Serge Latouche: Què decidim, decreixement o col.lapse?

Sostenible.cat

24/11/2010

Serge Latouche, professor emèrit de Ciències Econòmiques de la Universitat Paris- Sud 11 i un dels "pares" de la teoria del decreixement, va tancar ahir el cicle de conferències organitzat per Cosmocaixa i Unescocat titulat "Del residu a la matèria primera: Les arrels dels productes de consum del demà".

El cicle ha tingut com a objectiu exposar alguns aspectes clau dels processos de producció i consum actuals així com els seus efectes transformadors sobre els sistemes socials i naturals. En aquest marc, Latouche va exposar les seves idees per assolir una societat més justa i amb un nivell més alt de felicitat en una conferència que va anomenar "Per un món més just d'abundància frugal: la utopia  concreta del decreixement".

El professor va repassar l'evolució del concepte de felicitat al llarg del temps. Ja el filòsof anglès John Bentham va plantejar al segle XVIII la idea d'utilitarisme, que de forma molt resumida persegueix la major felicitat per al nombre més gran de persones possible. De seguida es va donar per entès que el benestar era la via per assolir aquesta felicitat i molt de pressa també vam atorgar al mot un esbiaix reduccionista: el benestar restringit a l'àmbit econòmic. Un benestar, cal dir-ho, que ha estat el motor i el fonament d'una societat de creixement però que des de fa temps fa fallida. "Cal deconstruir la ideologia de la felicitat quantificada", diu Latouche envers l'imaginari actual d'un benestar vinculat directament al PIB. Un PIB que es basa en la riquesa mercadera i que no té en compte tantes altres coses que també haurien de ser  quantificades i que no ho estan en absolut: des de la pèrdua de patrimoni natural i l'extinció d'espècies, fins al treball que malgrat que sigui indispensable no está remunerat, com ho són per exemple les tasques de la llar.

L'error conceptual del PIB, va afirmar, ja el va exposar Robert Kennedy l'any 1968: "El PIB no té en compte la salut dels nostres nens, la qualitat de la seva educació o el plaer que experimenten mentre juguen. No inclou la bellesa de la nostra poesia ni la força dels nostres matrimonis, la intel.ligència del debat públic o la integritat dels nostres funcionaris. No mesura el nostre coratge, ni la nostra saviesa, ni la devoció al nostre país. Ho mesura tot, en definitiva, menys allò que fa que la vida valgui la pena." Per què, com va proposar el rei del Bhutan al 1972, en lloc de cercar un augment del PIB ad infinitum, no ens esforcem a potenciar el creixement de la taxa de Felicitat Nacional Bruta, FNB?

Segons l'Índex de Felicitat del Planeta (Happy Planet Index), als països desenvolupats cada cop som més els que ens sentim insatisfets, immergits en un "cercle infernal", va dir Latouche, que ens empeny a cercar una felicitat basada en l'acumulació de béns, en el consum. Un consum que provoca l'eclosió de noves necessitats i que estableix un cicle que es retroalimenta i no acaba mai. En resum: aquest frenesí de creixement i consumisme no ens ha portat a un estat acceptable de felicitat, ans al contrari: ha generat un estat d'insatisfacció generalitzat i una situació de crisi globalitzada, socialment i ambientalment parlant, que està arribant a límits força preocupants.

Què hem de fer, per sortir-nos-en? "Hem de sortir d'aquest sistema, cal inventar un nou imaginari. El decreixement no és que sigui l'alternativa, però pot ser una matriu de moltes alternatives, és un pas per parar la desmesura actual". Cal construir una nova economia que no es basi en la destrucció de béns comuns per l'enriquiment d'una minoria. Cal deixar de ser depredadors per convertir-nos en jardiners de la natura. Cal créixer, i tant, però en béns relacionals i no pas materials. Latouche proposa una societat d'abundància frugal, que estableixi un sistema més cooperatiu, molt més local, format per petits grups autoorganitzats, de l'estil de les "transitions towns" originades a la Gran Bretanya. Una nova fórmula que planteja basant-se en vuit conceptes interdependents (el que Latouche anomena cercle virtuós de les 8 R): reciclar, reevaluar, reconceptualitzar, reestructurar, redistribuir, relocalitzar, reduir i reutilitzar.

Tal com ell ho veu, el decreixement succeirà forçosament. De forma voluntària si entenem que és una alternativa que afavoreix la majoria, o després del col.lapse al qual irremediablement arribarem més aviat que tard. La religió és l'opi del poble, va dir Marx. Avui sembla que ho és l'economia tal i com l'hem entesa d'un temps ençà. Sembla també, però, que cada cop som més els qui pensem que un nou sistema social és possible. Se'ns gira molt feina.

Etiquetes: 

Relacionats

Entrevista

Ana Huertas és facilitadora per a la transició i la permacultura. Actualment coordina el projecte internacional Municipis en Transició. Huertas aporta al diàleg una visió ecofeminista que posa el focus en la revolució intrapersonal, i el canvi profund en la forma de relacionar-nos, des de l'opressió a la col·laboració, creant una vida que pose les cures al centre. Amb el bagatge d'acompanyar a les comunitats, aborda també la necessitat d'esborrar la dicotomia entre poder públic i ciutadania i de crear espais de diàleg amb la inspiració de la democràcia profunda, per fer realitat els canvis urgents que necessitem.

Butlletí