximes de la Comissió estan pendents de la seva ratificació per part dels ministres de Pesca europeus el proper 13 de desembre a Brussel·les. Podria tornar a ser l'ocasió, segons la tendència habitual, d'afegir una quantitat notable de tones extra als màxims de pesca. O de canviar la tendència i assumir, amb l'objectiu de garantir la sostenibilitat d'aquest recurs a Europa, la realitat que marquen les darreres dades científiques. 

Etiquetes: 

Relacionats

Notícia
Una de les caixes de captura amb escombreries, obtingudes durant l’estudi. Imatge: Eve Galimany.

Una de les caixes de captura amb escombreries, obtingudes durant l’estudi. Imatge: Eve Galimany.

Un treball dirigit per l'Institut de Ciències del Mar del CSIC revela la densitat i tipus d'escombraries en aigües a poca profunditat de la mar Mediterrània, comparant dues zones, una urbana i una altra rural. En els resultats de l'estudi, que es publica a la revista Waste Management, des d'un 5% fins a gairebé un 40% de la captura total a la xarxa és escombraries.

Notícia
Peix globus  Pixabay

Peix globus Pixabay

Els pescadors que pesquen a la Mediterrània han començat a detectar peixos mai vistos a la zona, com a espècies tropicals, una demostració que el canvi climàtic està provocant invasions biològiques.

Reportatge
El model de cogestió de les petites agrupacions de pescadors contribueix a una major abundància i hàbitats de les espècies

La cogestió de les pesqueres artesanals per part dels propis pescadors i el govern ofereix majors beneficis ecològics i socials que el model de gestió centralitzat per part dels governs. Així es posa de manifest en un estudi realitzat per investigadors de l'ICTA-UAB en què demostren els avantatges d'aquest model de gestió però assenyalen possibles aspectes de millora.

Butlletí