Set espècies de peixos viuen en els darrers 9 km del riu Besòs

Sostenible.cat

04/04/2011
Un equip de biòlegs del Departament de Biologia Animal de la Universitat de Barcelona va localitzar set espècies de peixos en els darrers 9 quilòmetres del riu Besòs en una avaluació de les poblacions de peixos de quatre trams del Parc Fluvial del Besòs que es va fer la tardor de 2010, amb el suport de la Diputació de Barcelona.

La pesca elèctrica va ser el mètode de captura utilitzat perquè permet la captura incruenta dels peixos per determinar la seva densitat, biomassa i estructura, i el seu posterior retorn al medi natural.

Els biòlegs van localitzar al llarg del parc set espècies de peixos: quatre espècies autòctones, dues d'introduïdes i una de traslocada. Les espècies autòctones són l'anguila (Anguilla anguilla), la llisa llobarrera (Mugil cephalus), la bagra (Squalius cephalus) i el barb de muntanya (Barbus meridionalis); les espècies al·lòctones són la gambúsia (Gambusia holbrooki) i la carpa (Cyprinus carpio); i l'espècie traslocada és la rabosa de riu (Salaria fluviatilis): La rabosa de riu es considera traslocada perquè la seva distribució original no comprèn la conca del Besòs. És important destacar que a l'any 2002 cap d'aquestes espècies habitava al tram baix del riu Besòs.

Es manté l'abundància de peixos
En termes generals, es pot constatar un manteniment global de l'abundància de peixos des de l'any 2007 en tot el domini del Parc Fluvial del Besòs. La bagra manté una població força ben estructurada a les localitats de Santa Coloma de Gramenet a l'azut del rec Comtal, a la bassa del rec Comtal i a Montcada i Reixac aigües amunt de la depuradora. A la darrera localitat ja fa dos anys que s'hi detecta presència ocasional de barb de muntanya.

La presència d'aquest barb és d'especial rellevància perquè es tracta del barb autòcton de la conca del Besòs que colonitzava el riu abans del deteriorament de l'ecosistema. Pel que fa a l'anguila, des de fa dos anys que les densitats i l'estructura de la població es mantenen a tot el parc, i especialment a la zona de la desembocadura que funciona com a zona d'alevinatge per la llisa llobarrera a causa de la interacció d'aquest darrer tram del Besòs amb l'ambient marí.

Accions per conservar-los
Les principals mesures de gestió que proposa l'estudi per a la conservació dels peixos del parc són el tractament terciari de la totalitat de l'afluent de la depuradora de Montcada i Reixac per millorar la qualitat de l'aigua del riu aigües avall del seu abocament, així com intensificar la vigilància per evitar altres abocaments o accions que puguin deteriorar l'ecosistema fluvial. També es proposa el control de la pesca esportiva en el moment d'entrada des del mar de les espècies migratòries estacionals (en els mesos de setembre a novembre per la llisa llobarrera), i també de les grans migradores (de novembre a desembre per l'anguila).

Relacionats

Butlletí