Sostenible.cat
El DOGC ha publicat aquest 6 de setembre la resolució per la qual se sotmet a informació pública el Catàleg del paisatge de les Comarques Gironines, elaborat per l'Observatori del Paisatge de Catalunya, durant un termini d'un mes. El Catàleg és un instrument previst a la Llei del paisatge de Catalunya que serveix per inventariar i analitzar tots els valors paisatgístics de la zona i per proposar aquells objectius de qualitat paisatgística que la planificació territorial i la resta de polítiques sectorials hauran de prendre en consideració.
Així doncs, el Catàleg del paisatge, previst a la Llei 8/2005 de protecció, gestió i ordenació del paisatge, és el document de caràcter tècnic que determina la tipologia dels paisatges de cada zona, els seus valors i estat de conservació, els objectius de qualitat que han de complir i les propostes per a assolir-los.
El paisatge, una eina de planificació
El DPTOP ha encarregat l'elaboració d'un catàleg per cadascun dels àmbits d'aplicació dels diversos plans territorials parcials, ja que el Catàleg, a part d'altres finalitats és també una eina de suport a la planificació territorial.
Cal destacar que els catàlegs del paisatge de les Terres de Lleida, del Camp de Tarragona i de les Terres de l'Ebre ja han estat aprovats definitivament. A més del Catàleg de les Comarques Gironines, que ara se sotmet a informació pública, la resta de catàlegs (Regió Metropolitana de Barcelona, Alt Pirineu i Aran, Comarques Centrals) podran rebre la primera aprovació durant els pròxims mesos.
Pel que fa al Catàleg dels paisatges de Girona, una vegada aprovat inicialment, se sotmet ara a informació pública per tal de recollir al·legacions de ciutadans i institucions que puguin ajudar a acabar de perfilar el document de cara a l'aprovació definitiva pel conseller. Aquest vistiplau definitiu es preveu durant la tardor.
Fruit d'un procés de participació
Els catàlegs de paisatge se sotmeten a un doble procés de participació ciutadana per tal de recollir els suggeriments de les institucions i les entitats del territori i dels ciutadans interessats.
Així, en la fase d'elaboració el Catàleg s'ha comptat amb la participació d'un miler de persones que han estat consultades. Però, per tal de facilitar la participació ciutadana, també s'ha desenvolupat un procés de recollida de suggeriments mitjançant la web de l'Observatori del Paisatge de Catalunya, amb el lema ‘Opina. El paisatge t'escolta'. Aquest sistema de consulta ha rebut 872 aportacions.
Igualment, s'ha entrevistat en profunditat a 28 agents del paisatge i s'han organitzat sessions informatives a Girona, Figueres i Olot, amb la participació de 100 persones. Els suggeriments rebuts han servit per acabar de concretar el contingut del Catalèg i ajustar-ho al màxim a la realitat territorial.
El Catàleg divideix l'àrea de les Comarques Gironines en 26 unitats de paisatge, definides segons el creuament de dades sobre la morfologia del territori (relleu, hidrologia, pendents) amb d'altres de caràcter social o cultural (usos del sòl, elements identitaris) i els resultats de la consulta ciutadana. Cadascuna d'aquestes unitats té una extensió mitjana de 214 km2. Cada unitat és cartografiada i acompanyada d'una fitxa que concreta, per a aquella àrea, tots els factors analitzats per a la totalitat de les Comarques Gironines, al temps que proposa objectius de qualitat específics.
Paisatges d'atenció especial
El Catàleg dedica també un capítol a alguns paisatges gironins que mereixen una atenció especial, bé sigui per la seva singularitat o bé pel fet de necessitar mesures de preservació específiques, com ara el paisatge litoral, que ha experimentat un intens procés d'urbanitzacio, el paisatge de l'àrea urbana de Girona un dels més exposats a la urbanització difusa i la fragmentació del paisatge i de la Vall d'en Bas, sotmès a canvis profunds com ara derivats del desenvolupament de l'àrea urbana d'Olot i la construcció d'infraestructures.
Objectius i propostes
El Catàleg defineix, per a cada unitat de paisatge, un conjunt d'objectius de qualitat paisatgística. Per altra banda, també identifica cartogràficament, per a les diferents zones o elements del territori, quina mena d'objectius o d'estratègies serien les preferents per a la protecció, gestió i planificació del paisatge.
Així, per exemple, es proposa, entre moltes altres iniciatives, planificar espais d'horta en les noves extensions urbanes; prioritzar les actuacions de millora paisatgística en les vies d'entrada i sortida de certes poblacions; finançar la creació de rambles arbrades a les entrades dels nuclis urbans; regular la sortida al mercat del sòl industrial per etapes, condicionada a una certa ocupació de cada fase, o promoure itineraris motoritzats i a peu que relliguin la xarxa històrica de recs i canals.
