S'enllesteix un estudi per orientar la ubicació de les instal·lacions de producció d'energia renovable solar a les comarques gironines

17/03/2021 - 10:06

La Diputació de Girona i la Universitat de Girona han impulsat l'informe, que estableix un protocol de criteris territorials com a punt de partida per delimitar les zones en sòl no urbanitzable aptes per al seu emplaçament. Es conclou que al voltant de 15.400 hectàrees de la demarcació rebrien la qualificació d'«apte» o «molt apte», principalment a les comarques del Pla de l'Estany i l'Alt Empordà.

La Diputació de Girona, a través del Servei de Medi Ambient, i la Càtedra de Geografia i Pensament Territorial de la Universitat de Girona (UdG), han presentat aquest matí, a la sala Ferran Agulló de l'ens supramunicipal, un estudi que estableix un protocol de criteris territorials per ubicar les instal·lacions de producció d'energia renovable solar fotovoltaica en sòls no urbanitzables de les comarques gironines. 

En l'acte, hi han intervingut la diputada de Medi Ambient de la Diputació de Girona, Anna Barnadas; el cap del Servei de Medi Ambient, Marc Marí, i la coordinadora de l'estudi i representant de la Càtedra de Geografia i Pensament Territorial de la Universitat de Girona (UdG), Mita Castañer

La necessitat de transitar cap a un model energètic sostenible, que redueixi les emissions de CO2 i s'allunyi dels combustibles fòssils, s'ha convertit en una urgència mundial ineludible. Els acords de París de novembre del 2015 i les darreres directrius europees fixen la generació renovable i les mesures d'estalvi energètic com els eixos sobre els quals ha de girar aquesta transformació. I la transició, ineludiblement, està comportant en els darrers mesos l'increment d'iniciatives per a la creació d'instal·lacions que aprofitin els recursos energètics renovables de la demarcació.

«El país, en un moment clau d'emergència climàtica, necessita criteris clars acordats amb els municipis sobre on cal ubicar les instal·lacions d'energies renovables. L'àmbit local és l'escala fonamental per impulsar aquests canvis, que han de tenir una visió supramunicipal i, en aquest sentit, la Diputació de Girona, com a ens públic de suport i acompanyament als ens locals, té la voluntat de posar en mans de la societat, els municipis i els consells comarcals una eina per fer realitat la transició energètica d'acord amb el territori i sota criteris científics», explicava Anna Barnadas.

La diputada de Medi Ambient també hi ha afegit: «Fomentem la instal·lació d'energies renovables i de producció descentralitzada, però sempre amb el compromís que garanteixin la preservació d'uns valors ambientals, patrimonials i paisatgístics fonamentals per a la qualitat i la identitat territorials. Les comarques gironines seran autosuficients, però també corresponsables i solidàries amb la resta de demarcacions».

 

 

L'estudi i els seus objectius

La pretensió del document que s'ha presentat avui no és definir ni delimitar àrees concretes en sòl no urbanitzable a la demarcació de Girona, sinó establir un protocol de criteris ponderats de caràcter territorial i fer-ne el testatge de viabilitat. A partir d'aquí, els municipis ho tindran com a referència en els processos de presa de decisions i planificació. Els criteris que s'han considerat són els següents:

  • La classificació del sòl
  • L'aptitud agroecològica del sòl
  • El valor natural del sòl
  • Els sòls de protecció especial delimitats pel Pla Territorial Parcial de les comarques gironines
  • Els espais inclosos en el PEIN
  • Les cobertes de sòl, en especial en zones boscoses
  • El pendent
  • Els espais de connectivitat ecològica

En tot cas, es recomana que, abans d'ocupar sòl no urbanitzable, s'opti per ubicar aquestes instal·lacions en cobertes de sòl urbà o espai urbanitzable.

L'estudi fa una radiografia de la situació actual en la implantació de les energies renovables mitjançant la informació proporcionada de la Ponència d'Energies Renovables i de la informació recollida pels municipis. Així mateix, s'ha seleccionat informació amb cartografia digital generalitzada, si bé no hi ha referències en relació amb el patrimoni cultural i la qualificació concreta del sòl no urbanitzable dels planejaments municipals. 

 

Les conclusions

A partir de les ponderacions i valoracions dels elements considerats, s'han definit quatre categories, segons l'aptitud de cada zona a l'hora de localitzar-hi instal·lacions d'energies renovables (molt apte, apte, poc apte i no apte). 

L'estudi determina, en les conclusions, que bona part del sòl no urbanitzable de la demarcació hauria de considerar-se «no apte» per a aquests processos transformadors per tal de protegir-ne els valors agrícoles, naturals i patrimonials que acull. Tot i això, hi ha al voltant de 15.400 hectàrees de territori gironí que sí que complirien tots els criteris marcats i rebrien la qualificació d'«apte» o «molt apte». 

Sobre aquesta base, s'ha definit un ordre de prioritats dels espais molt aptes i aptes per proximitat a les vies de comunicació i infraestructures de transport, així com dels polígons industrials. 

«A partir d'aquí, caldrà treballar en concret amb aquestes zones afegint-hi informació d'aspectes visuals, paisatgístics i de patrimoni natural. Aquesta feina més gran, d'afinament del que tenim ara, s'ha de fer d'acord amb els municipis», ha remarcat Mita Castañer, coordinadora de l'estudi i representant de la Càtedra de Geografia i Pensament Territorial de la Universitat de Girona.

Les comarques amb més quantitat de sòl no urbanitzable apte o molt apte són el Pla de l'Estany i l'Alt Empordà, ambdues de gairebé 4.000 hectàrees. Per la seva part, el Ripollès, tot i ser la tercera amb més extensió, és la que disposa de menys superfície de sòl no urbanitzable ponderat com a «apte» o «molt apte». En la globalitat de la demarcació, el territori qualificat de «molt apte», que no presenta cap criteri d'exclusió, no arriba a les 1.000 hectàrees, i només hi ha tres comarques que superen les 150 hectàrees. 

Mita Castañer ha conclòs: «Es recomana als municipis que treballin a escala supramunicipal a partir de plans directors urbanístics. I si fa falta treballar a escala municipal, que sigui a partir d'un pla especial urbanístic»

Per a més informació, podeu consultar l'estudi en l'enllaç següent.


 

Categories: 

Relacionats

Opinió

Avui, segons les dades de la Generalitat hi ha 50 instal·lacions d’autoconsum compartit (de les més de 10.000 que hi ha en total), i la majoria no han pogut veure encara reflectits els seus estalvis en una factura.

Notícia

80 municipis rebran ajudes per a la instal•lació de plaques solars fotovoltaiques per a autoconsum en edificis i equipaments municipals

Article

L’actual normativa ha permès simplificar els tràmits i agilitzar els terminis. L’energia solar fotovoltaica té múltiples beneficis ambientals i econòmics. Manresa és una de les ciutats propícies per instal·lar plaques solars, que es poden posar en qualsevol tipologia d’edifici.

Butlletí